Passa al contingut principal

L'arxiduc Lluis Salvador a Menorca

L’Arxiduc Lluís Salvador elaborà una obra monumental, Die Balearen, amb un volum dedicat a Eivissa, quatre a Mallorca i dos a Menorca, editats el 1890 i 1891.
L’Arxiduc visità per primer cop Menorca l’octubre 1867 i l'estiu de 1877, estades durant les quals va recollir informació de primera mà de com eren els pobles i les gents de Menorca, i que va il·lustrar amb gravats.
Dels dos volums dedicats a Menorca, el primer es  dedicat a la geografia de l'illa, i on destaquem les seves il·lustracions. Pel que fa al segon volum, aquest consta d'una detallada descripció de l'illa, les poblacions, camins, etc. L’Arxiduc fa una ressenya de cadascun dels pobles de Menorca, fent destacar els elements més interessants de Maó i Ciutadella.
A Maó “gairebé totes les cases estan damunt l’altiplà dominant abruptes espadats, coronats per cases d’un blanc que enlluerna, aquests espadats donen a la ciutat un aspecte pintoresc i no gens desagradable. La ravaleta és la plaça més concorreguda de la població i té la banda dreta ocupada per la fonda d’en Bustamante. Des de la plaça del Carme es veu una de les panoràmiques més belles de Maó, amb la pintoresca església de Santa Maria. Les millors cases miren cap a l’interior, sembla que a Maó han cercat més aviat la protecció del vent que no les belles panoràmiques.”

Ciutadella, l’antiga capital de Menorca “ha conservat cosa de la seva antiga condició, sobretot perquè hi varen quedar el clergat i la noblesa”. La vida a Ciutadella és encara més tranquil·la que a Maó, ja que el gran nombre de capellans només donen un cert esplendor a les esglésies. Els senyors més rics viuen retirats als seus casals. La ciutat és còmoda i agradable; no tan exposada com Maó als vents de gregal, és més assolellada i més riallera, i les belles vistes sobre la llunyana Mallorca, de color tirant a blau acerat i perfil clar, donen un encant especial al paisatge. El Born és la plaça principal de la població, i “venint de baixa mar, fa una impressió molt riallera, amb un magnífic passeig que promet molt més de Ciutadella del que la ciutat ofereix realment en el seu interior”. El casal del Comte és sens dubte la casa més bona de Menorca. El passeig més popular és el camí que domina el port i va fins el castell de Sant Nicolau, que  ofereix una vista magnífica sobre el port i la màgica silueta de Mallorca com a rerefons. A l’estiu, una de les diversions principals dels ciutadallencs és anar a nedar, i cap a la posta de sol les platges de les cales properes estan ocupades per centenars d’al·lots alegres i al·lotes xerraires.
L’Arxiduc degué conèixer el litoral illenc de primera mà, segurament a bord del seu iot Nixe, assenyalant platges, cales i accidents geogràfics. Ja destaca alguna de les platges que més endavant tindran el màxim reconeixement. Així indica que “la vista sobre la magnífica badia de Santa Galdana és preciosa des dels pendissos de darrera el riu”.



De fet, els elements que més l’atreuen són les coves; a una la qualifica de “catedral de la natura”. Ara bé, la part del litoral que més li cridà l’atenció foren els penyals del nord. Així qualifica la vista sobre el pont d’en Gil com “fantàstica”.
 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14