El No-Do ( Noticiarios y Documentales) es va crear el 29 de setembre de 1942 per la dictadura del General FranciscoFranco. El seu objectiu era un servei de difusió de notícies i
reportatges d'obligatòria exhibició en els cinemes de l'època, pel que servia d'una banda de propaganda del règim franquista així com de nexe d'unió de tots els espanyols, com molt bé recorda el seu eslògan publicitari " El mundo al alcanze de todos los españoles".
Als primers anys de la dictadura franquista un dels esdeveniments més importants de la vida quotidiana era poder anar al cinema. El 4 de gener del 1943, quan s'entra al cinema i s'apagaren les llums l'inici de la pel·lícula va ser precedit per una àguila imperial i una marxa militar. El NO-DO fou la capçalera dels cinemes fins a principis dels anys 80. A partir d'aquí, el NO-DO formà part de la Dirección General de Radiofusión y Televisión" adaptant-se a la situació política del moment. Així mateix, la conversió del cinema en un espectacle de masses i el procés de canvi en el sistema polític d'Espanya dugué a la supressió definitiva del NO-DO.
Si feim un símil entre el NO-DO i l'evolució política del règim franquista, podem veure com la carrera cinematogràfica del General Franco es pot dividir en 3 parts diferents amb un paralel·lisme notable amb les etapes polítiques del "desarollismo"econòmic i polític del règim.
Entre 1943 i 1960 la presència de Franco era irregular a les pantalles, però aquesta augmentà amb el pas del temps, arribant a ser entre els anys 1960-1969 l'estrella dels reportatges del NO-DO, justament quan el règim celebrava 25 anys al poder. En la memòria col·lectiva de molta gent encara està gravada imatge de Franco inaugurant pantans. Finalment, i amb la decadència de la mateixa persona del general i del règim, les aparicions físiques del dictador, fins ara un súper heroi per la propaganda franquista, van anar desapareixent de les pantalles.
Des del 2012, RTVE i la Filmoteca han obert tots aquests documents de la nostra història, convertint els arxius del NO-DO amb el major fons audiovisual d'Espanya a Internet.
Dins aquest fons podem trobar referència a moltíssims temes d'arreu de la Península Ibèrica, així com de les colònies. Podem veure com el No-DO a Espanya va compar amb 4.016 capítols, així com diferents seccions per Amèrica Hispana, amb 1504 capítols, NO-DO per Portugal amb 1500 capítols, NO-DO Brasil amb 566 capítols, etc.
Si cercam NO-DOs relacionats amb les nostres Illes, les quals encara no tenien entitat política, trobarem diversos capítols, i en aquesta entrada volem destacar el capítol de "Menorca y su turismo".
En aquest capítol, 'Menorca y su Turismo' de l'any 1969, podem veure l'avanç de l'incipient turisme de l'època, on destaquen les pràcticament verges urbanitzacions de Cala'n Porter i Cala Galdana, avui dia nuclis turístics d'importància. A diferència de les seves veïnes, Mallorca i Eivissa, Menorca començà la seva aventura en el turisme de forma més tardana, i per això el seu desenvolupament turístic i urbanístic va ser més pausat que en la resta de les Illes Balears. Ara bé, és destacable la imatge de Menorca l'any 1969 davant la imatge de Menorca del 2014, on podem veure clarament l'excés urbanístic d'aquests darrers 40 anys. Podem destacar per exemple, les petites dimensions del port de Fornells, on cada vegada podem veure menys pescadors i més Yacht turístics. Així mateix, l'envergadura del port de Maó i el seu passeig no té res a veure amb el que podem gaudir avui. Són de destacar també les imatges del camp, treballat, a diferència del que podem veure avui dia, que és un camp on la pagesia ha perdut pes i la vegetació avança. Tot i açò, Menorca l'any 1969 ja gaudia d'una bona reputació per la seva tranquil·litat, paisatges naturals i aigües cristal·lines.
Font: http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/
Comentaris