Passa al contingut principal

Dehors Mubarak!




Ahir semblava que anava a ser un gran dia pel país
del Nil, per Egipte, l'antiga Kèmit, el regne dels faraons negres, la civilització més esplendorosa d'Àfrica i d'on tots els Mediterranis devem tenir gran part de les nostres arrels.
Açò no va ser així però, hi ha un ànec negre, i aquest té un nom molt clar, Mubarak, i aquest nom està essent rebutjat per Tot el país i més enllà de les seves fronteres. Sembla increïble que una persona sigui capaç d'aferrar-se al poder quan TOT el país que ell es suposa que governa li demana que marxi. La raó d'aferrar-se al poder? Els 30.000 milions d'euros que ha guanyat per la seva bona feina després de 30 anys? Deixar-ho tot ben fermat perquè ningú el busqui després de la seva marxa?
Realment sa condícia no té límit. Aquests dies, quan veig ses imatges i xifres que ens donen d'aquest país, així com d'altres com Tunísia, Marroc, Líbia, etc... sa pell se't posa de gallina.
30.000 milions en les teves arques quan el teu poble viu per més o menys 1 euro al dia.... 30.000 milions d'euros per ser un dictador al teu país deixant morir la gent de gana davant Bill Gates, 45.000 per haver creat microsoft. La fortuna d'aquest miserable, la fortuna d'un dictador que és molt superior a la fortuna dels més grans empresaris occidentals (Betancourt, Bill Gates, Amancio Ortega...), tot i que la feina d'aquest tampoc es que sigui la més lloable i justa amb els desfavorits, ens mostra la força del poder polític, de la corrupció, del militarisme, ens mostra uns dels cabrons més grans que avui dia encara governen...
Molts ens faran creure que açò tracte de religions, que la caiguda de Mubarak pot portar a revolucions islamistes que hem de témer. Res més enfora de la realitat... açò només ens xerra de s'ignorancia i de ses complicitats d'es mas media i poders occidentals, que com sempre estaran fins ses celles de merda com aquesta. Avegades una imatge sí val més que mil paraules, i veure cristians protegint als musulmans durant la seva pregària enmig de la revolució ens apropa més a la fe que l'institució assessina del Vaticà.

Açò tracta de més de 85.000.000 persones que viuen a Egipte oprimides, dones, homes, nens i nenes sense futur, de democràcia, de Tunísia, de voler ser els propis actors de la seva història... Açò tracta de la llibertat i la Revolució.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14