Ves al contingut principal

Entrades

Women of the World: UNITE

Molts mitjans de comunicació ens xerren de la vaga del 8 Març com la primera vaga feminista de la història. Res més enfora de la realitat, ja que les dones s'han organitzat i mobilitzat des de fa molt de temps, i no tan sols en el nostre món occidental.Probablement són moltes les dones que s'han aixecat al largo de la història, llàstima que al no ocupar lloc de referència o poder aquests fets no siguin coneguts. Al llarg de la història hem conegut molts moviments on la dona demanava igualtat i visibilitat social, com podria ser el moviment a Anglaterra de les sufragistes.

L'any 1975 va ser declarat L'any de la dona per l'ONU, una mesura totalment formal, que va donar peu a actes arreu d'Europa. Un dels primers referents que podem agafar, dins el món occidental, podria ser la vaga de 1975 a Islàndia, la coneguda com Dia lliure de la Dona o Women in Red Stocking, que va arribar al 90% de les dones del país aturades. Les organitzacions feministes d'Islàndia van…
Entrades recents

Toni Vidal, la mirada poètica i humil del fotògraf

Toni Vidal és un dels fotògrafs més importants de Menorca i Catalunya.
Nascut a Es Castell l'any 1934, es va establir de forma provisional a Barcelona l'any 1968. Com ell mateix ens diria, encara avui, 2018, es troba de forma provisional a Barcelona, on encara hi queden moltes coses per fer. A Barcelona va treballar en exposicions col·lectives, individuals, per mitjans de comunicació com La Vanguardia, editorial, etc.
Com a fotògraf, Toni Vidal destaca pel seu compromís i la seva delicadesa. Els seus projectes de la fàbrica de Gas-Maó, o els seus retrats d'homes i dones fent feina ho demostren. Fotografies, retrats d'on s'extreu la dignitat dels personatges retrats, així com les seves feines.

Delicadesa o poesia també són trets destacables, com veim en projectes com Les Roques de Menorca o Vestits de ceba, on retrata roques i vegetals. Les seves fotografies són la seva manera de veure i entendre el món, el que ens parla de la sensibilitat dels ulls de qui mira a món a…

Diego Monjo, el fotògraf oblidat, 1857-1945

Diego Monjo va ser un fotògrafmenorquí que va veure el final del segle XIX i el començament del segle XX. Fotògraf oblidat durant molt de temps però que podem considerar cabdal en l'evolució de la fotografia a Menorca.
La família Cardona Gonyalons va cedir el fons artístic de l'artista a l'arxiu d'imatge i so de Menorca, on podem conèixer l'evolució de la fotografia de l'època, amb l'inici de la fotografia i els negatius de vidre fins a arribar a cel·lulosa, el que demostra l'evolució tecnològica de l'època en el camp de la fotografia.

Diego Monjo va fer fotografies de tot, tant d'estudi com exteriors, pel que el seu fons fotogràfic és també una demostració en imatges del desenvolupament de la ciutat de Maó i la seva industrialització, com podem veure amb les bosses de plata.
Però la importància de Diego Monjo no la trobam tan sols en les seves fotografies, ja que Monjo va deixar també un diari de vida, testimoni d'aquesta època i del dia de Maó…

Pascual Calbó 1752-1817, l'artista total del segle XVIII menorquí

Pascual Calbó va estudiar a Menorca amb el gran pintor Guissepe Chiesa, qui l'ajudà a marxar a Itàlia per formar-se en l'art de la pintura, viatjant per les grans capitals europeas en el món cultural i artístic  del moment com Gènova, Venècia o Roma, arribant a ser nomenat l'any 1779 pintor de la cort de Viena sota la protecció del príncep Kaunitz.
Retorna a Menorca, d'on partirà novament el 1787 per marxar cap Amèrica, on viatjarà a Cuba, Santo Domingo i Nova Orleans, el que renovarà el seu estil pictòric.
Finalment, el 1790 retornarà a Menorca on redactarà diversos manuals científics i tècnics, fins al 1817 quan morí a la seva casa de Maó.

Hem de situar la vida de Pascual Calbó en la bona situació econòmica de Menorca durant el segle XVIII, que podríem anomenar el segle de les dominacions, ja que durant aquesta època (1752-1817) Menorca va passar per mans de britànics, francesos i espanyols. Durant aquesta època Menorca era destinada per les potències occidentals del mo…

Un menorquí a la maleta mexicana de Robert Capa

La maleta mexicana és la història de 4.500 negatius sobre la Guerra Civil espanyola. Fotografies fetes per Gerda Taro, Robert Capa, company de Taro, i David Seymour "Chim", de qui ja hem parlat anteriorment en aquest blog.
1939 Capa es troba a França però estar vinculat amb l'esquerra i el seu origen jueu el fa fugir cap a Nova York, deixant en el seu estudi tot el seu material, a càrrec del seu assistent, qui més tard s'hauria de retrobar. Dins una maleta, els arxius de Capa van viatjar al Marroc, on van ser amagats, i anys més tard van arribar a Mèxic.
Alguns dels protagonistes d'aquestes fotografies s'han pogut reconèixer i veure en elles, com és el cas d'Antoni Riera, forneller exiliat, qui surt en un dels negatius de Capa disparats en el camp d'Argelers.

Toni Riera Sans va viure entre 1918 i el 2013, a Fornells, Menorca. Família de pescadors humil, el cop de 1936 va enganxar a n'Antoni a l'església de Santa Maria de Maó, tot i que la seva fa…

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos.
Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable.
Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines.
Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic.
La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia.
El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 1486/7, es…

HANS HARTUNG I ANA EVA BERGMAN, una estada a Menorca 1932-1938.

Hans Hartung i Ana-Eva Bergman van ser una parella d'artistes que arribaren a Menorca  l’any 1932, on llogaren un terreny a cala Tirant i construïren una casa-taller concebuda com un lloc de treball i alhora, un entorn per a la seva vida quotidiana.


La casa Hartung-Bergman –malauradament desapareguda- era un cub de modestes dimensions i finestres horitzontals que permetien copsar la meravellosa visió de l’entorn natural de Tirant.. En un reduït perímetre, sense aigua corrent ni electricitat, s’optimitzava al màxim l’espai com a vivenda i estudi dels dos artistes.





Anys després, Ana-Eva Bergman rememorant aquests anys, escriuria:
Et c'est ainsi qu'Adam et Ève quittèrent le Paradis, un plat de poissons et deux pommes à la main, conscients qu’ils avaient eu largement leur part de l’arbre de la sagesse.


(“I va ser així com Adan i Eva abandonaren el paradís, un plat de peixos i dues pomes a la mà, conscients que havien abastat la seva part de l’arbre de la saviesa”)



La casa, que van …