esPapalagis

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al c...

Gerda Taro Gerda Taro (1910-1937), pseudònim de Gerta Pohorylle, considerada primera fotoperiodiesta i primera dona que va combrir un front de guerra, on va morir. Gerta Taro va tenir una carrera breu, concentrant les seves fotografies al front de la Guerra Civil Espanyola, on morí al front de Brunete el 16 de Juliol de 1937.  Companyera sentimental de Robert Capa, les seves fotografies formen part de l'arxiu fotogràfic de Magum Photos, però a diferencia de les fotografies de Robert Capa o David Seymour "Chim" la seva obra és poc coneguda. Ella va néixer a Stuttgart el 1910 , i de familia jueva es va veure obligada a fugir a París , a causa del perill de l'ascens del nacionalsocialisme alemany . Gerda Taro va anar a Espanya el 1936 , al costat de Robert Capa , per informar sobre els enfrontaments entre els republicans i els feixistes de Franco .        En la recerca d'imatges autèntiques , va prendre fotografies que docu...

Avui us deix una iniciativa molt interessant: Carrer que Parlen, passeig sonor de memòria oral del carrer de Ciutadella.  Una iniciativa que  vol construir un passeig sonor del casc antic de Ciutadella de Menorca a partir de la memòria oral dels seus habitants. Un projecte, que a través dels habitants de ciutadella, intentarà recuperar racons perduts del poble, jocs que tenien com a pantalla el propi carrer, i mils d'anècdotes que conformen la nostra memòria col·lectiva i la nostra petita història, que al final de tot serà el que conformarà sa nostra identitat. Com diu el realitzador Macià Florit, impulsor del projecte, "el patrimoni oral té un valor intangible i extremadament rellevant per entendre el passat d'un poble, però al mateix temps és una matèria fràgil que, a causa de la velocitat dels temps que vivim, corre el perill de perdre's amb molta facilitat".  No us ho podeu perdre! https://soundcloud.com/carrers-que-parlen

L'ús del territori i de tots els espais que el comprenen canvien al pas de les activitats humanes que en ell transcorren. En les imatges que segueixen aquest text, podem veure d'una banda les il·lustracions realitzades per l'Arxiduc Lluís Salvador en els seus enciclopèdics llibres Die Balearen , on hi ha dos volums dedicats a l'illa de Menorca, i la seva comparació amb una foto actual del mateix lloc. Veurem doncs, una imatge de Menorca durant els viatges de l'arxiduc, els anys 1867 i 1877,  i la seva comparació actual. En la primera il·lustració de l'Arxiduc que veim, podem veure la gran activitat que hi havia a l'aljub des Mercadal, essent l'aigua un dels elements més importants en la vida quotidiana de tota persona. L'anar a cercar aigua, quan encara no hi havia aigua corrent, era una de les activitats més importants del dia. Per contra, en la fotografia de la dreta, veim la decadència de l'aljub, el qual és més un objecte turístic qu...

L’Arxiduc Lluís Salvador elaborà una obra monumental, Die Balearen , amb un volum dedicat a Eivissa, quatre a Mallorca i dos a Menorca, editats el 1890 i 1891. L’Arxiduc visità per primer cop Menorca l’octubre 1867 i l'estiu de 1877, estades durant les quals va recollir informació de primera mà de com eren els pobles i les gents de Menorca, i que va il·lustrar amb gravats. Dels dos volums dedicats a Menorca, el primer es  dedicat a la geografia de l'illa, i on destaquem les seves il·lustracions. Pel que fa al segon volum, aquest consta d'una detallada descripció de l'illa, les poblacions, camins, etc. L’Arxiduc fa una ressenya de cadascun dels pobles de Menorca, fent destacar els elements més interessants de Maó i Ciutadella. A Maó “gairebé totes les cases estan damunt l’altiplà dominant abruptes espadats, coronats per cases d’un blanc que enlluerna, aquests espadats donen a la ciutat un aspecte pintoresc i no gens desagradable. La ravaleta és la plaça més co...

A Menorca, es Migjorn designa el conjunt de terres que aboquen les aigües a la seva costa meridional. D'aquesta forma, després de la divisió del terme d'es Mercadal, ha vingut el nom d'Es Migjorn Gran . El poble, que té al seu centre l'església de Sant Cristòfol, es formà al voltant de la capella que, dins el lloc de Binicodrellet, l'any 1769 edificà Cristòfol Barber i Ametller, en honor al seu sant patró. Sant Lluís, fundada pels francesos durant la seva dominació entre 1756 i 1763, es va construir en les garrigues de Binifadet entorn de l'església que s'acabà de construir el 1783, Al costat de l'església, es varen anar ocupant les cases, i el nucli prengué el nom de Sant Lluís, sant de l'església i en honor al rei Lluís XV de França. Sant Climent, el pariatge de Jaume II de Mallorca ja disposava el 1303 l'erecció de la capella de Mussuptà, a la garriga del mateix nom, com a sufragània de Santa Maria de Maó. Ja el 1641, es construir una n...

La paraula topònim fa referència al nom propi donat a cada lloc o accident geogràfic. Per tant, la toponímia serà la branca de la lingüística que estudia els nomes dels llocs propis de lloc. En aquesta nova entrada del blog doncs, ens centrarem en la toponímia menorquina, amb l'objectiu de voler donar a conèixer la correcta utilització dels topònims menorquins així com el seu origen, utilitzant com a marc de referència les formes establertes per Gabinet d'Onomàstica i Toponímia de la Universitat de les Illes Balears. Pel que siguin coneixedors de Menorca, a ningú se l'hi escapa que una de les seves postals més polides és Ciutadella, coneguda pels  diferents pobladors que han passejat pels seus carrers com Jamma, Iamo, Iamona, Iammona pels romans, i  Medina Minurka pels àrabs. No serà fins 1287 quan el nom de Ciutadella serà l'oficial arran de l'incorporació de Menorca a la cultura cristiana. Així, etimològicament, el topònim de Ciutadella prové del llatí civ...