Passa al contingut principal

Visió antropològica de la identitat sexual: el gènere.



Hem preparat una sèrie de publicacions on xerrarem de la qüestió i la identificació sexual o de gènere de les persones. Intentarem, a través de l’antropologia i l’etnografia desmitificar la idea generalitzada de l'existència de tan sols dos sexes, així com intentarem explicar què signifiquen les sigles LGTBIQ+ i les diferents identitats sexuals que trobam. Per fer això utilitzaré l'antropologia, ciència que ens mostra la diversitat cultural del nostre planeta i que ens permet veure com aquest concepte binari, veure el gènere com una qüestió entre home i dona, masculí i femení, no es pot entendre d’igual forma al largo del nostre planeta. Així, gràcies a l'etnologia intentarem veure la diversitat humana, que va és enllà d'aquest concepte binari, i ens donarà a conèixer aquestes diferents identitats sexuals o la possibilitat de canvi de gènere al llarg de la vida de l’individu, el que respon a diferents condiciones sociocultural dels diferents grups humans.

Primer de tot haurem de parlar del GÈNERE.
El gènere, com el concepte d'ètnia i classe social i professional, és un dels tres elements que conformen la identitat d'un individu (Moreno, 1991). Aquests principis es mostren com a marcadors dels individus, els quals es mostren i s'adapten. Els tres conceptes estan interrelacionats entre ells, ara bé, el gènere poder és el que presenta més transcendència com a element identificatiu. La diferenciació o identificació del gènere a la nostra societat occidental és tan important que des del primer moment de l'existència del neonat ja s'intenta identificar o predir, el que es tradueix amb una identificació sexual de l'individu a través de la seva roba, joguines, etc. Aquesta identificació serà continuada al llarg de la seva vida, i la seva identificació sexual haurà de respondre a elements com la roba, els colors, collars, activitats, etc.
La nostra perspectiva academicista i occidental sempre ha utilitzat la biologia per intentar determinar o identificar el gènere, justificant així l'existència de dos gèneres i dos sexes, i d'aquesta forma intentant justificar la relació d'aquests dos sexes com la relació natural. Ara bé, el model sexual i reproductiu de l'ésser humà només és un dels que ens ofereix la natura. Biòlegs com Joan Roughgardenens , que han estudiat el sexe i la sexualitat en el món animal, ens diuen que aproximadament 1/3 part dels peixos són hermafrodites, identificant especies que transiten d'un sexe a un altre, essent primerament mascles i després femella, i viceversa. Molts animals mostren aspectes d'intersexualitat i transsexualitat, pel que Roughgardenens diu que la meitat de les espècies animals no encaixen en aquesta categoria binaria de femení i masculí.



Dit açò, qui hem d'entre quan veiem les sigles de LGTBIQ+?
L (lesbiana) G ( gay) T (Transexual) B (bisexual) I (intersexual) Q (Queer)
Els conceptes de Lesbiana i Gay avui dia ja són àmpliament coneguts, com també el concepte de bisexualitat. Ara bé, conceptes com intersexual o transsexual ja comencen a presentar més problemes de compressió. Passem doncs, abans de veure els exemples etnogràfics de la identitat sexual, com en la nostra societat hem definit, és a dir, hem posat nom a les diferents identitats sexuals com Queer, intersexual, pansexual o poligènere, transgènere i asexual.
El concepte QUEER l'hem d'entendre com la fluïdesa del gènere, és un concepte utilitzat per descriure una orientació sexual, una identitat de gènere que no es pot identificar segons les normes socials dominants. És un concepte doncs, que s'utilitza per identificar les persones que no es poden identificar ni com a home ni com a dona. Si xerram del concepte INTERSEXUAL, aquest es refereix a aquelles persones que naixen amb una anatomia sexual, siguin una hormones reproductors o cromosomes, que no es corresponen a la definició típica d'un home o una dona. Moltes infanta intersexuals, són sotmesos a operacions quirúrgiques o procediments mèdics per adaptar els seis cossos a la definició culturalment definida com a femenina o masculina. Altres conceptes que ens poden dur a confusió són PANSEXUAL / PANGÈNERE / POLIGÈNERE. El concepte Pansexual s'utilitza per identificar persones que tenen un desig sexual per parelles que es basen a l'atracció d'aspectes específics del sic, identitats i/o personalitat. Una persona pangènere serà aquella on la identitat de gènere està integrada per vàries identitats de gènere o expressions d’aquesta. Finalment, si ens referim a una identitat sexual poligènere, estarem xerrant d'una identificació sexual on una persona té més d'un gènere o una combinació d'ells. Com a TRANSGÈNERE podem entendre aquelles identitats de gènere i expressió que no es corresponen a les normes i expectatives tradicionalment associades a un home o una dona, del que serà una persona que no s'identificarà amb el gènere assignat de naixement.

Veiem doncs, com la identitat sexual va molt més enllà de la dicotomia home/dona, masculí/femení, i com ens demostra l’etnografia, i com veurem en la propera publicació, tenim molts exemples etnogràfics que ens mostren com aquest binarisme no és la norma i com la identitat sexual de cada persona pot ser diferent al llarg de la vida i no es determina pels trets biològics de cadascú.


Fonts:
  • Identidad y diversidad cultural. Una visión antropológica del género y la sexualidad. Francisco Javier Pérez Guirao . Antropólogo
  • https://www.bbc.com/mundo/noticias-38995644
  • https://algtbenidorm.blogspot.com/2017/02/queer-homosexual-intersexual-transexual.html
  • https://www.moscasdecolores.com/es/glosario-lgbt/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14