esPapalagis

Avui dia hi ha podem veure en molts mitjans com el concepte de benestar social és constantment replantejat, i on podem veure una relació directe amb el que molts consideren que és la felicitat. El benestar social és un concepte totalment subjectiu, creat sobre uns indicadors que en cap cas podem considerar universal i que en molts casos no reflecteixen la salut de la societat corresponent.  El concepte d'alineació de Marx és avui més d'actualitat que mai, l'home com objecte, màquina que no és actor directe de la pressa de decisions, i açò ho podem veure més que mai en el funcionament de les nostres societats actuals, on se'ns imposen uns productes, una manera de pensar, una moda, una filosofia. Tots podem decidir el què comprem, però qui decideix el que es produeix? Qui ha decidit que a partir d'ara, tot i que pugui elegir el color, que hem de vestir tots amb calçons de pitillo ? Rompre amb el concepte d'alienació és clau per arribar a la realització person...

És Nadal, i sembla que només per aquest fet ja som unes persones millors i solidàries, així que per baixar una mica aquest fums de felicitat enmascarada us deix un video que esper que us faci reflexionar una mica sobre sa caritat. Avui dia, i sobretot en aquestes èpoques, podem xerrar de com vivim en un sistema econòmic que podriem anomenar Capitalisme Econòmic, basant en l'economia de caritat, que en poques paraules ens dur a un dels problemes més importants del segle XXI, l'individualisme i l'egoísme. Si abans del '68 podiem xerrar de dues figures diferenciades entre els consumidors i els anti-consumidors, més preocupats per  qüestions medio-ambientals o socials, ara,  hauriem de xerrar de la fusió d'aquestes dues figures, creant així la figura del consumidor compromés. Com es pot llegir en les botigues de Starbucks, ' No es sólo lo que compras, es lo que compras con ello'. En aquest cas, seguint amb Starbucks, amb el teu acte de consum firmes la tev...

 Qui hem tengui a prop coneixerà sa meva admiració per n'Agnès Varda, i per qui no, esper que aquesta entrada li desperti curiositat. Les plages d'Agnès , biòpic de la pròpia Agnès, podria ser un bon inici, essent un recorregut per la seva filmografia. Les pel·lícules de n'Agnès Varda es podrien enquadrar en gèneres com el diari o l'assaig cinematogràfic, on podriem incloure a personatges com Chris Marker o Alain Resnais. Pel·lícules i curtmetratges n'hi han molts però aquí en vull presentar : Les fiancés du pont Mac Donald (1951)   L’opéra-mouffe (1958),o també conegut com Diari d'una dona embarassada, on veim escenes del carrer baix la prespectiva de la dona embarassada. Segona part / Tercera Part Réponse des femmes: Notre corps, notre sexe (1975),   Plaisir d’amour en Iran (1976), xerra sobre la sensualitat de l'arquitectura del país i, ens presenta una reflexió cultural sobre les relacions de génere abans de la Revolució Islàmica. ...

Democracy Now - Graeber - Occupy Wall Street Tots els diferents moviments que han anat sorgit aquest any al món, les revoltes als paísos àrabs, el 15M, Occupy Wall Street,  i l'actual circ electoral establert a Espanya per l'elecció del nou pallasso que es pensa que ens representarà davant el món, m'ha duit a voler escriure aquest post com a reflexió pre-electoral. La Democràcia Representativa, basada en el vot, mata la llibertat al delegar cada quatre anys a les persones en els seus delegats polítics, perdeguent així, tota capacitat de decisió sobre les nostres vides i sobre allò que ens afecta directament. Les urnes son la domesticació de les lluites, ja que la conquesta dels nostres drets i valors, la nostra pròpia llibertat, s'ha de jugar en el carrer, és a dir, des de les nostres classes, universitats, feines, barris, etc.. Les persones perden tota responsabilitat delegant les seves decisions en els dirigents. Així, passivament, alienats, ens queixem en els...

Paradise Circus - Massive Attack from greekgaylolita on Vimeo . Annie Sprinkle és una icona del post-porno, és a dir, porno com lluita feminista. Annie es podria considerar una gurú de la sexualitat feminina, de les possibilitats del sexe com a forma de donar plaer, d'art, de fer política, humor i autoconeixença. Post-porno, Feminisme porno punck, aquestes tendències intenten recuperar per les minories la representació de la sexualitat, intentant demostrar que la pornografia també està impregnada de política, intentant representar sexualitats alternatives o disidents, intentant generar noves interpretacions i un revisionisme político-social. Una altra referent d'aquesta tendència és la directora de cinema Erik Lust , directora de Good Girl , qui a través de les seves pel·lícules intenta sotir del món dels  pits desorbitats, mega penes, penetracions extremes o postures impossibles, cercant la representació de dones i homes normals, portagonistes d'històries de s...