esPapalagis

  El paisaje no es solo el reflejo de la cultura, sino que es parte de su constitución y , por tanto una expresión activa de su ideologia, es decir, de su mirada, su manera de ver, sintiendo entonces el peso de la construcción del mundo, de su forma de ver el mundo. Podríamos decir entonces, que el paisaje es una construcción social y cultural anclada en un espacio físico, un a realidad física y una representación cultural de ella 1 . El paisaje entonces debe considerarse como un valor inmaterial, donde podemos encontrar valores estéticos, morales, simbólicos e identitarios, todos ellos potencialmente comunicables. De esta forma, el paisaje puede convertirse en un argumento comunicativ.   1 Nogué, J. La dimensión comunicativa del paisaje. 2011, pp.27.

Democracy Now - Graeber - Occupy Wall Street Tots els diferents moviments que han anat sorgit aquest any al món, les revoltes als paísos àrabs, el 15M, Occupy Wall Street,  i l'actual circ electoral establert a Espanya per l'elecció del nou pallasso que es pensa que ens representarà davant el món, m'ha duit a voler escriure aquest post com a reflexió pre-electoral. La Democràcia Representativa, basada en el vot, mata la llibertat al delegar cada quatre anys a les persones en els seus delegats polítics, perdeguent així, tota capacitat de decisió sobre les nostres vides i sobre allò que ens afecta directament. Les urnes son la domesticació de les lluites, ja que la conquesta dels nostres drets i valors, la nostra pròpia llibertat, s'ha de jugar en el carrer, és a dir, des de les nostres classes, universitats, feines, barris, etc.. Les persones perden tota responsabilitat delegant les seves decisions en els dirigents. Així, passivament, alienats, ens queixem en els...