Passa al contingut principal

Una visió antropològica de la identitat sexual II: etnografía del gènere

Una vegada arribats a n'aquest punt, què ens diu l'etnografia sobre les identitats de gènere o sexuals? Si ens centram en els estudis etnogràfics veiem l'existència de l'anomenat Tercer sexe o de la varietat i variabilitat del gènere al llarg de la vida.

Si xerram de tercers gèneres, podríem destacar com en les comunitats Navajos, dels Estats Units d'Amèrica, l'hermafrodita es valora socialment, i es reconeixen tres sexes, anomenant als individus intersexuals com a nadle. Els poden tenir cinc posicions: dones femenines, homes masculins, dones amb posició de gènere masculina, homes amb posició de gènere femenina i els nadle. Dins la mateixa línia, els mohave, amerindis, tenen quatre gèneres: dona-femenina, home - masculí, hwame que inclou a dones en posició de gènere masculina, alyha com homes en posició de gènere femenina. El canvi d’una posició a l’altre està permesa a través de la realització d’una cerimònia.

Navajos, wikipedia

A l’Índia podem trobar les hijras, tercer gènere reconegut i on trobam individus intersexuals o individus nascuts homes però que a través d’un procés ritual es feminitzen. Ara bé, les hijras no són considerats ni homes ni dones, ja que tot i vestir de forma "femenina", com que no tenen òrgans reproductors femenins i no poder tenir descendència, pel que són considerats com éssers protectors i poderoses, amb capacitat per beneir o maleir, el que es demostra en festivitats com bodes o naixements. Sense sortir de l’Índia, però viatjant al sud, trobarem els jogappa, homes eròtics femenins, i les jogamma, dones ascètiques masculines, que veneren a Yellamma, deessa que té la capacitat de poder canviar el sexe de les persones. Al contrari de les hijras, aquests són considerats éssers divins que passen per un període de transformació cap a un gènere femení diví.


Hijras . Foto de Jan Moeller Hansen

Ja hem dit però que algunes comunitats reconeixen el trànsit entre els diferents gèneres. L’antropòleg Pritchard va estudiar els azande, que podem trobar a països com Sudan, República Centreafricana i al Congo. Sobre aquestes persones, Evans Pritchard, descriu una forma de matrimoni entre els homes, de dotze a vint anys, i els guerrers solters en una societat poligènica on hi ha poques dones. Açò porta a un matrimoni amb uns nois que són considerades dones i realitzen activitats socialment considerades com femenines. Una cosa semblant s'ha detectat entre els Nuer del Sudan i Etiòpia, on dues dones poden contraure matrimoni a causa de l'esterilitat d’una d’elles. La dona estèril es convertirà en l'home al casar-se i serà l'encarregada de cercar progenitor per la seva descendència, ja que després continuarà sent el pare social. Casos semblants es poden trobar en comunitats com les Nandi de Kenya, o els Zulú.


Aquests exemples ens ensenyen com el gènere es pot entendre no com una qualitat permanent de l'individu, sinó com una forma dinàmica amb possibilitats de transformació seguí a causes socioculturals. Un altre exemple el trobaríem amb els Bacha posh d'Afganistan, on nenes es veuen obligades a canviar al gènere masculí, vestint-se com tal i demostrant públicament una aparença masculina, així poden accedir a certs privilegis o drets reservats únicament als homes, com treballar pel manteniment de l'economia familiar.
Un exemple europeu el podem trobar a Albània, on les verges jurades o burrnesha, practiquen el canvi de gènere de dones a homes, el que s'explica com a conseqüència de societats molt patriarcals on el grup familiar sense homes no podria subsistir, pel que la dona a través d'un ritual davant un consell de notables de la comunitat jura mantenir-se verge i adoptar presència masculina, tallant-se el cabell i vestint com ells. Fet això, obtindrà els mateixos drets que els homes i viurà com a tal.


Bacha Posh

Amb tots aquests exemples, podem veure com des d'una perspectiva antropològica, la sexualitat humana no és un acte natural explicat per la biologia. La sexualitat humana requereix d'un cos però les seves continues formes d'experimentar-lo i les formes institucionals són culturals. Judith Butler (2007), El gènere en disputa, explica la seva intenció d'obrar noves possibilitats al gènere, donant lloc a pràctiques sexuals minoritàries per acabar amb el binarisme del gènere, desestabilitzant i qüestionant aquesta posició. Així, Butler vol desnaturalitzar el gènere, i proposa un gènere ambigu que doni la possibilitat de transcendir a categories simples d'identitat que puguin lluitar contra la violència normativa sobre el sexe, eliminant la idea de l’heterosexualitat com a natural. Seguint aquest comí, Preciado (2002), proposa la identitat sexual no com una manifestació natural dels atributs del cos, del que el sexe és tan culturalment construït com el gènere, trencant amb aquesta relació lineal de natura/cultura.
La teoria Queer està ajudant a desestabilitzar els conceptes de sexe, gènere i sexualitat, ja que cerca la deconstrucció de les identitats de gènere estanques i ataca les normes binàries del gènere i la sexualitat dominant per contemplar la possibilitat que un individu pugui ser obertament pansexual, heterosexual, homosexual o bisexual.
Defensarem doncs, que el gènere ha de ser replantejat, deixant de banda la categoria binaria d'aquest, i començant a veure el gènere i la seva identificació sexual com una diversitat, una diversitat que enriqueix l'espècia humana, i no com un error de la natura.
L'etnografia ens deixa veure un món ple de diversitat, amb construccions socials totalment diferents i diferenciares entre elles, l'etnologia doncs ens ajuda a veure la flexibilitat de les nostres societats i cultures, ajudant a no legitimar les desigualtats i les diferencies.

Fonts: 
  • Identidad y diversidad cultural. Una visión antropológica del género y la sexualidad. Francisco Javier Pérez Guirao . Antropólogo
  • https://www.bbc.com/mundo/noticias-38995644
  • https://algtbenidorm.blogspot.com/2017/02/queer-homosexual-intersexual-transexual.html
  • https://www.moscasdecolores.com/es/glosario-lgbt/
  • http://bachaposh.com/the-bacha-posh-albania/
  • https://face2faceafrica.com/article/why-the-azande-warriors-of-north-central-africa-chose-boys-as-wives-in-the-1800s

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido.
Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal.
Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad.
Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima.
Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore.
Prefiero sentir.
Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada.
Prefiero una cadena a un bozal.
Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo.
Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro, por las …

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos.
Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable.
Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines.
Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic.
La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia.
El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 1486/7, es…

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 . Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera. 

Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà. 
Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols. 

En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour. El 1947 , al costat de Cartier - Bresson , Capa , George Rodger i…