DO IT YOURSELF · CREATE ANARCHY



Avui dia hi ha podem veure en molts mitjans com el concepte de benestar social és constantment replantejat, i on podem veure una relació directe amb el que molts consideren que és la felicitat.

El benestar social és un concepte totalment subjectiu, creat sobre uns indicadors que en cap cas podem considerar universal i que en molts casos no reflecteixen la salut de la societat corresponent.  El concepte d'alineació de Marx és avui més d'actualitat que mai, l'home com objecte, màquina que no és actor directe de la pressa de decisions, i açò ho podem veure més que mai en el funcionament de les nostres societats actuals, on se'ns imposen uns productes, una manera de pensar, una moda, una filosofia. Tots podem decidir el què comprem, però qui decideix el que es produeix? Qui ha decidit que a partir d'ara, tot i que pugui elegir el color, que hem de vestir tots amb calçons de pitillo ?
Rompre amb el concepte d'alienació és clau per arribar a la realització personal, on jo tengui la capacitat de decisió. La felicitat no és res més que la democratització de la pressa de decisions, i perquè açò pugui ser general hem de sortir d'aquestes societats altament jerarquitzades on l'acumulació diferencial de poder porta a una major influència d'aquestes elits, que arriben al màxim possible d'acumulació. Màxima acumulació, màxima influència i jerarquització total, tot i que tot açò estigui disfressat en accions quotidianes de llibertat, com l'insignificant fet de dipositar una papaleta en una merdeta cada 4 anys, la possibilitat de poder canviar de canal de noticies ( quan quasi tots els canals reprodueixen les mateixes noticies amb petitíssims canvis),  i un llarg etcètera de llibertat disfressada.  Seguim amb un exemple. La nostra societat sempre s'omple la boca de la grandesa de la llibertat d'expressió, on o puc dir el que vulgui. Ara bé, on arribarà el que jo digui? Quina influència tindrà aquesta petita veu en la societat? No hem d'olvidar que, tot i que podem dir el que vulguem, la majoria de mitjans de comunicació estan aglutinats en grans corporacions, que són grans però no diversificades, i que són les que tenen la paraula en el món. Què és sinó tot açò que està passant actualment entorn internet, megaupload, wikileaks, anonymous, pirateria...sinó una lluita pel domini de les idees i la informació? Quina ha estat la força de la nostra llibertat d'expressió en moviments com el 15 M, en la Guerra d'Irak, en totes les retallades que es fan actualment? No hem d'olvidar que la influència recíproca és clau, si açò no succeeix és perquè ens trobem en una relació de poder autoritària. 

Personalment, crec que hem de començar a tallar amb aquesta concepció de societats estatals. L'estat no és un protector dels ciutadans, sinó que és un recurs més utilitzat per aquells que hi poden  accedir. Només hem de veure els nombrosos casos de corrupció, malversació de fons, tràfic d'influències que adornen sa nostra gran cúpula política, i on ningú es salva. L'estat és un recurs i una estructura, és a dir, un marc d'oportunitats, d'influències i de possibilitats individuals, i no un actor garant del benestar social. Un recurs utilitzat per les elits, qui a més a més, utilitzaran recursos com el capital, que avui dia és més global que mai, la ideologia, la informació, coacció i població per arribar als seus propòsits. Sí, noltrus som també un dels seus recursos, o per qui pensam que treballam?

Hi ha que (des)aprendre .

Per tots aquells que així ho creguin:
http://www.viruseditorial.net/pdf/Fragmentos_de_antropologia_anarquista.pdf


Nuestras clases dominantes
han procurado siempre
que los trabajadores
no tengan historia, no tengan doctrina,
no tengan héroes y mártires.
Cada lucha debe empezar de nuevo,
separada de las luchas anteriores:
la experiencia colectiva se pierde,
las lecciones se olvidan.
La historia parece así
como propiedad privada
cuyos dueños son los dueños
de todas las otras cosas.
esta vez es posible que se
quiebre ese círculo. 

Rodolfo Walsh

Comentaris

Entrades populars