 |
| Democracy Now - Graeber - Occupy Wall Street |
La Democràcia Representativa, basada en el vot, mata la llibertat al delegar cada quatre anys a les persones en els seus delegats polítics, perdeguent així, tota capacitat de decisió sobre les nostres vides i sobre allò que ens afecta directament.
Les urnes son la domesticació de les lluites, ja que la conquesta dels nostres drets i valors, la nostra pròpia llibertat, s'ha de jugar en el carrer, és a dir, des de les nostres classes, universitats, feines, barris, etc..
Les persones perden tota responsabilitat delegant les seves decisions en els dirigents. Així, passivament, alienats, ens queixem en els bars, en el metro, a casa, i quan arriben les eleccions reflexionam, i ens deim a nosaltres mateixos, ara veuran, els hi pens donar una lliçó. Amb açò, ens enganyam a nosaltres mateixos, i creim ( o volem creure) que aquest vot de càstig tindrà alguna capacitat de decisió. I sí, la seva utilitat tindrà, donant legitimitat a unes persones que durant quatre anys ens governaran amb el beneplàcit de qui els han votat.
La nostra gran llibertat no és res més que un acte passiu, depositar un vot en una urna cada quatre anys. On hi ha el nostre esforç diari? la convicció que els nostres actes quotidians són més que la simple rutina imposada, i que aquesta serveix per moldejar el nostre entorn i relacions. Els nostres somnis no han d'acabar en la passivitat de les urnes.Teories, principis de vida o conductes ens poden dur a concebre una societat sense govern, una societat on l'harmonia no s'aconsegueix per la submissió a la llei, l'obediència a l'autoritat, sinó mitjançant acords lliures entre diferents grups, territorials i professionals, constituïts lliurement per la producció, el consum i la satisfacció de les infinites varietats de les necessitats i aspiracions del éssers humans.
Amin Maalouf a Identidades Asesinas, ens parla de les tribus globals, essent aquesta la seva aposta en el camí de la globalització i l'accentuació de les diferències. Hem de considerar que la globalització és en alguns sentits la superació de les fronteres, i la pèrdua de la concepció de l'Estat Nació delimitat territorialment, inamovible. Recordem que tant la Democràcia actual com els Estats Nacionals són institucions sorgides al s.XIX. Aquesta concepció de l'Estat Nació com una concepció inalterable, podria ser una de les conseqüències de la nostre obsessió evolucionista, i la seva presència en les ciències socials.. Els antropòlegs evolucionistes per exemple, i com ens diu Graeber, utilitzen el terme de `jefatura´ per xerrar de les monarquies que no tenen burocràcies amb atribucions coercitives, essent aquestes el pas anterior a l'emergència de l'Estat, deixant de banda la possibilitat de considerar-ho una alternativa o, alguna cosa en la s'hi podria convertir. Els Estats són totalitats imaginaries, idees, formes d'imaginar l'ordre social com una cosa controlable, és una de les formes d'organització social, basada en els models de la producció de la revolució industrial, produint productes en sèrie, per vendre'ls i enquadrar-los en sectors on desenvoluparan la seva suposada responsabilitat social. però En cap cas però, aquesta és l'única forma.
En poques paraules, si no ets un utòpic, es que ets imbècil. Jonothon Feldman.
Comentaris