Ves al contingut principal

Flash Mobs / Guerriles digitals


Cada vegada més, i sobretot en les grans ciutats, podem veure com sorgeixen manifestacions anomenades Flash Mob, és a dir, un grup de persones que es reuneixen alhora, voluntàriament i de forma transitòria en un lloc públic, sense que s'hagin de conèixer prèviament, i per portar a terme alguna acció inusual.
Normalment, aquestes concentracions es porten a terme a través d'internet o altres sistemes de comunicació digital.



Podem entendre per Flash Mobs una agrupació espontànea i anònima de persones, organitzades mitjançant  suports digitals, o bé, flash mobs informàtics, on un grup de persones es reuneixen a través d'Internet per possar a la disposició de projectes el seu processador, creant així una supercomputadora virtual com SETI@home , o el diferents programes d'intercanvi P2P.

Al contemplar aquestes manifestacions, així com moltes de les nostres accions habituals impregnades tecnològicament, podem notar els bulversaments tant profunts que estan patint les nostres formes de relacionar-nos, organitzar-nos... Darrera totes aquestes conductes que ens porten a les movilitzacions instantàneas, hi ha el fet que som una societat cada vegada més tecnològica. Homo digitalis, el que ens durà a pensar per una banda en el gran canvi lliberador que ens han portat les noves tecnologies, ja sigui en l'accés a l'informació, més directe i diversificat.  Així com en el terrible problema que aquest desenvolupament comporta al portar-nos cap a la supressió de les llibertats, la pèrdua de privacitat i l'augment del control social. Ara, com diu Castells en la seva triologia sobre l'Era de la informació, les noves tecnologies no són ni bones ni dolentes, però tampoc són neutres, pel que només el seu ús ens podrà parlar de la seva utilitat final.
Els Flashmobs ens són un bon exemple: poden utilitzar-se per divertir-se, fent una guerra de coixins en mig del carrer, poden ser una acció terrorista, acciones reivindicatives, i un llarg etc. Però no deixen de ser una evidència més de com l'irrupció de les nous mitjans de comunicació i les seves diferentes plataformes, parlem de xarxes socials o dispositius mòbils, estan golpejant les nostres habituals formes de relacionar-nos, fent una esquerda cada vegada més gran que no fa que moure el món.


 http://www.barnamob.com/
http://flashmob.info/fr/

Al final no hay más remedio que librarse del miedo a tomar el poder... A la hora de la decisión revolucionaria estamos completamente solos. La emancipación es obra de nosotros mismos. Ante la teleología que confía en que la revolución estallará inevitablemente cuando llegue la crisis final, Lenin intuye que no hay un tiempo definido y predeterminado para la revolución. Simplemente, la oportunidad revolucionaria se presenta en función de un conjunto extraordinario de circunstancias. La oportunidad se aprovecha o se pierde. 

Lenin hoy, Slavoj Zizek

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido.
Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal.
Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad.
Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima.
Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore.
Prefiero sentir.
Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada.
Prefiero una cadena a un bozal.
Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo.
Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro, por las …

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos.
Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable.
Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines.
Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic.
La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia.
El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 1486/7, es…

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 . Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera. 

Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà. 
Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols. 

En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour. El 1947 , al costat de Cartier - Bresson , Capa , George Rodger i…