Ves al contingut principal

1990 any 1






Cada dia veim com els nous mitjans de comunicació invadeixen més i més el nostre espai quotidià, així que van conformant un canvi social, el qual segurament ni nosaltres mateixos podem arribar a veure o palpar.

Hem pogut veure bastant fets que ens han xerrat i demostrat de la importància d'aquests canvis. Molts recordarem com després dels atemptats de Madrid, els telèfons mòbils van ser claus en les mobilitzacions ciutadanes i, en la posterior derrota del PP d'Aznar. Les revoltes àrabs també en son un bon exemple.
Personalment, crec que en aquestes revoltes el paper de xarxes socials com Facebook s'ha sobredimensionat, però tot i açò, no hi ha que llevar part de culpa, tot i que el fet de tenir accés a Internet les 24 h des del mòbil, sigui d'on sigui, possiblement és un factor més clau que el propi Facebook.
Sí bé pot ser cert que, les xarxes socials han estat un catalitzador de les revoltes, el que està clar és que de comunicació n'hi ha hagut sempre, i maneres de comunicar-se n'hi han moltes. Només hem de pensar quan es va tallar l'accés a Internet a Egipte, les revoltes van seguir, no hi havia volta enrrera, i la gent va treure el antics mitjans de comunicació per seguir en línia, fos el fax, pamflets, radio... El sorgiment del moviment del 15-M n'és també un bon exemple, i encara més quan aquest moviment comença a traspassar les pròpies fronteres estatals i comença a tenir una repercussió mundial, fent que molts individus d'arreu del món que no es coneixen, i poder mai es coneixeran, es comuniquin i comencin un moviment a nivell global.

En tota societat sempre ha existit una esfera pública, una espai d'opinió pública, crítica i debat, i aquí és on hi ha el canvi. Fins ara, aquesta esfera pública estava emmarcada dins uns límits territorials, només hi ha que pensar amb quins eren els mitjans de debat: radio, TV, vis a vis. La comunicació era d'individu a individu, ara en canvi, la comunicació és del individu al món, el que anomenen al núvol, i açò ha produït que aquesta esfera pública traspassi les barreres i s'escampi per tot com una mena de líquid que s'ho empassa tot.

De xarxes socials i nous mitjans de comunicació n'hi han molts, Facebook, Twitter, Couchsurfing, Covoiturage, Wikileaks, Blogs... Tots amb esperits, utilitats i repercussions diferenciades, però tots amb una virtut, i és que ens han fet creure que el món de té menys barreres, encara que sigui només per una part del món.

Tots aquest nous avenços tenen tant de bo com de dolent, ningú ha dit que siguin sinònim de progrés, i aquesta hyperinformació i comunicació repercuteix en els dos sentits, i açò no fa més que engrandir aquesta tragèdia orwelliana que es  feu global ara fa uns 10 anys amb l'aparició D'Internet.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido.
Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal.
Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad.
Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima.
Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore.
Prefiero sentir.
Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada.
Prefiero una cadena a un bozal.
Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo.
Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro, por las …

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos.
Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable.
Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines.
Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic.
La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia.
El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 1486/7, es…

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 . Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera. 

Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà. 
Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols. 

En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour. El 1947 , al costat de Cartier - Bresson , Capa , George Rodger i…