Toponímia menorquina dels principals pobles de l'illa.

La paraula topònim fa referència al nom propi donat a cada lloc o accident geogràfic. Per tant, la toponímia serà la branca de la lingüística que estudia els nomes dels llocs propis de lloc.
En aquesta nova entrada del blog doncs, ens centrarem en la toponímia menorquina, amb l'objectiu de voler donar a conèixer la correcta utilització dels topònims menorquins així com el seu origen, utilitzant com a marc de referència les formes establertes per Gabinet d'Onomàstica i Toponímia de la Universitat de les Illes Balears.


Pel que siguin coneixedors de Menorca, a ningú se l'hi escapa que una de les seves postals més polides és Ciutadella, coneguda pels  diferents pobladors que han passejat pels seus carrers com Jamma, Iamo, Iamona, Iammona pels romans, i  Medina Minurka pels àrabs. No serà fins 1287 quan el nom de Ciutadella serà l'oficial arran de l'incorporació de Menorca a la cultura cristiana. Així, etimològicament, el topònim de Ciutadella prové del llatí civitatella, diminutiu de civitas (ciutat)i,  a partir del regnat de Jaume I podem veure, sota diverses grafies, com el nom de la capital menorquina apareix amb el nom de Ciutadella (1287, Ramon Muntaner).
El següent poble vinguent de ponent serà Ferreries, amb un topònim derivat de "ferrer" i que prové del llatí ferratum. Aquest topònim ja el trobam al 1301 en el Pariatge de Menorca, així com en altres documents on apareix baix la forma: 1343 " Castrum de Sancto Bartholomeo de Cesferraries", 1362 "Collatio ecclesie de les Ferra-ries", 1648 " terme de Las Ferreries".
Si ens aturam ara a Es Mercadal, es nom d'aquest poble prové del llatí mercatale, derivat del mot mercatum, és a dir, plaça o indret on es celebra habitualment un mercat. Ja el 1301 el trobem documentat com Mercatallo, en un document on Jaume II de Mallorca concedeix a la vila el privilegi de celebrar mercat el Dijous.  Fornells, té el seu origen en una fortificació del segle XVII, temps de Felip IV de Castella. Etimològicament però, Fornells, plural de la forma Fornell, que deriva del llatí furnellu, diminutiu de furnu, que vol dir forn.
Lô, Alairo va ser fundada per Jaume II l'any 1304, degut a la necessitat de colonitzar terres conquerides feia prop de vint anys en una alqueria que es deia Ihalor. Yhalor és la forma més antiga coneguda Alaior, recollida en el Pariatge otorgat per rei Jaume I sobre pabordies i rectories de Menorca l'any 1301.En segles posteriors, la vila serà coneguda com Ihalor, Atlor i Yhalor al s. XIV, Alayhir, Hialor, Ylaor al segle XV, Hialor, Hilayhor, Hyalayor, Ihalor, Yalor  als segle XVI, Alayor, Hialor, Hialahior, Hilayor o Yslaor al segle XVII, així com Alayor, Aleor, Aleyor, Leyo, Vila de la O al segle XVIII.
Finalment, si acabam el nostre recorregut pels principals nuclis urbans de Menorca a Maó, deixant per una altre entrada els municipis de la banda del Llevant maonès, veurem com no hi ha vacil·lacions al dir que el nom de la ciutat de Maó prové de Magone, nom d'un general cartagines. A partir d'aquí, i a part de la seva grafia castellana, Mahón, en llengüa catalana em trobat el nom de Maó escrit en grafismes com Mahó, Maon, Maó, Mehó al segle XIII, però a partir de 1913, any que L'institu d'Estudis Catalans establí unes normes vàlides que el mot acceptat és Maó, on la lletra "hac", que substituïa la G intervocàlica de Magon, se suprimeix.
Així que,  per molt que els actuals dirigents del PP vulguin fer, canviar i esborrar tota història que no sigui la de la seva victòria sobre tot el que hi ha escrit i viscut, entendrem que el mot correcte per denomiar a la ciutat de Maó és Maó, i no la sea versió castellana i espanyolitzada de Mahó.

Comentaris

Entrades populars