Ves al contingut principal

Les Paradis Artificiels

Esclaves dans le travail d'organisations incompréhensibles,  
Notre seule possibilité de réalisation et de vie, c'est le sexe.    
 
(Houellebecq, M. Les particules élémentaires)

Per molts, les paraules mundialització i globalització ens feien pensar en una possibilitat, un món just, igual, equiparable, sense fronteres, amb diferències però sense menyspreu, ja que el coneixement de tots ens fa conèixen's a nosaltres mateixos, el que ens porta a estimar-nos i respectar-nos.

Evidentment...res està més enfora de sa realitat que açò. Mundialització i globalització van de la mà de la liberalització i el capitalisme salvatge, és a dir, de l'opressió de les llibertats, d'un consumisme salvatge que ens vol fer creure que és possible viure amb un desenvolupament durable, d'un sistema econòmic i polític que més que mai es mostra en tota la seva crueltat quan després de protegir i enriquir dictadors té la barra d'atacar-los en favor de la democràcia i en defensa d'un poble. Poble, al qui els mateixos que diuen que els protegeixen ajudaven a oprimir fins avui dia.
De tots es conegut que les migracions han existit durant tota la nostre història, dels Neanderthals als Homo Sapiens, dels pobles del mar als assiris, dels grecs als imperis medievals i la descoberta d'Amèrica... Les migracions no han aturat mai, i fa gràcia veure com en un país amb tanta immigració com França no atures de trobar-te gent que et diu que els seus avis, eren espanyols, catalans, portuguesos, que la seva família és africana, del Magreb, etc. Açò sí, existeixen els francesos de souche, aquells ciutadans de ve, amb una identitat que ningú els hi podrà rebatre. És irònic veure com avui dia, quan molta població té un excés enorme a diferents tipus d'informació, on les distancies s'han acurçat gràcies als mitjans de transport i de comunicació, poder és quan els uns i els altres ens coneixem menys i ens respectem menys.
Tot i que en el segle XXI podem xerrar de globalització, mundialització, del que sí hem de xerrar és d'indivudualisme. Sa nostra societat està malalta, i sa seva cura és molt fàcil, ella només està falta de capital social, de sinceritat, respecte, comunicació, honestedat i amor,  i que ens deixem de farses com les del captial econòmic, d'un desenvolupament durable, de la liberalització de sectors econòmics que ens oprimeixen a favor d'enriquir uns pocs, de la censura, la corrupció...La causa de tot açò, no és evidentment la decadència de l'especie humana, aquesta segur que té una molt bona salut, però si es la decadència absoluta d'aquesta gent que ens governa, i sobretot d'aquesta gent que es deixa manegar, fent-nos pagar a tots nosaltres les seves avarícies.
Sí, n'estic farta, però avui, un dia més, ens hem tingut d'aixecar amb una nova noticia de corrupció, avui a l'Ajuntament de Ciutadella. Evidentment, que la corrupció existeix a Menorca, lo sorprenent és que n'hagin sortit tant pocs casos, però sobretot el que m'indigna més és veure com aquesta malaltia de l'individualisme ens fa lluitar entre germans, familia, pobles, illes i països.

Esperem que ,si els Mayas tenien raó i ha d'arribar un canvi de cicle al 2012, aquest canvi ens porti cap a la bondat i l'estima de tots nosaltres, i no cap a l'individualisme, competitivitat i lluita d'avui dia.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido.
Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal.
Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad.
Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima.
Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore.
Prefiero sentir.
Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada.
Prefiero una cadena a un bozal.
Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo.
Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro, por las …

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos.
Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable.
Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines.
Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic.
La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia.
El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 1486/7, es…

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 . Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera. 

Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà. 
Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols. 

En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour. El 1947 , al costat de Cartier - Bresson , Capa , George Rodger i…