Turisme, miratge de l'evasió I


TURISME I POSTMODERNITAT

Fets com la globalització, la mobilitat creixent , tant de persones com de capital, informació i cultura de part del món contemporani està transformant la població en cada vegada més homogènia, tot i que també més hibrida i glocalizada, fent que els models turístics i les seves característiques canviïn de com s'havien presentat fins ara.
Els objectius dels turistes, com va dir Malson Graburn ( 1977) consisteix en cercar o experimentar alguna cosa extraordinària, el que ens hauria de fer replantejar algunes qüestions referents als models i les tendències turístiques, on podem apreciar un fenomen contradictori, on per una banda, estem veien l'arribada de la McDonalización de la societat, la seva homogeneïtzació, i per l'altre, estem cercant l'especificitat, el geniu i/o autèntic d'aquesta societat mitjançant, en alguns casos, el turisme.

Per alguns autors com MacCannell, el turisme és un mecanisme compensatori a les insatisfaccions que es troben en la vida moderna, `El hombre moderno es visto como un ser alienado de la sociedad y su entorno mundano y espirio; dirigido por una búsqueda de autenticidad, desaparecida en su sociedad original la persigue en otros lugares' ( MacCannell 1976:3). Ara bé, el turisme té un efecte paradoxal, i és la seva capacitat transformadora, on quan un lloc entre a ser un destí turístic passa a ser una atracció turística, una marca que representa la seva autenticitat. Podríem dir doncs, que la vida autèntica o típica, tot i que pugui existir en aquell destí, passarà a ser una construcció i representació, pel que la vida autèntica, tot i poder existir, serà més enllà de la pròpia comprensió del turista. Erwin Goffman xerra de la fabricació, on l'atracció representada no és part del viscut, sinó un marc separat insidiosament per el consum del turista, essent una forma de falsificació. Podríem dir que, degut al context actual i les característiques del fenomen turístic, hem de començar un replantejament de les potencialitats i característiques del fenomen turístic, i la seva incidència tant en el turista com en la població local.

La postmodernitat es caracteritza per la ruptura de les grans narracions que han servit de fil conductor per comprendre el món, pel que ens hem de replantejar alguns conceptes a la fi de poder entendre millor la dimensió del fenomen i la seva importància. Com estem diguen fins ara, la postmodernitat és l'era de la simulació, o com altres autors proposen l'era de la McDonalización ( Ritzer 1993), Disneyzación ( Bryman 1999) o de la glocalització ( Raz 1999) o el transnacionalisme. Sigui com sigui que el volguem anomenar, el que és claríssim és que actualment la relació entre lo real i el simulat és molt estreta, tant que en alguns casos lo simulat s'ha convertit amb lo real, i el viatge s'ha convertit amb una metàfora que caracteritza la situació actual.

Comentaris

Entrades populars