Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Illes Balears

L'alfabetització del món rural: les missions pedagògiques.

«....  A Espanya la salvació ha de venir-li per l’educació» Manuel Bartolomé Cossío.  President Missiones pedagógiques 1936.  Font: Centre d’interpretació del Far de Cavalleria.  Font: Museu Reina Sofia de Madrid. L'Espanya del segle XX era una Espanya rural i endarrerida, abans de la victòria republicana a les urnes un 35% de la població era analfabeta. L'educació de la població, i sobretot d'aquella població rural aïllada dels avenços que es poden veure a les grans ciutats, fou una de les grans preocupacions, com ja detectam el 1900 amb la creació del "Ministerio de Instrucción pública y Bellas Artes" o amb la "Institución de libre Enseñanza", qui reclamava la creació del "Patronato de Misiones pedagógicas". El govern provisional de la República, el 29 de maig del 1931 va crear per decret aquest "Patronato de Misiones Pedagógicas", amb un objectiu claríssim: fomentar la cultura general amb la creació de biblioteques,...

HANS HARTUNG I ANA EVA BERGMAN, una estada a Menorca 1932-1938.

Hans Hartung i Ana-Eva Bergman van ser una parella d'artistes que arribaren a Menorca  l’any 1932, on llogaren un terreny a cala Tirant i construïren una casa-taller concebuda com un lloc de treball i alhora, un entorn per a la seva vida quotidiana . La casa Hartung-Bergman –malauradament desapareguda- era un cub de modestes dimensions i finestres horitzontals que permetien copsar la meravellosa visió de l’entorn natural de Tirant.. En un reduït perímetre, sense aigua corrent ni electricitat, s’optimitzava al màxim l’espai com a vivenda i estudi dels dos artistes. Anys després, Ana-Eva Bergman rememorant aquests anys, escriuria: Et c'est ainsi qu'Adam et Ève quittèrent le Paradis, un plat de poissons et deux pommes à la main, conscients qu’ils avaient eu largement leur part de l ’ arbre de la sagesse. (“I va ser així com Adan i Eva abandonaren el paradís, un plat de peixos i dues pomes a la mà, conscients que havien abastat la seva part de l’arbre de ...

L'illa dels molins, l'aprofitament energètic del medi.

Els molins de vent formen part de la fesomia del paisatge de Menorca com a vestigi d’una tradició econòmica de temps passats i d’una tècnica actualment en desús.  El molí es va generalitzar a Espanya cap al segle XVI, arran del contacte amb els Països Baixos, com a solució al problema de la manca d’aigua d’algunes zones com La Manxa o les illes Balears. Així, fins al segle XIX, els molins es van convertir en una màquina important per a l’economia de l’illa, ja que s’adaptaven a diversos indrets i tenien usos diferents: molins gerrers, extractors d’aigua i els més habituals, els molins fariners. Els molins fariners de vent de Menorca són una mostra de l’enginy humà encaminat a l’aprofitament de l’energia eòlica, tan apreciada actualment com una de les energies alternatives no contaminants. Aquestes edificacions combinen a la perfecció funcionalitat i estètica, amb un disseny reeixit i força racional. La seva estructura es defineix en tres parts: les cases o cint...

NO-DO I: Menorca i el turisme

El No-Do ( Noticiarios y Documentales ) es va crear el 29 de setembre de 1942 per la dictadura del General Francisco Franco. El seu objectiu era un servei de difusió de notícies i reportatges d'obligatòria exhibició en els cinemes de l'època, pel que servia d'una banda de propaganda del règim franquista així com de nexe d'unió de tots els espanyols, com molt bé recorda el seu eslògan publicitari " El mundo al alcanze de todos los españoles ". Als primers anys de la dictadura franquista un dels esdeveniments més importants de la vida quotidiana era poder anar al cinema. El 4 de gener del 1943, quan s'entra al cinema i s'apagaren les llums l'inici de la pel·lícula va ser precedit per una àguila imperial i una marxa militar. El NO-DO fou la capçalera dels cinemes fins a principis dels anys 80. A partir d'aquí, el NO-DO formà part de la Dirección General de Radiofusión y Televisión " adaptant-se a la situació política del moment....

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al c...

Carrer que parlen, histories que tornen

Avui us deix una iniciativa molt interessant: Carrer que Parlen, passeig sonor de memòria oral del carrer de Ciutadella.  Una iniciativa que  vol construir un passeig sonor del casc antic de Ciutadella de Menorca a partir de la memòria oral dels seus habitants. Un projecte, que a través dels habitants de ciutadella, intentarà recuperar racons perduts del poble, jocs que tenien com a pantalla el propi carrer, i mils d'anècdotes que conformen la nostra memòria col·lectiva i la nostra petita història, que al final de tot serà el que conformarà sa nostra identitat. Com diu el realitzador Macià Florit, impulsor del projecte, "el patrimoni oral té un valor intangible i extremadament rellevant per entendre el passat d'un poble, però al mateix temps és una matèria fràgil que, a causa de la velocitat dels temps que vivim, corre el perill de perdre's amb molta facilitat".  No us ho podeu perdre! https://soundcloud.com/carrers-que-parlen

Viatge del s.XVII al s. XXI amb l'Arxiduc Salvador

L'ús del territori i de tots els espais que el comprenen canvien al pas de les activitats humanes que en ell transcorren. En les imatges que segueixen aquest text, podem veure d'una banda les il·lustracions realitzades per l'Arxiduc Lluís Salvador en els seus enciclopèdics llibres Die Balearen , on hi ha dos volums dedicats a l'illa de Menorca, i la seva comparació amb una foto actual del mateix lloc. Veurem doncs, una imatge de Menorca durant els viatges de l'arxiduc, els anys 1867 i 1877,  i la seva comparació actual. En la primera il·lustració de l'Arxiduc que veim, podem veure la gran activitat que hi havia a l'aljub des Mercadal, essent l'aigua un dels elements més importants en la vida quotidiana de tota persona. L'anar a cercar aigua, quan encara no hi havia aigua corrent, era una de les activitats més importants del dia. Per contra, en la fotografia de la dreta, veim la decadència de l'aljub, el qual és més un objecte turístic qu...