Ves al contingut principal

DO IT YOURSELF · CREATE ANARCHY



Avui dia hi ha podem veure en molts mitjans com el concepte de benestar social és constantment replantejat, i on podem veure una relació directe amb el que molts consideren que és la felicitat.

El benestar social és un concepte totalment subjectiu, creat sobre uns indicadors que en cap cas podem considerar universal i que en molts casos no reflecteixen la salut de la societat corresponent.  El concepte d'alineació de Marx és avui més d'actualitat que mai, l'home com objecte, màquina que no és actor directe de la pressa de decisions, i açò ho podem veure més que mai en el funcionament de les nostres societats actuals, on se'ns imposen uns productes, una manera de pensar, una moda, una filosofia. Tots podem decidir el què comprem, però qui decideix el que es produeix? Qui ha decidit que a partir d'ara, tot i que pugui elegir el color, que hem de vestir tots amb calçons de pitillo ?
Rompre amb el concepte d'alienació és clau per arribar a la realització personal, on jo tengui la capacitat de decisió. La felicitat no és res més que la democratització de la pressa de decisions, i perquè açò pugui ser general hem de sortir d'aquestes societats altament jerarquitzades on l'acumulació diferencial de poder porta a una major influència d'aquestes elits, que arriben al màxim possible d'acumulació. Màxima acumulació, màxima influència i jerarquització total, tot i que tot açò estigui disfressat en accions quotidianes de llibertat, com l'insignificant fet de dipositar una papaleta en una merdeta cada 4 anys, la possibilitat de poder canviar de canal de noticies ( quan quasi tots els canals reprodueixen les mateixes noticies amb petitíssims canvis),  i un llarg etcètera de llibertat disfressada.  Seguim amb un exemple. La nostra societat sempre s'omple la boca de la grandesa de la llibertat d'expressió, on o puc dir el que vulgui. Ara bé, on arribarà el que jo digui? Quina influència tindrà aquesta petita veu en la societat? No hem d'olvidar que, tot i que podem dir el que vulguem, la majoria de mitjans de comunicació estan aglutinats en grans corporacions, que són grans però no diversificades, i que són les que tenen la paraula en el món. Què és sinó tot açò que està passant actualment entorn internet, megaupload, wikileaks, anonymous, pirateria...sinó una lluita pel domini de les idees i la informació? Quina ha estat la força de la nostra llibertat d'expressió en moviments com el 15 M, en la Guerra d'Irak, en totes les retallades que es fan actualment? No hem d'olvidar que la influència recíproca és clau, si açò no succeeix és perquè ens trobem en una relació de poder autoritària. 

Personalment, crec que hem de començar a tallar amb aquesta concepció de societats estatals. L'estat no és un protector dels ciutadans, sinó que és un recurs més utilitzat per aquells que hi poden  accedir. Només hem de veure els nombrosos casos de corrupció, malversació de fons, tràfic d'influències que adornen sa nostra gran cúpula política, i on ningú es salva. L'estat és un recurs i una estructura, és a dir, un marc d'oportunitats, d'influències i de possibilitats individuals, i no un actor garant del benestar social. Un recurs utilitzat per les elits, qui a més a més, utilitzaran recursos com el capital, que avui dia és més global que mai, la ideologia, la informació, coacció i població per arribar als seus propòsits. Sí, noltrus som també un dels seus recursos, o per qui pensam que treballam?

Hi ha que (des)aprendre .

Per tots aquells que així ho creguin:
http://www.viruseditorial.net/pdf/Fragmentos_de_antropologia_anarquista.pdf


Nuestras clases dominantes
han procurado siempre
que los trabajadores
no tengan historia, no tengan doctrina,
no tengan héroes y mártires.
Cada lucha debe empezar de nuevo,
separada de las luchas anteriores:
la experiencia colectiva se pierde,
las lecciones se olvidan.
La historia parece así
como propiedad privada
cuyos dueños son los dueños
de todas las otras cosas.
esta vez es posible que se
quiebre ese círculo. 

Rodolfo Walsh

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido.
Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal.
Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad.
Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima.
Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore.
Prefiero sentir.
Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada.
Prefiero una cadena a un bozal.
Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo.
Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro, por las …

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos.
Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable.
Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines.
Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic.
La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia.
El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 1486/7, es…

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 . Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera. 

Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà. 
Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols. 

En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour. El 1947 , al costat de Cartier - Bresson , Capa , George Rodger i…