Ves al contingut principal

Es Mercadal de Cine!


El cinema va començar a  a París el 28 de Desembre de 1895 de la mà dels germans Lumière, tot i que no va ser fins l'experiència màgica de Meliès que es començà a veure el seu potencial.
Els germans Lumière van ser els inventors del Cinematògraf, aparell que creava imatges en moviment i les projectava. La seva primera exposició, on es va presentar el cinematògraf, va ser la presentació d'un curt documental  on es veu la sortida dels treballadors d'una fàbrica.


Com em dit però, va ser amb Melies amb qui el cinema va esclatar, i açò ho aconseguir a través de l'experimentació del cinematògraf, on despertà tota la seva creativitat mitjançant trucs de màgia, il·lusions òptiques i fantasies. Podríem dir que George Melies va ser el creadors els efectes especials i el primer il·lusionista del cinema..




Ara bé, si aquest és el començament del cinema, la història que avui ens toca aquí és la història del
cinema a Es Mercadal, petit poble menorquí que començà a tenir el seu idil·li amb el cinema ja als 1914! No en tenim molts records d'aquest inicis, però si sabem que varen ser un inicis silenciosos, ja que el cinema que es projectava encara era mut, i uns inicis on el cinema es vivia al carrer, on s'aprofitaven les petites i silencioses places del poble per fer alguna pel·lícula.
Fotos antigues de ciutadella (facebook)
El que si ja recordam, i d'açò en tenim testimonis directes, els dels cinemes que més temps han durat al nostre poble, el Cinema de Can Serra, on actualment hi ha la pizzeria Es Tomàtic,  i el Cinema des Casino es Centro, on actualment fan les boníssimes ensaïmades de Cas Sucrer.
A diferència de com es viu el cinema a dia d'avui, en aquells temps, xerram dels anys 30 fins els anys 80, els cinema es vivia com un acte de reunió social.
Pensem com vivia la gent d'aquells anys, sobretot als anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola, uns anys marcats per la censura, el prohibicionisme (pensem que fins i tot el ball estava prohibit), la presencia de militars als pobles ( as Mercadal hi havia uns 1000 militars!)i les dificultats econòmiques de molta gent. El cinema doncs, era un lloc de reunió, un lloc de coneixement, d'esbarjo i perquè no, el lloc on apropar-te a la noia que t'agradava...Si fins i tot feien sonar una campaneta a la mitja part del cinema, abans d'encendre els llums, no fos cas que trobessin algú amb alguna mà on no tocava!

Moltes d'aquestes històries, així com els personatges reals que van participar en aquests cinemes son el que podreu trobar en el següent video. Curt-documental organitzat per Mèdit, on 10 alumnes han fet redescobrir la història de dos petits cinemes locals d'Es Mercadal.
Aquí teniu l'enllaç:Es Mercadal de Cine



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido.
Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal.
Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad.
Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima.
Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore.
Prefiero sentir.
Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada.
Prefiero una cadena a un bozal.
Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo.
Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro, por las …

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos.
Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable.
Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines.
Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic.
La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia.
El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 1486/7, es…

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 . Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera. 

Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà. 
Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols. 

En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour. El 1947 , al costat de Cartier - Bresson , Capa , George Rodger i…