esPapalagis

Paradise Circus - Massive Attack from greekgaylolita on Vimeo . Annie Sprinkle és una icona del post-porno, és a dir, porno com lluita feminista. Annie es podria considerar una gurú de la sexualitat feminina, de les possibilitats del sexe com a forma de donar plaer, d'art, de fer política, humor i autoconeixença. Post-porno, Feminisme porno punck, aquestes tendències intenten recuperar per les minories la representació de la sexualitat, intentant demostrar que la pornografia també està impregnada de política, intentant representar sexualitats alternatives o disidents, intentant generar noves interpretacions i un revisionisme político-social. Una altra referent d'aquesta tendència és la directora de cinema Erik Lust , directora de Good Girl , qui a través de les seves pel·lícules intenta sotir del món dels  pits desorbitats, mega penes, penetracions extremes o postures impossibles, cercant la representació de dones i homes normals, portagonistes d'històries de s...

Papalagins' photostream on Flickr. Petit tast Balkanic!

PATRICIA HERAS, una de les condemandes pels fets de Sant Pere de Més Baix (2006) quan un policia local de Barcelona va resultat ferit greument, es va suicidar a casa seva despés de ser condemnada a sis mesos de presó, on quatre d'aquest va ser en tercer grau, és a dir, anant a dormir a la presó.  Heras, que havia  relatat en el seu bloc  una versió dels fets contrària a la versió acceptada pel tribunal portava sis mesos en presó, quatre dels quals en tercer grau -anant a la penitenciaria només a dormir. Sempre s'havia declarat innocent. Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la Guàrdia Urbana intentava acabar amb una festa en una casa pressumptament okupa (el moviment okupa va desmentir que tingués relació amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere Més Alt. En els incidents un membre de la Guàrdia Urbana va ser agredit amb un test que li va causar una ferides gravíssimes que l'han deixat en estat vegetatiu. La versió segons la qual se li havia llançat...

Al llarg de tota la història podem trobar mils d'exemples de gent que sempre ha cregut que és possible arribar i creure en un món millor per tots. Il·lustres, artistes, anònims d'arreu del món han decidit moure fixa, la partida ha començat i hem de deixar de ser simples peons i convertir-nos tots ens reis i reines de les nostres partides. Una flama es va començar a encendre gràcies a les revolucions dels països àrabs, extenent-se per gran part del món, però açò no és suficient.  La situació econòmica actual, les revolucions àrabs, el moviment del 15-M i la plataforma Democracia Ya , els nombrossísims casos de corrupció que no aturen d'arribar, el resultat electoral de les eleccions municipals, etc. han animat moltes de les conversacions amb amics i coneguts, i açò m'ha fet arribar a diferents reflexions. Està clar que els partits polítics actuals no representen més que les empreses que ells dirigeixen, però també crec que tot el suport que ha tingut el moviem...