esPapalagis

De la consideración de las culturas , así como los estados, en totalidades cerrades y estáticas se derivan una serie de problemas para la práctica y teoría democrática. Las culturas se crean a partir de diálogos complejos con otras culturas, y deberíamos considerar las culturas humanas como constantes creacions, recreaciones y negociaciones de fronteras imaginarias entre nosotros y el / los otro(s). Por lo tanto, deberíamos crear, recrear y negociar constantemente éste concepto de democria, dónde las reivindicaciones individuales de auto expresión no tienen por qué ir de la mano de las apiraciones colectivas al reconicimiento cultural, ya que entre ellas pueden surgir constantes contradicciones en ambos niveles. Por eso, autoras como Seyla Benhabiti, nos propone una política multicultural democrática deliberativa. Una democrácia deliberativa que destaca por ser una propouesta a doble vía, remarcando la importancia tanto de las instituciones legislativas, políticas y judiciales como...

Al llarg de tota la història podem trobar mils d'exemples de gent que sempre ha cregut que és possible arribar i creure en un món millor per tots. Il·lustres, artistes, anònims d'arreu del món han decidit moure fixa, la partida ha començat i hem de deixar de ser simples peons i convertir-nos tots ens reis i reines de les nostres partides. Una flama es va començar a encendre gràcies a les revolucions dels països àrabs, extenent-se per gran part del món, però açò no és suficient.  La situació econòmica actual, les revolucions àrabs, el moviment del 15-M i la plataforma Democracia Ya , els nombrossísims casos de corrupció que no aturen d'arribar, el resultat electoral de les eleccions municipals, etc. han animat moltes de les conversacions amb amics i coneguts, i açò m'ha fet arribar a diferents reflexions. Està clar que els partits polítics actuals no representen més que les empreses que ells dirigeixen, però també crec que tot el suport que ha tingut el moviem...

Barcelona, dècada dels 70-80, sorgia l'undergroud, apareix la contra cultura des de la capital catalana. Davant el tap que era el franquista apareix la reacció, la deconstrucció. Canet Rock , Ajoblanco , Star, Pau Riba ,Mariscal, Nazario, Montesol, Onliyú, Pepe Ribas, Marta Sentís, Quim Monzó, Oriol Tramvia, Miguel Gallardo, Luis Racionero, Josep M. Martí Font, les jornades llibertaries del Parc Güell ... Als 70 es van començar a posar les bases de la llibertat, van començar a aparèixer paraules i lluites. Per l'ecologisme, el hipisme, la llibertat sexual, les orgies, l'homosexualitat, les drogues, anarquisme...Tot però va acabar com molts ja sabem, amb la transacció democràtica, aquesta gran farsa que avui dia alguns encara pensen que va significar la transició democràtica. Per que a dia d'avui podem seguir pensant en la validesa de la democràcia? Existeix la democràcia al nostra país, a Europa? Es que tots tenim el mateix dret i oportunitats ? La democràcia qu...