Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2011
"(...) No hay ninguna posibilidad: Estamos todos atrapados por un destino singular. Nadie encuentra jamás al otro. Los tugurios se llenan, los vertederos se llenan, los manicomios se llenan, las tumbas se llenan. Nada más se llena." Charles Bukowski

Dehors Mubarak!

Ahir semblava que anava a ser un gran dia pel país
del Nil, per Egipte, l'antiga Kèmit, el regne dels faraons negres, la civilització més esplendorosa d'Àfrica i d'on tots els Mediterranis devem tenir gran part de les nostres arrels.
Açò no va ser així però, hi ha un ànec negre, i aquest té un nom molt clar, Mubarak, i aquest nom està essent rebutjat per Tot el país i més enllà de les seves fronteres. Sembla increïble que una persona sigui capaç d'aferrar-se al poder quan TOT el país que ell es suposa que governa li demana que marxi. La raó d'aferrar-se al poder? Els 30.000 milions d'euros que ha guanyat per la seva bona feina després de 30 anys? Deixar-ho tot ben fermat perquè ningú el busqui després de la seva marxa?
Realment sa condícia no té límit. Aquests dies, quan veig ses imatges i xifres que ens donen d'aquest país, així com d'altres com Tunísia, Marroc, Líbia, etc... sa pell se't posa de gallina.
30.000 milions en les teves arques quan e…

Conversacions amb un faisan

Rosarie es trobava al jardí fent bombolles de sabó, feia un dia fantàstic, solet... quan es va començar a sentir sorolls per darrera un arbustos... un Faisan!!  Mai n'havia vist cap, i aquest era ben colorit i especial. Semblava que el faisan l'esperava, la mirava, com si hagués de dir alguna cosa i no acabes d'arrencar.
El monòleg no es va fer esperar, i Rosarie va haver de començar a sentir glorificar l'exèrcit, els militars, l'armada, gloria dels nostres països, els nostres àngels protectors, no creus? - va demanar el faisan-

-Doncs la veritat és que jo no tenc gaire respecte pels militars, seria tot molt més fàcil sense ells i sense les seves amigues les armes...

-Per què? Ells et protegeixen, si el teu país no tingués militars ja l'haurien invait! Diguen açò només faltes al respecte al teu país!

-Faltar al respecte al meu país? Mai ningú m'havia dit una cosa així! Tot i que he de reconèixer que no tenc gaire estima pel meu país, com a mínim pel meu paí…