Ves al contingut principal

HANS HARTUNG I ANA EVA BERGMAN, una estada a Menorca 1932-1938.


Hans Hartung i Ana-Eva Bergman van ser una parella d'artistes que arribaren a Menorca  l’any 1932, on llogaren un terreny a cala Tirant i construïren una casa-taller concebuda com un lloc de treball i alhora, un entorn per a la seva vida quotidiana.


La casa Hartung-Bergman –malauradament desapareguda- era un cub de modestes dimensions i finestres horitzontals que permetien copsar la meravellosa visió de l’entorn natural de Tirant.. En un reduït perímetre, sense aigua corrent ni electricitat, s’optimitzava al màxim l’espai com a vivenda i estudi dels dos artistes.





Anys després, Ana-Eva Bergman rememorant aquests anys, escriuria:

Et c'est ainsi qu'Adam et Ève quittèrent le Paradis, un plat de poissons et deux pommes à la main, conscients qu’ils avaient eu largement leur part de larbre de la sagesse.


(“I va ser així com Adan i Eva abandonaren el paradís, un plat de peixos i dues pomes a la mà, conscients que havien abastat la seva part de l’arbre de la saviesa”)



La casa, que van construir a cala Tirant, va ser dissenyada per ells mateixos i esdevenia una proposta avançada d’arquitectura dins dels cànons  del racionalisme i l'aruitectura tradicional menorquina. 
Malauradament, aquesta estada va ser molt curta ja que l’any 1934 varen haver d’abandonar l’illa  precipitadament atès que havien estat acusats d’espies alemanys. No obstant això, el període de gairebé tres anys viscut a Menorca va quedar enregistrat per sempre a la seva memòria i va significar una experiència excepcional que marcà la seva evolució posterior. L’any 1938, la parella es divorcià i cadascú començà una nova vida: Hartung es casà amb Roberta González, filla de l’escultor Julio González; i Bergman, amb Frithjof Lange, fill de l’arquitecte Christian Lange. L’any 1952, es retrobaren a París i decidiren divorciar-se de les seves respectives parelles i reiniciar una vida en comú que duraria fins que van morir.

Hans Hartung, nascut el 1904 a Leipzig i va mort el 1989 a Antibes, va ser un pintor francès d'origen alemany,  màxim exponent de l'art abstracte gestual i pare del tachisme.

El tachisme és un estil de pintura abstracta popular a França en els anys quaranta i cinquanta. Aquest moviment és sovint vist com l'equivalent europeu de la tendència de l'expressionisme abstracte nord-americà representat per l'Action Painting. Es refereix a un aspecte de l'art informal, en una de les components anomenats abstracció lírica.


Aquí podeu veure un parell d'exmples de l'obra de Hans Hartung: 






Anna- Eva Bergman, va néixer el 29 maig 1909 Estocolm ( Suècia ) i mori el 24 de juliol de 1987 a Grasse , França . Va ser una pintora noruega de l' Escola Nova de París . Del seu pas per Menorca juntament amb en Hans Hartung, ens va deixar aquesta col·leció d'obres sobre el món i la Menorca d'Eva Bergman ( Exposició a El Roser, Ciutadella, 29 d'Abril- 29 de maig del 2003) 















Fonts: http://vacioesformaformaesvacio.blogspot.com.es/2012/10/anna-eva-bergman.html
http://www.fondationhartungbergman.fr/sitehhaeb/?lang=fr

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido.
Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal.
Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad.
Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima.
Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore.
Prefiero sentir.
Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada.
Prefiero una cadena a un bozal.
Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo.
Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro, por las …

Toni Vidal, la mirada poètica i humil del fotògraf

Toni Vidal és un dels fotògrafs més importants de Menorca i Catalunya.
Nascut a Es Castell l'any 1934, es va establir de forma provisional a Barcelona l'any 1968. Com ell mateix ens diria, encara avui, 2018, es troba de forma provisional a Barcelona, on encara hi queden moltes coses per fer. A Barcelona va treballar en exposicions col·lectives, individuals, per mitjans de comunicació com La Vanguardia, editorial, etc.
Com a fotògraf, Toni Vidal destaca pel seu compromís i la seva delicadesa. Els seus projectes de la fàbrica de Gas-Maó, o els seus retrats d'homes i dones fent feina ho demostren. Fotografies, retrats d'on s'extreu la dignitat dels personatges retrats, així com les seves feines.

Delicadesa o poesia també són trets destacables, com veim en projectes com Les Roques de Menorca o Vestits de ceba, on retrata roques i vegetals. Les seves fotografies són la seva manera de veure i entendre el món, el que ens parla de la sensibilitat dels ulls de qui mira a món a…

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos.
Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable.
Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines.
Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic.
La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia.
El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 1486/7, es…