Ves al contingut principal

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona



El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos.
Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable.
Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines.
Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic.
La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia.
El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 1486/7, es va convertir en u manual indispensable per la persecució de les bruixes, així com va arribar a ser l'autoritat final en la lluita contra la bruixeria a Europa. Aquest tractat va fer accessible a un ampli públic el concepte de bruixeria demonologia, contribuint de forma notable a la caça de bruixes al donar-li autoritat i credibilitat en els processos de bruixeria existents.
Al segle XVII, en la societat menorquina, la dona no tenia una presència destacada socialment, i en les classes més baixes, la dona era una més en la feina, ja que les seves mans eres indispensables, ajudant al camp o en altera funcions. Els segles XVII i XVIII a Menorca van ser segles de fam i penúries, i és aquí on podem documentar la majoria de casos de bruixeria a l'illa.
Xarraríem per exemple de la família de ses Erissones, moltes de les seves dones es van dedicar a teixir o a ser llevadores.
Les bruixes treballaven per guanyar-se el seu pa, i en situacions com la viudetat, la dona havia de recórrer a altres mitjans de subsistència, com mendigar, recol·lectar dels boscos, etc. D'aquí, podem veure com l'arquetip de la bruixa vella, pobre i mal vestida podria venir d'aquesta posició social.
Però quins poders eren associats a les bruixes? Entre els poders que podem veure que tenen les bruixes podem trobar el poder sobre ele elements, la mort, el poder de predicció, la invisibilitat, la impotència, la mort de nens, orgies, ajudes a dimonis, les amenaces o les malediccions. Poder que per definició no tenen per què ser bons o dolents, però que en cada situació podran ser emprats per fer el bé o el mal.
Les bruixes més conegudes dins l'àmbit menorquí podrien ser les anomenades Erissones (de la vila de ciutadella) o les Fortuny (localitzades a la falda del Toro), però si seguim l'inventari fet pel Sant ofici a Ciutadella, datat a 1682, podem veure la relació de 42 persones que eren detingudes o acusades de bruixeria. Entre aquests noms podem trobar:

És en aquest llibre on podem veure com es tracta el tema de la dona en la bruixeria, on veim descripcions del perquè les supersticions es troben principalment entre les dones. Podem llegir: 


"Por qué se encuentra un mayor número de brujas en el frágil sexo femenino que entre hombres; se trata en realidad de un hecho que es superfluo contradecir, ya que lo acredita la experiencia, aparte del testimonio verbal de los testigos creíbles"

"La mujer, que no conoce moderación de bondad o en el vicio, pues cuando superan los límites de su condición, alcanzan las mas altas cotas y los mas bajos limites de bondad y vicio"

"Ya que son más débiles tanto en mente como en cuerpo, no puede sorprender que caigan bajo el atractivo de la brujería"

" Consideremos otra de sus propiedades: su voz. Pues la mujer es falsa por naturaleza, de manera que hiere cuando nos deleita. Su voz s como el canto de las sirenas, que con dulces melodías atraían a los que pasaban en su proximidad para matarlos"

A Menorca, tot i que amb una mica de retràs seguíem les petjades dels esdeveniments europeus, i evidentment la nostra illa era també terra de bruixeria.


A Menorca, com si podem fer-ho en altres localitats, no podem distingir entre bruixa i fetillera. La bruixa menorquina era polifacètica, podia fer oracions privades, mal d'ulls, tenia el poder d'endevinar, etc. Així, la professió de bruixa podia incloure tant la fetilleria com la curació.

"una de las salidas no desdeñables que tenían algunas mujeres en la cerrada sociedad de a contrarreforma...oficios- los de curanderismo y hechicería - por lo demás remunerados y con cierto reconocimiento social"

Aquest reconeixement social el veim perquè la mateixa societat recorria a elles, no només el poble, sinó també figures de l'alta societat com els governadors o la cort del rei Carles II "El hechizado". Ara bé, tot i que reconeguda, la professió de bruixa també duia perilla, com ser el blanc de la ira del poble. A més, les bruixes tenien un poder dels quals una s'havia de protegir, se'ls atribuïen poders ocults, pel que el mateix poble que les necessitava i demandava era qui marginava a la bruixa pel temor que produïa. Ser acusada de bruixa podia tenir conseqüències molt greus, com ser empresonada, desterrada, o fins i tot la mort. De tota forma, la majoria de càstigs que podem trobar dins la societat menorquina son penitencies com anar a missa els diumenges.

En el cas de la societat menorquina segur que el món de la bruixeria té molt per ser investigat i treballat, però de moment podem xerrar de com hauriem de redefinir el concepte de bruixa, que a dia d'avui trobam al diccionari descrit de la següent manera:  

 "1. f. Mujer que, según la opinión vulgar, tiene pacto con el diablo y, por ello, poderes extraordinarios. 
 2. f. En los cuentos infantiles tradicionales, mujer fea y malvada, que tiene poderes mágicos y que, generalmente, puede volar montada en una escoba. 3. f. coloq. Mujer fea y vieja.En el Diccionario para Mujeres Libres la definición de Bruja es clara. La Bruja es una Mujer que tiene poderes extraordinarios por lo tanto es una  Mujer Empoderada. Es decir,  una Mujer que tiene conciencia del poder  individual y colectivo que siempre han tenido, tienen y tendrán las Mujeres. "

Fonts: 
  •  El retorno de las brujas, Norma Blázquez
  • Brujas, médicos y el Santo oficio, José Luis Amoros, ed. IME. 
  •  UIMIR. La bruixeria a Menorca: dels aspectes teòrics als antropològics.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido.
Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal.
Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad.
Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima.
Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore.
Prefiero sentir.
Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada.
Prefiero una cadena a un bozal.
Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo.
Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro, por las …

Toni Vidal, la mirada poètica i humil del fotògraf

Toni Vidal és un dels fotògrafs més importants de Menorca i Catalunya.
Nascut a Es Castell l'any 1934, es va establir de forma provisional a Barcelona l'any 1968. Com ell mateix ens diria, encara avui, 2018, es troba de forma provisional a Barcelona, on encara hi queden moltes coses per fer. A Barcelona va treballar en exposicions col·lectives, individuals, per mitjans de comunicació com La Vanguardia, editorial, etc.
Com a fotògraf, Toni Vidal destaca pel seu compromís i la seva delicadesa. Els seus projectes de la fàbrica de Gas-Maó, o els seus retrats d'homes i dones fent feina ho demostren. Fotografies, retrats d'on s'extreu la dignitat dels personatges retrats, així com les seves feines.

Delicadesa o poesia també són trets destacables, com veim en projectes com Les Roques de Menorca o Vestits de ceba, on retrata roques i vegetals. Les seves fotografies són la seva manera de veure i entendre el món, el que ens parla de la sensibilitat dels ulls de qui mira a món a…