Passa al contingut principal

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour
 David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 . Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera. 

Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà. 

Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols. 

 En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour. El 1947 , al costat de Cartier - Bresson , Capa , George Rodger i William Vandivert , va fundar l'agència Magnum, que després de la mort de Robert Capa va dirigir durant 10 anys. El 10 de novembre de 1956, va ser assassinat a Egipte per una metralladora quan viatjava a prop del Canal de Suez per cobrir un intercanvi de persones.

Aquí podeu veure una sèrie de fotografies de l'estada de Chim a Menorca l'any 1938.  

Soldat llegint el diari "Justicia Social"

Mercat des peix
Mercat des peix

Sistema de comunicació 1938

Marins del port de Maó




Autoritats de Menorca 1938. Al mig coronal Branderis, a la seva dreta, Angel Valbuena i Mercadell Pons

Partit de Futbol, Maó

Infermeres de l'Hospital Civil


Vista de Maó

Cap editor de "Justicia Social"

Pescadors port de Maó


Vigilant la costa



Al·lots o al·lotes en un refugi anti aèri. Menorca 1938

David Seymour , Magnum Photos. Spanish Civil War. Minorca

Comentaris

mpons ha dit…
Hi ha algunes fotografies menorquines de David Seymour que no coneixia...
italiablog ha dit…
Maravillosas fotografías, conocía las publicadas en La Muerte en Ciernes junto a las de Capa y Taro. Me pregunto, ¿existen copias en Menorca de estas fotos de Chim? ¿Existe una lista exhaustiva de los negativos o copias originales en algún museo, colección o archivo fuera de España?

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14