Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2011
L'antropología assumeix els postulats fundamentals de la diversitat cultural i l'unitat psíquica de l'humanitat. Aquest reconeixament de la diversitat no implica tant sols un coneixement de les diferents formes d'organització que són adoptades per les societats humanes, sinó que implica també un compromís en el que s'otorga la mateixa condició d'ésser humans a tots els membres d'altres grups, encara que aquests tenguin un comportament totalment diferent al que es considera normatiu en una societat determinada.
Un fundament de l'antropologia doncs, ha de ser relativitza el concepte de desenvolupament en totes les societats, ja que avui en dia encara persisteix l'ideal evolucionista que ens diu que algunes societats són primitives o salvatges al comparar-les amb la nostra concepció occidental i capitalista del desenvolupament. L'antropologia ens mostra com no totes les societats passen per la mateixa línia de desenvolupament, que no existeix un d…

Les Paradis Artificiels

Esclaves dans le travail d'organisations incompréhensibles,   Notre seule possibilité de réalisation et de vie, c'est le sexe.  (Houellebecq, M. Les particules élémentaires)
Per molts, les paraules mundialització i globalització ens feien pensar en una possibilitat, un món just, igual, equiparable, sense fronteres, amb diferències però sense menyspreu, ja que el coneixement de tots ens fa conèixen's a nosaltres mateixos, el que ens porta a estimar-nos i respectar-nos.

Evidentment...res està més enfora de sa realitat que açò. Mundialització i globalització van de la mà de la liberalització i el capitalisme salvatge, és a dir, de l'opressió de les llibertats, d'un consumisme salvatge que ens vol fer creure que és possible viure amb un desenvolupament durable, d'un sistema econòmic i polític que més que mai es mostra en tota la seva crueltat quan després de protegir i enriquir dictadors té la barra d'atacar-los en favor de la democràcia i en defensa d'un…

Renaud

Hexagone : Ils s'embrassent au mois de Janvier, Car une nouvelle année commence, Mais depuis des éternités L'a pas tell'ment changé la France. Passent les jours et les semaines, Y'a qu'le décor qui évolue, La mentalité est la même : Tous des tocards, tous des faux culs.  Ils sont pas lourds, en février, À se souvenir de Charonne, Des matraqueurs assermentés Qui fignolèrent leur besogne, La France est un pays de flics, À tous les coins d'rue y'en a 100, Pour faire règner l'ordre public Ils assassinent impunément.  Quand on exécute au mois d'mars, De l'autr' côté des Pyrénées, Un arnachiste du Pays basque, Pour lui apprendre à s'révolter, Ils crient, ils pleurent et ils s'indignent De cette immonde mise à mort, Mais ils oublient qu'la guillotine Chez nous aussi fonctionne encore.  Etre né sous l'signe de l'hexagone, C'est pas c'qu'on fait d'mieux en c'moment, Et le roi des cons, sur son trône, J'parie…