esPapalagis

La qüestió de la identitat ha estat sempre molt present al llarg de la història. Ja sigui en qüestions imperialistes, de dominació racial, ètnica, política o, tant sols sentimental. Tot ésser humà hauria d'assumir la seva pròpia identitat, entenguen aquesta com la suma de les seves diverses pertinències, i no confonent-la amb una sola, fent d'aquesta un instrument d'exclusió i pertinència suprema. Amin Maalouf , en el seu llibre Identidades asesinas , ens proposa la idea d'una identitat percebuda com la suma de totes les nostres pertinències. és la denuncia de la bogeria que incita a l'humanitat a matar-se entre sí per una ètnia, una llengua o religió, convertint-se en un crit a la tolerància. Lògicament, no totes les pertinències reconegudes per un mateix país tenen la mateixa importància, ni són respectades de la mateixa forma. Pretendre formar part de només una cosa, porta implícitament una actitud parcial, intolerant, sectària i dominadora. El poder no hauria d...

Viatjar, moure'ns , conèixer , descobrir , llegir, ens mostra com la realitat mai és com ens han dit que és. Obrir-nos ens fot de morros contra la realitat. Abans de posar els meus peus a França, jo veia aquest país com el que m'havien ensenyat. El país de l'altre costat dels Pirineus on s'havia produït la revolució francesa, el país de il·lustració , Rousseau , Montesquier , de la literatura amb Balzac , Camus , Sartre , Maupassant , la poesia de Baudelaire, Verlaine i Rimbaud, de l'antropologia amb Levi Strauss , la sociologia, del cinema amb la gran Agnés Vardà , Truffaut , Godard , d'artistes com Lautrec i Cézanne , de la música on anem de registres com la chanson français Georges Brassens , passant pel Hip -Hop , l' electrònica , folk ... Per jo, França era el país llibertari, progressista , socialment fort...i encara que avui dia encara conserva algunes d'aquestes característiques, podríem dir que no com jo les havia imaginat en la meva ...

"Oda a Espanya", Joan Maragall (1898) Escolta, Espanya, — la veu d’un fill que et parla en llengua — no castellana: parlo en la llengua — que m’ha donat la terra aspra; en ‘questa llengua — pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa — dels saguntins i dels qui per la pàtria moren; les teves glòries — i els teus records, records i glòries — només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te — molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes — vida és la sang, vida pels d’ara — i pels que vindran; vessada, és morta. Massa pensaves — en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies — a mort els fills, te satisfeies — d’honres mortals i eren tes festes — els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos — marxar replens dels fills que duies — a que morissin: somrients marxaven — cap a l’atzar; i tu cantaves — vora del mar com una folla. On són els barcos? — On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l...