
L’Arxiduc visità per primer cop Menorca l’octubre 1867 i l'estiu de 1877, estades durant les quals va recollir informació de primera mà de com eren els pobles i les gents de Menorca, i que va il·lustrar amb gravats.
Dels dos volums dedicats a Menorca, el primer es dedicat a la geografia de l'illa, i on destaquem les seves il·lustracions. Pel que fa al segon volum, aquest consta d'una detallada descripció de l'illa, les poblacions, camins, etc. L’Arxiduc fa una ressenya de cadascun dels pobles de Menorca, fent destacar els elements més interessants de Maó i Ciutadella.
Ciutadella, l’antiga capital de Menorca “ha conservat cosa de la seva
antiga condició, sobretot perquè hi varen quedar el clergat i la noblesa”. La vida a Ciutadella
és encara més tranquil·la que a Maó, ja que el gran nombre de capellans només
donen un cert esplendor a les esglésies. Els senyors més rics viuen retirats
als seus casals. La ciutat és còmoda i agradable; no tan exposada com Maó als
vents de gregal, és més assolellada i més riallera, i les belles vistes sobre
la llunyana Mallorca, de color tirant a blau acerat i perfil clar, donen un
encant especial al paisatge. El Born és la plaça principal de la població, i
“venint de baixa mar, fa una impressió molt riallera, amb un magnífic passeig
que promet molt més de Ciutadella del que la ciutat ofereix realment en el seu
interior”. El casal del Comte és sens dubte la casa més bona de Menorca. El
passeig més popular és el camí que domina el port i va fins el castell de Sant
Nicolau, que ofereix una vista magnífica
sobre el port i la màgica silueta de Mallorca com a rerefons. A l’estiu, una de
les diversions principals dels ciutadallencs és anar a nedar, i cap a la posta
de sol les platges de les cales properes estan ocupades per centenars d’al·lots
alegres i al·lotes xerraires.
L’Arxiduc degué conèixer el litoral illenc de primera mà, segurament a
bord del seu iot Nixe, assenyalant platges, cales i accidents geogràfics. Ja destaca alguna de les platges que més endavant tindran el màxim
reconeixement. Així indica que “la
vista sobre la magnífica badia de Santa Galdana és preciosa des dels pendissos
de darrera el riu”.
De fet, els elements que més l’atreuen són les coves; a una la qualifica de “catedral de la natura”. Ara bé, la part del litoral que més li cridà l’atenció foren els penyals del nord. Així qualifica la vista sobre el pont d’en Gil com “fantàstica”.
De fet, els elements que més l’atreuen són les coves; a una la qualifica de “catedral de la natura”. Ara bé, la part del litoral que més li cridà l’atenció foren els penyals del nord. Així qualifica la vista sobre el pont d’en Gil com “fantàstica”.
Comentaris