Passa al contingut principal

Anarchy in the 20-N

Democracy Now - Graeber - Occupy Wall Street
Tots els diferents moviments que han anat sorgit aquest any al món, les revoltes als paísos àrabs, el 15M, Occupy Wall Street,  i l'actual circ electoral establert a Espanya per l'elecció del nou pallasso que es pensa que ens representarà davant el món, m'ha duit a voler escriure aquest post com a reflexió pre-electoral.

La Democràcia Representativa, basada en el vot, mata la llibertat al delegar cada quatre anys a les persones en els seus delegats polítics, perdeguent així, tota capacitat de decisió sobre les nostres vides i sobre allò que ens afecta directament.
Les urnes son la domesticació de les lluites, ja que la conquesta dels nostres drets i valors, la nostra pròpia llibertat, s'ha de jugar en el carrer, és a dir, des de les nostres classes, universitats, feines, barris, etc..

Les persones perden tota responsabilitat delegant les seves decisions en els dirigents. Així, passivament, alienats, ens queixem en els bars, en el metro, a casa, i quan arriben les eleccions reflexionam, i ens deim a nosaltres mateixos, ara veuran, els hi pens donar una lliçó. Amb açò, ens enganyam a nosaltres mateixos, i creim ( o volem creure) que aquest vot de càstig tindrà alguna capacitat de decisió. I sí, la seva utilitat tindrà, donant legitimitat a unes persones que durant quatre anys ens governaran amb el beneplàcit de qui els han votat.

La nostra gran llibertat no és res més que un acte passiu, depositar un vot en una urna cada quatre anys.  On hi ha el nostre esforç diari? la convicció que els nostres actes quotidians són més que la simple rutina imposada, i que aquesta serveix per moldejar el nostre entorn i relacions. Els nostres somnis no han d'acabar en la passivitat de les urnes.Teories, principis de vida o conductes ens poden dur a concebre una societat sense govern, una societat on l'harmonia no s'aconsegueix per la submissió a la llei, l'obediència a l'autoritat, sinó mitjançant acords lliures entre diferents grups, territorials i professionals, constituïts lliurement per la producció, el consum i la satisfacció de les infinites varietats de les necessitats i aspiracions del éssers humans.


Amin Maalouf a Identidades Asesinas, ens parla de les tribus globals, essent aquesta la seva aposta en el camí de la globalització i l'accentuació de les diferències. Hem de considerar que la globalització és en alguns sentits la superació de les fronteres, i la pèrdua de la concepció de l'Estat Nació delimitat territorialment, inamovible. Recordem que tant la Democràcia actual com els Estats Nacionals són institucions sorgides al s.XIX. Aquesta concepció de l'Estat Nació com una concepció inalterable, podria ser una de les conseqüències de la nostre obsessió evolucionista, i la seva presència en les ciències socials.. Els antropòlegs evolucionistes per exemple, i com ens diu Graeber, utilitzen el terme de `jefatura´  per xerrar de les monarquies que no tenen burocràcies amb atribucions coercitives, essent aquestes el pas anterior a l'emergència de l'Estat, deixant de banda la possibilitat de considerar-ho una alternativa o, alguna cosa en la s'hi podria convertir. Els Estats són totalitats imaginaries, idees, formes d'imaginar l'ordre social com una cosa controlable, és una de les formes d'organització social, basada en els models de la producció de la revolució industrial, produint productes en sèrie, per vendre'ls i enquadrar-los en sectors on desenvoluparan la seva suposada responsabilitat social. però En cap cas però, aquesta és  l'única forma.




En poques paraules, si no ets un utòpic, es que ets imbècil. Jonothon Feldman.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14