esPapalagis

El No-Do ( Noticiarios y Documentales ) es va crear el 29 de setembre de 1942 per la dictadura del General Francisco Franco. El seu objectiu era un servei de difusió de notícies i reportatges d'obligatòria exhibició en els cinemes de l'època, pel que servia d'una banda de propaganda del règim franquista així com de nexe d'unió de tots els espanyols, com molt bé recorda el seu eslògan publicitari " El mundo al alcanze de todos los españoles ". Als primers anys de la dictadura franquista un dels esdeveniments més importants de la vida quotidiana era poder anar al cinema. El 4 de gener del 1943, quan s'entra al cinema i s'apagaren les llums l'inici de la pel·lícula va ser precedit per una àguila imperial i una marxa militar. El NO-DO fou la capçalera dels cinemes fins a principis dels anys 80. A partir d'aquí, el NO-DO formà part de la Dirección General de Radiofusión y Televisión " adaptant-se a la situació política del moment....

L'ús del territori i de tots els espais que el comprenen canvien al pas de les activitats humanes que en ell transcorren. En les imatges que segueixen aquest text, podem veure d'una banda les il·lustracions realitzades per l'Arxiduc Lluís Salvador en els seus enciclopèdics llibres Die Balearen , on hi ha dos volums dedicats a l'illa de Menorca, i la seva comparació amb una foto actual del mateix lloc. Veurem doncs, una imatge de Menorca durant els viatges de l'arxiduc, els anys 1867 i 1877,  i la seva comparació actual. En la primera il·lustració de l'Arxiduc que veim, podem veure la gran activitat que hi havia a l'aljub des Mercadal, essent l'aigua un dels elements més importants en la vida quotidiana de tota persona. L'anar a cercar aigua, quan encara no hi havia aigua corrent, era una de les activitats més importants del dia. Per contra, en la fotografia de la dreta, veim la decadència de l'aljub, el qual és més un objecte turístic qu...

L’Arxiduc Lluís Salvador elaborà una obra monumental, Die Balearen , amb un volum dedicat a Eivissa, quatre a Mallorca i dos a Menorca, editats el 1890 i 1891. L’Arxiduc visità per primer cop Menorca l’octubre 1867 i l'estiu de 1877, estades durant les quals va recollir informació de primera mà de com eren els pobles i les gents de Menorca, i que va il·lustrar amb gravats. Dels dos volums dedicats a Menorca, el primer es  dedicat a la geografia de l'illa, i on destaquem les seves il·lustracions. Pel que fa al segon volum, aquest consta d'una detallada descripció de l'illa, les poblacions, camins, etc. L’Arxiduc fa una ressenya de cadascun dels pobles de Menorca, fent destacar els elements més interessants de Maó i Ciutadella. A Maó “gairebé totes les cases estan damunt l’altiplà dominant abruptes espadats, coronats per cases d’un blanc que enlluerna, aquests espadats donen a la ciutat un aspecte pintoresc i no gens desagradable. La ravaleta és la plaça més co...

  Los objetivos de los turistas, como ya dijo Malson Graburn ( 1977) consiste en crear o experimentar alguna cosa extraordinaria, lo que debería hacernos replantear algunas cuestiones referentes a los modelos y tendencias turísticas, donde podemos apreciar un fenómeno contradictorio, ya que de un lado vemos la McDonalización de la sociedad, es decir, su homogenización, y de la otra la búsqueda constante de la especificidad, de lo genuino y/o autentico de la sociedad, que en algunos casos se hace a través del turismo. La McDonalización de la sociedad nos habla de la globalización y su proceso de homogenización cultural, siendo su modelo de empresa una metáfora del mundo al ver que en todas partes partes podemos encontrar un McDonald, dónde sirven la misma hamburguesa en cualquier sitio. Y aquí está la perversión, ya que podemos ver como este principio de empresa se extiende al resto de las esferas de la vida cotidiana. Esto nos puede hacer llegar a la idea que el turismo puede ...

