esPapalagis

Democracy Now - Graeber - Occupy Wall Street Tots els diferents moviments que han anat sorgit aquest any al món, les revoltes als paísos àrabs, el 15M, Occupy Wall Street,  i l'actual circ electoral establert a Espanya per l'elecció del nou pallasso que es pensa que ens representarà davant el món, m'ha duit a voler escriure aquest post com a reflexió pre-electoral. La Democràcia Representativa, basada en el vot, mata la llibertat al delegar cada quatre anys a les persones en els seus delegats polítics, perdeguent així, tota capacitat de decisió sobre les nostres vides i sobre allò que ens afecta directament. Les urnes son la domesticació de les lluites, ja que la conquesta dels nostres drets i valors, la nostra pròpia llibertat, s'ha de jugar en el carrer, és a dir, des de les nostres classes, universitats, feines, barris, etc.. Les persones perden tota responsabilitat delegant les seves decisions en els dirigents. Així, passivament, alienats, ens queixem en els...

La qüestió de la identitat ha estat sempre molt present al llarg de la història. Ja sigui en qüestions imperialistes, de dominació racial, ètnica, política o, tant sols sentimental. Tot ésser humà hauria d'assumir la seva pròpia identitat, entenguen aquesta com la suma de les seves diverses pertinències, i no confonent-la amb una sola, fent d'aquesta un instrument d'exclusió i pertinència suprema. Amin Maalouf , en el seu llibre Identidades asesinas , ens proposa la idea d'una identitat percebuda com la suma de totes les nostres pertinències. és la denuncia de la bogeria que incita a l'humanitat a matar-se entre sí per una ètnia, una llengua o religió, convertint-se en un crit a la tolerància. Lògicament, no totes les pertinències reconegudes per un mateix país tenen la mateixa importància, ni són respectades de la mateixa forma. Pretendre formar part de només una cosa, porta implícitament una actitud parcial, intolerant, sectària i dominadora. El poder no hauria d...

Cada dia veim com els nous mitjans de comunicació invadeixen més i més el nostre espai quotidià, així que van conformant un canvi social, el qual segurament ni nosaltres mateixos podem arribar a veure o palpar. Hem pogut veure bastant fets que ens han xerrat i demostrat de la importància d'aquests canvis. Molts recordarem com després dels atemptats de Madrid, els telèfons mòbils van ser claus en les mobilitzacions ciutadanes i, en la posterior derrota del PP d'Aznar. Les revoltes àrabs també en son un bon exemple. Personalment, crec que en aquestes revoltes el paper de xarxes socials com Facebook s'ha sobredimensionat, però tot i açò, no hi ha que llevar part de culpa, tot i que el fet de tenir accés a Internet les 24 h des del mòbil, sigui d'on sigui, possiblement és un factor més clau que el propi Facebook. Sí bé pot ser cert que, les xarxes socials han estat un catalitzador de les revoltes, el que està clar és que de comunicació n'hi ha hagut sempre, i ...

El turisme és una forma de donar-se a conèixer i conèixer als altres, de voler conèixer i formar part d'una vida, una història i unes cultures que no tenen perquè ser les teves. El turisme, en la seva essència hauria de ser una forma d'amplia fronteres, d'ampliar la nostra mirada cap als altres i nosaltres mateixos, una forma d'enriquiment personal i on es promogui i es valori la diferència. A  diferència del turisme que avui dia veim en molts llocs, el turisme hauria d'enriquir, inclús preservar, les identitats territorials i culturals de cada destinació, i no promoure la uniformitat d'aquestes destinacions. Sempre creure que la diversitat, i aquesta no té perquè anada acompanyada de nacionalismes. Els grans touroperadros, els grans hotels, el tot incluit... només serveixen per crear reserves de turistes en ciutats o llocs idíl·lics, on el turista arriba, passa, descansa i marxa. Una classe de turisme que bada, mira, però no toca, no coneix i no re...

Paradise Circus - Massive Attack from greekgaylolita on Vimeo . Annie Sprinkle és una icona del post-porno, és a dir, porno com lluita feminista. Annie es podria considerar una gurú de la sexualitat feminina, de les possibilitats del sexe com a forma de donar plaer, d'art, de fer política, humor i autoconeixença. Post-porno, Feminisme porno punck, aquestes tendències intenten recuperar per les minories la representació de la sexualitat, intentant demostrar que la pornografia també està impregnada de política, intentant representar sexualitats alternatives o disidents, intentant generar noves interpretacions i un revisionisme político-social. Una altra referent d'aquesta tendència és la directora de cinema Erik Lust , directora de Good Girl , qui a través de les seves pel·lícules intenta sotir del món dels  pits desorbitats, mega penes, penetracions extremes o postures impossibles, cercant la representació de dones i homes normals, portagonistes d'històries de s...