esPapalagis

El cinema va començar a  a París el 28 de Desembre de 1895 de la mà dels germans Lumière, tot i que no va ser fins l'experiència màgica de Meliès que es començà a veure el seu potencial. Els germans Lumière van ser els inventors del Cinematògraf, aparell que creava imatges en moviment i les projectava. La seva primera exposició, on es va presentar el cinematògraf, va ser la presentació d'un curt documental  on es veu la sortida dels treballadors d'una fàbrica. Com em dit però, va ser amb Melies amb qui el cinema va esclatar, i açò ho aconseguir a través de l'experimentació del cinematògraf, on despertà tota la seva creativitat mitjançant trucs de màgia, il·lusions òptiques i fantasies. Podríem dir que George Melies va ser el creadors els efectes especials i el primer il·lusionista del cinema.. Ara bé, si aquest és el començament del cinema, la història que avui ens toca aquí és la història del cinema a Es Mercadal, petit poble menorquí que començà a tenir...

 Qui hem tengui a prop coneixerà sa meva admiració per n'Agnès Varda, i per qui no, esper que aquesta entrada li desperti curiositat. Les plages d'Agnès , biòpic de la pròpia Agnès, podria ser un bon inici, essent un recorregut per la seva filmografia. Les pel·lícules de n'Agnès Varda es podrien enquadrar en gèneres com el diari o l'assaig cinematogràfic, on podriem incloure a personatges com Chris Marker o Alain Resnais. Pel·lícules i curtmetratges n'hi han molts però aquí en vull presentar : Les fiancés du pont Mac Donald (1951)   L’opéra-mouffe (1958),o també conegut com Diari d'una dona embarassada, on veim escenes del carrer baix la prespectiva de la dona embarassada. Segona part / Tercera Part Réponse des femmes: Notre corps, notre sexe (1975),   Plaisir d’amour en Iran (1976), xerra sobre la sensualitat de l'arquitectura del país i, ens presenta una reflexió cultural sobre les relacions de génere abans de la Revolució Islàmica. ...

Viatjar, moure'ns , conèixer , descobrir , llegir, ens mostra com la realitat mai és com ens han dit que és. Obrir-nos ens fot de morros contra la realitat. Abans de posar els meus peus a França, jo veia aquest país com el que m'havien ensenyat. El país de l'altre costat dels Pirineus on s'havia produït la revolució francesa, el país de il·lustració , Rousseau , Montesquier , de la literatura amb Balzac , Camus , Sartre , Maupassant , la poesia de Baudelaire, Verlaine i Rimbaud, de l'antropologia amb Levi Strauss , la sociologia, del cinema amb la gran Agnés Vardà , Truffaut , Godard , d'artistes com Lautrec i Cézanne , de la música on anem de registres com la chanson français Georges Brassens , passant pel Hip -Hop , l' electrònica , folk ... Per jo, França era el país llibertari, progressista , socialment fort...i encara que avui dia encara conserva algunes d'aquestes característiques, podríem dir que no com jo les havia imaginat en la meva ...

L'antropología assumeix els postulats fundamentals de la diversitat cultural i l'unitat psíquica de l'humanitat. Aquest reconeixament de la diversitat no implica tant sols un coneixement de les diferents formes d'organització que són adoptades per les societats humanes, sinó que implica també un compromís en el que s'otorga la mateixa condició d'ésser humans a tots els membres d'altres grups, encara que aquests tenguin un comportament totalment diferent al que es considera normatiu en una societat determinada. Un fundament de l'antropologia doncs, ha de ser relativitza el concepte de desenvolupament en totes les societats, ja que avui en dia encara persisteix l'ideal evolucionista que ens diu que algunes societats són primitives o salvatges al comparar-les amb la nostra concepció occidental i capitalista del desenvolupament. L'antropologia ens mostra com no totes les societats passen per la mateixa línia de desenvolupament, que no existeix un de...

Mèdit, Festival de Cinema Mediterràni de Ciutadella de Menorca. Festival de cinema dedicat, sobretot al curtmetratge, on es fa una aposta per l'art i la cultura com a mitjans creadors d'inquietuts i catalitzadors de valors. En ell hem pogut veure obres com les següents: Oktapodi, Julien Bocabeille. França Un premier amour, de Nicolas Engel. França Bon apetit, de Beto Nahmad, Àlber Fernández i Lorraine Gallard. Catalunya O llargmetratges com María y yo de Felix Fernández de Castro (Espanya. 2010), basat en el còmic Maria y yo, de Miguel Gallardo. Així com molts d'altres, tant o millors que els mostrats aquí!