"En la playa uno pasa el tiempo y el tiempo pasado sólo se recupera en la playa. La imaginación y la memoria se confunden allí en el consumo inocente del tiempo perdido y recuperado. Los recurdos son en la playa tan ficticios y tan verdaderos como los sueños. Allí cada uno se pierde y se reencuentra. Cada uno hace allí su propia película." Marc Augé. El viaje imposible

Contradiccions de la dialèctica turisme - patrimoni Ara bé, quines son les contradiccions de l'activació patrimonial, quins son els perills i els beneficis d'aquestes? Tenen beneficis? Què en cercam dels projectes d'elaboració i gestió turístico – patrimonials? Per començar hem de ser conscients que l'activació de projectes turístico – patrimonials sempre solen anar lligats a interessos de l'administració, que en molts casos respon més a l'oferta dels mercats turístico – patrimonials, que no als beneficis de la població, i aquest interessos són primordialment polítics. En zones turístiques el patrimoni es converteix en un actiu més de l'oferta, o en l'actiu principal, i la rentabilitat de les actuacions polítiques en aquest sentit es mesuraran per la capacitat de generar o augmentar els fluxes de visitants, així com per fomentar un turisme de qualitat. Quan xerram de zones no turístiques, el patrimoni sol representar una funció més identitar...

Identitat i turisme. El principal objectiu del turisme és l'activació de l'experiència cognitiva, emocional i recreativa del destí, direm del territori. És a dir, el coneixement i les vivències són elements, que com els recursos naturals i culturals, s'haurien de considerar com recursos potencials d'ús del turisme. La industria del turisme produeix una ideologia que normalment desenvolupa uns valors referits a la cultura, al medi ambient i la conservació, i on actualment, es comença a valorar el territori com a capital. Segons la UNESCO, podríem xerrar de Paisatge Cultural, és a dir, la interacció i mediació de l'home i la naturalesa en qualsevol cultura. D'aquesta manera, l'oferta turística ha de fer visible una identitat dels productes que pugui tenir diferents atributs que acabin en una única identitat, que en la majoria dels casos apareixerà representada en el territori. Ara bé, hem de tenir present que tota identitat es basa en la seva c...

TURISME I POSTMODERNITAT Fets com la globalització, la mobilitat creixent , tant de persones com de capital, informació i cultura de part del món contemporani està transformant la població en cada vegada més homogènia, tot i que també més hibrida i glocalizada, fent que els models turístics i les seves característiques canviïn de com s'havien presentat fins ara. Els objectius dels turistes, com va dir Malson Graburn ( 1977) consisteix en cercar o experimentar alguna cosa extraordinària, el que ens hauria de fer replantejar algunes qüestions referents als models i les tendències turístiques, on podem apreciar un fenomen contradictori, on per una banda, estem veien l'arribada de la McDonalización de la societat, la seva homogeneïtzació, i per l'altre, estem cercant l'especificitat, el geniu i/o autèntic d'aquesta societat mitjançant, en alguns casos, el turisme. Per alguns autors com MacCannell, el turisme és un mecanisme compensatori a les insati...

El turisme és una forma de donar-se a conèixer i conèixer als altres, de voler conèixer i formar part d'una vida, una història i unes cultures que no tenen perquè ser les teves. El turisme, en la seva essència hauria de ser una forma d'amplia fronteres, d'ampliar la nostra mirada cap als altres i nosaltres mateixos, una forma d'enriquiment personal i on es promogui i es valori la diferència. A  diferència del turisme que avui dia veim en molts llocs, el turisme hauria d'enriquir, inclús preservar, les identitats territorials i culturals de cada destinació, i no promoure la uniformitat d'aquestes destinacions. Sempre creure que la diversitat, i aquesta no té perquè anada acompanyada de nacionalismes. Els grans touroperadros, els grans hotels, el tot incluit... només serveixen per crear reserves de turistes en ciutats o llocs idíl·lics, on el turista arriba, passa, descansa i marxa. Una classe de turisme que bada, mira, però no toca, no coneix i no re...