La qüestió de la identitat ha estat sempre molt present al llarg de la història. Ja sigui en qüestions imperialistes, de dominació racial, ètnica, política o, tant sols sentimental. Tot ésser humà hauria d'assumir la seva pròpia identitat, entenguen aquesta com la suma de les seves diverses pertinències, i no confonent-la amb una sola, fent d'aquesta un instrument d'exclusió i pertinència suprema.Amin Maalouf, en el seu llibre Identidades asesinas, ens proposa la idea d'una identitat percebuda com la suma de totes les nostres pertinències. és la denuncia de la bogeria que incita a l'humanitat a matar-se entre sí per una ètnia, una llengua o religió, convertint-se en un crit a la tolerància.
Lògicament, no totes les pertinències reconegudes per un mateix país tenen la mateixa importància, ni són respectades de la mateixa forma. Pretendre formar part de només una cosa, porta implícitament una actitud parcial, intolerant, sectària i dominadora. El poder no hauria d'estar mai en un grup majoritari o minoritari, ja que açò sempre comportarà grans injustícies. Si el poder està en mans d'un grup minoritari, seran uns pocs privilegiats els benefactors, però si el poder majoritari està en un grup majoritari seran aquests els tirans de les minories.
Lugar Sarajevo. Hagamos allí mentalmente una encuesta imaginaria. Vemos en la calle, a un hombre de cincuenta y tantos años. Hacia 1980, ese hombre habría proclamado con orgullo y si reservas: ¡Soy yugoslavo!; preguntando un poco después, habría concretado que vivía en la Republica Federal de Bosnia−Herzegovina y que venia, por cierto, de una familia de tradición musulmana. Si lo hubiéramos vuelto a ver doce años después, en plena guerra, habría contestado de manera espontánea y enérgica: ¡Soy musulmán!. Es posible que se hubiera dejado crecer la barba reglamentaria. Habría añadido enseguida que era bosnio, y no habría puesto buena cara si le hubiésemos recordado que no hacia mucho afirmaba orgulloso que era yugoslavo.Hoy preguntado en la calle, nos diría en primer lugar que es bosnio, y después musulmán; justo en ese momento iba a la mezquita, añade, y quiere decir también que su pais forma parte de Europa y que espera que algún día se integre a la Unión Europea. ¿Cómo querrá definirse nuestro personaje cuando lo volvamos a ver en ese mismo sitio dentro de veinte años? ¿Cuál de sus pertenencias pondrá en primer lugar? ¿Será europeo, musulmán, bosnio? ¿Otra cosa? ¿Balcánico tal vez?
Avui dia estem essent espectadors d'un canvi social d'envergadura global, i la mundialització, en temes identitaris, pot ser portadora del millor i el pitjor. Si bé és cert que podem xerrar d'una certa hegemonització i homogenització cultural, també hem de ser conscients que aquesta homogeneïtzació ens dur a una reivindicació de la diferència, és a dir, un reforçament identitari.
L'amenaça de la mundialització dependrà de molts factors, però el viure en aquesta era digital global ens fa responsables dels nostres propis actes.
Comentaris