TURISME I POSTMODERNITAT
Fets com la
globalització, la mobilitat creixent , tant de persones com de
capital, informació i cultura de part del món contemporani està
transformant la població en cada vegada més homogènia, tot i que
també més hibrida i glocalizada, fent que els models turístics i
les seves característiques canviïn de com s'havien presentat fins
ara.
Els objectius dels
turistes, com va dir Malson Graburn ( 1977) consisteix en cercar o
experimentar alguna cosa extraordinària, el que ens hauria de fer
replantejar algunes qüestions referents als models i les tendències
turístiques, on podem apreciar un fenomen contradictori, on per una
banda, estem veien l'arribada de la McDonalización de la societat,
la seva homogeneïtzació, i per l'altre, estem cercant
l'especificitat, el geniu i/o autèntic d'aquesta societat
mitjançant, en alguns casos, el turisme.
Per alguns autors
com MacCannell, el turisme és un mecanisme compensatori a les
insatisfaccions que es troben en la vida moderna, `El hombre
moderno es visto como un ser alienado de la sociedad y su entorno
mundano y espirio; dirigido por una búsqueda de autenticidad,
desaparecida en su sociedad original la persigue en otros lugares'
( MacCannell 1976:3). Ara bé, el turisme té un efecte paradoxal, i
és la seva capacitat transformadora, on quan un lloc entre a ser un
destí turístic passa a ser una atracció turística, una marca que
representa la seva autenticitat. Podríem dir doncs, que la vida
autèntica o típica, tot i que pugui existir en aquell destí,
passarà a ser una construcció i representació, pel que la vida
autèntica, tot i poder existir, serà més enllà de la pròpia
comprensió del turista. Erwin Goffman xerra de la fabricació, on
l'atracció representada no és part del viscut, sinó un marc
separat insidiosament per el consum del turista, essent una forma de
falsificació. Podríem dir que, degut al context actual i les
característiques del fenomen turístic, hem de començar un
replantejament de les potencialitats i característiques del fenomen
turístic, i la seva incidència tant en el turista com en la
població local.
La postmodernitat es
caracteritza per la ruptura de les grans narracions que han servit de
fil conductor per comprendre el món, pel que ens hem de replantejar
alguns conceptes a la fi de poder entendre millor la dimensió del
fenomen i la seva importància. Com estem diguen fins ara, la
postmodernitat és l'era de la simulació, o com altres autors
proposen l'era de la McDonalización ( Ritzer 1993),
Disneyzación ( Bryman 1999) o de la glocalització ( Raz
1999) o el transnacionalisme. Sigui com sigui que el volguem
anomenar, el que és claríssim és que actualment la relació entre
lo real i el simulat és molt estreta, tant que en alguns casos lo
simulat s'ha convertit amb lo real, i el viatge s'ha convertit amb
una metàfora que caracteritza la situació actual.
Comentaris