Salta al contingut principal

Entrades

Un menorquí a la maleta mexicana de Robert Capa

La maleta mexicana és la història de 4.500 negatius sobre la Guerra Civil espanyola. Fotografies fetes per Gerda Taro , Robert Capa, company de Taro, i David Seymour "Chim" , de qui ja hem parlat anteriorment en aquest blog. 1939 Capa es troba a França però estar vinculat amb l'esquerra i el seu origen jueu el fa fugir cap a Nova York, deixant en el seu estudi tot el seu material, a càrrec del seu assistent, qui més tard s'hauria de retrobar. Dins una maleta, els arxius de Capa van viatjar al Marroc, on van ser amagats, i anys més tard van arribar a Mèxic. Alguns dels protagonistes d'aquestes fotografies s'han pogut reconèixer i veure en elles, com és el cas d'Antoni Riera, forneller exiliat, qui surt en un dels negatius de Capa disparats en el camp d'Argelers. Toni Riera Sans va viure entre 1918 i el 2013, a Fornells, Menorca. Família de pescadors humil, el cop de 1936 va enganxar a n'Antoni a l'església de Santa Maria de Maó, tot i qu...

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficar...

HANS HARTUNG I ANA EVA BERGMAN, una estada a Menorca 1932-1938.

Hans Hartung i Ana-Eva Bergman van ser una parella d'artistes que arribaren a Menorca  l’any 1932, on llogaren un terreny a cala Tirant i construïren una casa-taller concebuda com un lloc de treball i alhora, un entorn per a la seva vida quotidiana . La casa Hartung-Bergman –malauradament desapareguda- era un cub de modestes dimensions i finestres horitzontals que permetien copsar la meravellosa visió de l’entorn natural de Tirant.. En un reduït perímetre, sense aigua corrent ni electricitat, s’optimitzava al màxim l’espai com a vivenda i estudi dels dos artistes. Anys després, Ana-Eva Bergman rememorant aquests anys, escriuria: Et c'est ainsi qu'Adam et Ève quittèrent le Paradis, un plat de poissons et deux pommes à la main, conscients qu’ils avaient eu largement leur part de l ’ arbre de la sagesse. (“I va ser així com Adan i Eva abandonaren el paradís, un plat de peixos i dues pomes a la mà, conscients que havien abastat la seva part de l’arbre de ...

L'illa dels molins, l'aprofitament energètic del medi.

Els molins de vent formen part de la fesomia del paisatge de Menorca com a vestigi d’una tradició econòmica de temps passats i d’una tècnica actualment en desús.  El molí es va generalitzar a Espanya cap al segle XVI, arran del contacte amb els Països Baixos, com a solució al problema de la manca d’aigua d’algunes zones com La Manxa o les illes Balears. Així, fins al segle XIX, els molins es van convertir en una màquina important per a l’economia de l’illa, ja que s’adaptaven a diversos indrets i tenien usos diferents: molins gerrers, extractors d’aigua i els més habituals, els molins fariners. Els molins fariners de vent de Menorca són una mostra de l’enginy humà encaminat a l’aprofitament de l’energia eòlica, tan apreciada actualment com una de les energies alternatives no contaminants. Aquestes edificacions combinen a la perfecció funcionalitat i estètica, amb un disseny reeixit i força racional. La seva estructura es defineix en tres parts: les cases o cint...

NO-DO I: Menorca i el turisme

El No-Do ( Noticiarios y Documentales ) es va crear el 29 de setembre de 1942 per la dictadura del General Francisco Franco. El seu objectiu era un servei de difusió de notícies i reportatges d'obligatòria exhibició en els cinemes de l'època, pel que servia d'una banda de propaganda del règim franquista així com de nexe d'unió de tots els espanyols, com molt bé recorda el seu eslògan publicitari " El mundo al alcanze de todos los españoles ". Als primers anys de la dictadura franquista un dels esdeveniments més importants de la vida quotidiana era poder anar al cinema. El 4 de gener del 1943, quan s'entra al cinema i s'apagaren les llums l'inici de la pel·lícula va ser precedit per una àguila imperial i una marxa militar. El NO-DO fou la capçalera dels cinemes fins a principis dels anys 80. A partir d'aquí, el NO-DO formà part de la Dirección General de Radiofusión y Televisión " adaptant-se a la situació política del moment....

L'origen de les festes patronals de Menorca.

A Menorca, anualment i al llarg de l’estiu, cada poble i ciutat de l’illa celebra les seves festes tradicionals, que la gent espera i viu amb il·lusió. La festa menorquina és protagonitzada pels cavalls i els seus genets, que participen en diferents actes protocol·laris i són el centre d’atenció de la festa.   L’origen de les festes de Menorca és religiós, i el seu origen o el seu primer testimoni que en tenim ens porta a l'époc de la conquesta de Menorca el 1287 per Alfons el Liberal, on l’illa passà a mans de la corona aragonesa i deixà el món musulmà del que havia format part fins ara.   Pertànyer a un nou món implicava una organització social i política radicalment diferent. El 1301 fou un any decisiu per al futur administratiu i polític de l’illa de Menorca. El 30 d’agost Jaume II de Mallorca atorgava la Carta de Poblament, document que marcà l’ordenament jurídic, econòmic, social, polític i urbanístic per a l’illa i que és una autèntica constitució menorquin...

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al c...