esPapalagis

No neixem dones, ens feim dones, ja que el ser dona no és una cosa donada, no hi ha determinació biològica, sinó el resultat de la història de la civilització més la història particular de cada persona, cada dona, on la historia de la seva infancia serà el que determinarà la seva feminitat, donant l'essència de la feminitat. Quan una nena neix, la construim per ser una dona. Clar que hi ha diferències biològiques, però abans que la nena sigui conscient, li escrivim en el seu cos la manera de veure, besar, el que serà el seu destí, essent el context social el que construiex la condició femenina. Un context social que marca una diferencia de status, donant un estat d'opressió i explotació, que es el pretexte sobre els quals construim, on es determina la percepció femenina. Simone de Beauvoir.

  El paisaje no es solo el reflejo de la cultura, sino que es parte de su constitución y , por tanto una expresión activa de su ideologia, es decir, de su mirada, su manera de ver, sintiendo entonces el peso de la construcción del mundo, de su forma de ver el mundo. Podríamos decir entonces, que el paisaje es una construcción social y cultural anclada en un espacio físico, un a realidad física y una representación cultural de ella 1 . El paisaje entonces debe considerarse como un valor inmaterial, donde podemos encontrar valores estéticos, morales, simbólicos e identitarios, todos ellos potencialmente comunicables. De esta forma, el paisaje puede convertirse en un argumento comunicativ.   1 Nogué, J. La dimensión comunicativa del paisaje. 2011, pp.27.

  Los objetivos de los turistas, como ya dijo Malson Graburn ( 1977) consiste en crear o experimentar alguna cosa extraordinaria, lo que debería hacernos replantear algunas cuestiones referentes a los modelos y tendencias turísticas, donde podemos apreciar un fenómeno contradictorio, ya que de un lado vemos la McDonalización de la sociedad, es decir, su homogenización, y de la otra la búsqueda constante de la especificidad, de lo genuino y/o autentico de la sociedad, que en algunos casos se hace a través del turismo. La McDonalización de la sociedad nos habla de la globalización y su proceso de homogenización cultural, siendo su modelo de empresa una metáfora del mundo al ver que en todas partes partes podemos encontrar un McDonald, dónde sirven la misma hamburguesa en cualquier sitio. Y aquí está la perversión, ya que podemos ver como este principio de empresa se extiende al resto de las esferas de la vida cotidiana. Esto nos puede hacer llegar a la idea que el turismo puede ...

Identitat i turisme. El principal objectiu del turisme és l'activació de l'experiència cognitiva, emocional i recreativa del destí, direm del territori. És a dir, el coneixement i les vivències són elements, que com els recursos naturals i culturals, s'haurien de considerar com recursos potencials d'ús del turisme. La industria del turisme produeix una ideologia que normalment desenvolupa uns valors referits a la cultura, al medi ambient i la conservació, i on actualment, es comença a valorar el territori com a capital. Segons la UNESCO, podríem xerrar de Paisatge Cultural, és a dir, la interacció i mediació de l'home i la naturalesa en qualsevol cultura. D'aquesta manera, l'oferta turística ha de fer visible una identitat dels productes que pugui tenir diferents atributs que acabin en una única identitat, que en la majoria dels casos apareixerà representada en el territori. Ara bé, hem de tenir present que tota identitat es basa en la seva c...

Avui dia hi ha podem veure en molts mitjans com el concepte de benestar social és constantment replantejat, i on podem veure una relació directe amb el que molts consideren que és la felicitat. El benestar social és un concepte totalment subjectiu, creat sobre uns indicadors que en cap cas podem considerar universal i que en molts casos no reflecteixen la salut de la societat corresponent.  El concepte d'alineació de Marx és avui més d'actualitat que mai, l'home com objecte, màquina que no és actor directe de la pressa de decisions, i açò ho podem veure més que mai en el funcionament de les nostres societats actuals, on se'ns imposen uns productes, una manera de pensar, una moda, una filosofia. Tots podem decidir el què comprem, però qui decideix el que es produeix? Qui ha decidit que a partir d'ara, tot i que pugui elegir el color, que hem de vestir tots amb calçons de pitillo ? Rompre amb el concepte d'alienació és clau per arribar a la realització person...

Cada vegada més, i sobretot en les grans ciutats, podem veure com sorgeixen manifestacions anomenades Flash Mob , és a dir, un grup de persones que es reuneixen alhora, voluntàriament i de forma transitòria en un lloc públic, sense que s'hagin de conèixer prèviament, i per portar a terme alguna acció inusual. Normalment, aquestes concentracions es porten a terme a través d'internet o altres sistemes de comunicació digital. Podem entendre per Flash Mobs una agrupació espontànea i anònima de persones, organitzades mitjançant  suports digitals, o bé, flash mobs informàtics, on un grup de persones es reuneixen a través d'Internet per possar a la disposició de projectes el seu processador, creant així una supercomputadora virtual com SETI@home , o el diferents programes d'intercanvi P2P. Al contemplar aquestes manifestacions, així com moltes de les nostres accions habituals impregnades tecnològicament, podem notar els bulversaments tant profunts que estan patint les ...

Democracy Now - Graeber - Occupy Wall Street Tots els diferents moviments que han anat sorgit aquest any al món, les revoltes als paísos àrabs, el 15M, Occupy Wall Street,  i l'actual circ electoral establert a Espanya per l'elecció del nou pallasso que es pensa que ens representarà davant el món, m'ha duit a voler escriure aquest post com a reflexió pre-electoral. La Democràcia Representativa, basada en el vot, mata la llibertat al delegar cada quatre anys a les persones en els seus delegats polítics, perdeguent així, tota capacitat de decisió sobre les nostres vides i sobre allò que ens afecta directament. Les urnes son la domesticació de les lluites, ja que la conquesta dels nostres drets i valors, la nostra pròpia llibertat, s'ha de jugar en el carrer, és a dir, des de les nostres classes, universitats, feines, barris, etc.. Les persones perden tota responsabilitat delegant les seves decisions en els dirigents. Així, passivament, alienats, ens queixem en els...