Els molins de vent formen part de la fesomia del paisatge de Menorca
com a vestigi d’una tradició econòmica de temps passats i d’una tècnica
actualment en desús.
- Fotos antiguas de Menorca ( Grup Facebook)
- Anna Bagur “Els molins de Menorca”, publicat al diari Última Hora Menorca de 14-10-2009.
- Antoni Orfila Pons (Fila d'Or) a “Página Menorquina”, secció “Coses de la Terra”, del diari El Bien Publico de Maó, l’any 1930
- Web, Cultura Popular de Menorca : http://culturapopularmenorca.cat/continguts/?page_id=736
El molí es va generalitzar a Espanya cap al segle XVI, arran del
contacte amb els Països Baixos, com a solució al problema de la manca
d’aigua d’algunes zones com La Manxa o les illes Balears. Així, fins al
segle XIX, els molins es van convertir en una màquina important per a
l’economia de l’illa, ja que s’adaptaven a diversos indrets i tenien
usos diferents: molins gerrers, extractors d’aigua i els més habituals,
els molins fariners.
Els molins fariners de vent de Menorca són una mostra de l’enginy humà encaminat a l’aprofitament de l’energia eòlica, tan apreciada actualment com una de les energies alternatives no contaminants. Aquestes edificacions combinen a la perfecció funcionalitat i estètica, amb un disseny reeixit i força racional. La seva estructura es defineix en tres parts: les cases o cintell, la torre i el curucull, on s’inclouen el velam i l’aparell.
Les cases, que solen tenir una façana d’uns 12 metres, es
troben adossades o al volatnt de la torre, dividies en una o dues
plantes, algunes de fusta, que inclouen dues o més dependències. Els sostres són de volta de canó
rebaixada o d’aresta, i són fruit d’una fàbrica principalment de marès
recoberta de calç.
La torre és la part que sobresurt per damunt del cintell, on el fariner es posava per envelar el molí. En general sol fer 4 metres de diàmetre i 7 o 8 metres d’alçada. Tanmaetix, trobam excepcions com el molí des Comte i el molí des Cavallitos a Ciutadella o el molí del Rei a Maó, que són de majors dimensions.
El curucull, que és on va la maquinària del velam, és la part que més destaca dels molins. Aquesta part cònica, també anomenada capulla, antigament es construïa amb borró o espart, mentre que els darrers ja es van fer de zinc o de fusta.
A Menorca se’n troben documentats trenta-un, tot i que se sap que
n’hi havia més que han desaparegut, i de fa uns anys s’ha inciat un camí
de recuperació i reutilització de bona part d’aquests edificis dins la
societat. Molta d'aquesta feina la fa l'Associació Molins de Menorca.
“… A n’es Molins els i passa, lo que passa a totes ses alters coses qui tenen gust o diven releció de vida amb el temps vei, que se vida moderna en tots es seus avensos, ho tira darrere. Se vista d’un Molí de vent, molguent vela estesa, que seria una de ses coses qui mes cridaria s’atenció a nes turistas visitants. No hei ha cap dupta que es així, perque hem tingut ocasió de veureu, com han quedat mirant i esgleats es forasters devant d’un molí molguent. A Menorca, recordam un escrit del señor Lafuente, allà per s’Agost del 28, i s’entristia de veure que tants i tants de molins blancs, grossos, airosos i ben fets, com hei havia, van caiguent-lis es brassos, ses espatles, es caracull, fins a morí desfent-lis ses Torres. A Menorca, fa uns cent anys, es Molins de vent, poriem di qu’eren, es guardians des pobles, puis tots s’alsaven per es seus defores i es croixits que fean ses seves màquinas i se renou de ses veles qui ferian o cartatjaven ses entenas, era una renou de feina, de treball, qui donave idea de sa vida i activitat que hi havia…”
Els molins fariners de vent de Menorca són una mostra de l’enginy humà encaminat a l’aprofitament de l’energia eòlica, tan apreciada actualment com una de les energies alternatives no contaminants. Aquestes edificacions combinen a la perfecció funcionalitat i estètica, amb un disseny reeixit i força racional. La seva estructura es defineix en tres parts: les cases o cintell, la torre i el curucull, on s’inclouen el velam i l’aparell.
La torre és la part que sobresurt per damunt del cintell, on el fariner es posava per envelar el molí. En general sol fer 4 metres de diàmetre i 7 o 8 metres d’alçada. Tanmaetix, trobam excepcions com el molí des Comte i el molí des Cavallitos a Ciutadella o el molí del Rei a Maó, que són de majors dimensions.
El curucull, que és on va la maquinària del velam, és la part que més destaca dels molins. Aquesta part cònica, també anomenada capulla, antigament es construïa amb borró o espart, mentre que els darrers ja es van fer de zinc o de fusta.
“… A n’es Molins els i passa, lo que passa a totes ses alters coses qui tenen gust o diven releció de vida amb el temps vei, que se vida moderna en tots es seus avensos, ho tira darrere. Se vista d’un Molí de vent, molguent vela estesa, que seria una de ses coses qui mes cridaria s’atenció a nes turistas visitants. No hei ha cap dupta que es així, perque hem tingut ocasió de veureu, com han quedat mirant i esgleats es forasters devant d’un molí molguent. A Menorca, recordam un escrit del señor Lafuente, allà per s’Agost del 28, i s’entristia de veure que tants i tants de molins blancs, grossos, airosos i ben fets, com hei havia, van caiguent-lis es brassos, ses espatles, es caracull, fins a morí desfent-lis ses Torres. A Menorca, fa uns cent anys, es Molins de vent, poriem di qu’eren, es guardians des pobles, puis tots s’alsaven per es seus defores i es croixits que fean ses seves màquinas i se renou de ses veles qui ferian o cartatjaven ses entenas, era una renou de feina, de treball, qui donave idea de sa vida i activitat que hi havia…”
- Fotos antiguas de Menorca ( Grup Facebook)
- Anna Bagur “Els molins de Menorca”, publicat al diari Última Hora Menorca de 14-10-2009.
- Antoni Orfila Pons (Fila d'Or) a “Página Menorquina”, secció “Coses de la Terra”, del diari El Bien Publico de Maó, l’any 1930
- Web, Cultura Popular de Menorca : http://culturapopularmenorca.cat/continguts/?page_id=736
Comentaris