Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Fotografia

Toni Vidal, la mirada poètica i humil del fotògraf

Toni Vidal és un dels fotògrafs més importants de Menorca i Catalunya. Nascut a Es Castell l'any 1934, es va establir de forma provisional a Barcelona l'any 1968. Com ell mateix ens diria, encara avui, 2018, es troba de forma provisional a Barcelona, on encara  hi  queden moltes coses per fer. A Barcelona va treballar en exposicions col·lectives, individuals, per mitjans de comunicació com La Vanguardia, editorial, etc. Com a fotògraf, Toni Vidal destaca pel seu compromís i la seva delicadesa. Els seus projectes de la fàbrica de Gas-Maó, o els seus retrats d'homes i dones fent feina ho demostren. Fotografies, retrats d'on s'extreu la dignitat dels personatges retrats, així com les seves feines. Personatges de Menorca Gas - Maó Gas-Maó Delicadesa o poesia també són trets destacables, com veim en projectes com Les Roques de Menorca o Vestits de ceba, on retrata roques i vegetals. Les seves fotografies són la seva manera de veure i entendre el m...

Diego Monjo, el fotògraf oblidat, 1857-1945

Diego Monjo va ser un  fotògraf   menorquí que va veure el final del segle XIX i el començament del segle XX. Fotògraf oblidat durant molt de temps però que podem considerar cabdal en l'evolució de la fotografia a Menorca. La família Cardona Gonyalons va cedir el fons artístic de l'artista a l'arxiu d'imatge i so de Menorca, on podem conèixer l'evolució de la fotografia de l'època, amb l'inici de la fotografia i els negatius de vidre fins a arribar a cel·lulosa, el que demostra l'evolució tecnològica de l'època en el camp de la fotografia. Diego Monjo va fer fotografies de tot, tant d'estudi com exteriors, pel que el seu fons fotogràfic és també una demostració en imatges del desenvolupament de la ciutat de Maó i la seva industrialització, com podem veure amb les bosses de plata. Però la importància de Diego Monjo no la trobam tan so...

Un menorquí a la maleta mexicana de Robert Capa

La maleta mexicana és la història de 4.500 negatius sobre la Guerra Civil espanyola. Fotografies fetes per Gerda Taro , Robert Capa, company de Taro, i David Seymour "Chim" , de qui ja hem parlat anteriorment en aquest blog. 1939 Capa es troba a França però estar vinculat amb l'esquerra i el seu origen jueu el fa fugir cap a Nova York, deixant en el seu estudi tot el seu material, a càrrec del seu assistent, qui més tard s'hauria de retrobar. Dins una maleta, els arxius de Capa van viatjar al Marroc, on van ser amagats, i anys més tard van arribar a Mèxic. Alguns dels protagonistes d'aquestes fotografies s'han pogut reconèixer i veure en elles, com és el cas d'Antoni Riera, forneller exiliat, qui surt en un dels negatius de Capa disparats en el camp d'Argelers. Toni Riera Sans va viure entre 1918 i el 2013, a Fornells, Menorca. Família de pescadors humil, el cop de 1936 va enganxar a n'Antoni a l'església de Santa Maria de Maó, tot i qu...

L'illa dels molins, l'aprofitament energètic del medi.

Els molins de vent formen part de la fesomia del paisatge de Menorca com a vestigi d’una tradició econòmica de temps passats i d’una tècnica actualment en desús.  El molí es va generalitzar a Espanya cap al segle XVI, arran del contacte amb els Països Baixos, com a solució al problema de la manca d’aigua d’algunes zones com La Manxa o les illes Balears. Així, fins al segle XIX, els molins es van convertir en una màquina important per a l’economia de l’illa, ja que s’adaptaven a diversos indrets i tenien usos diferents: molins gerrers, extractors d’aigua i els més habituals, els molins fariners. Els molins fariners de vent de Menorca són una mostra de l’enginy humà encaminat a l’aprofitament de l’energia eòlica, tan apreciada actualment com una de les energies alternatives no contaminants. Aquestes edificacions combinen a la perfecció funcionalitat i estètica, amb un disseny reeixit i força racional. La seva estructura es defineix en tres parts: les cases o cint...

Viatge del s.XVII al s. XXI amb l'Arxiduc Salvador

L'ús del territori i de tots els espais que el comprenen canvien al pas de les activitats humanes que en ell transcorren. En les imatges que segueixen aquest text, podem veure d'una banda les il·lustracions realitzades per l'Arxiduc Lluís Salvador en els seus enciclopèdics llibres Die Balearen , on hi ha dos volums dedicats a l'illa de Menorca, i la seva comparació amb una foto actual del mateix lloc. Veurem doncs, una imatge de Menorca durant els viatges de l'arxiduc, els anys 1867 i 1877,  i la seva comparació actual. En la primera il·lustració de l'Arxiduc que veim, podem veure la gran activitat que hi havia a l'aljub des Mercadal, essent l'aigua un dels elements més importants en la vida quotidiana de tota persona. L'anar a cercar aigua, quan encara no hi havia aigua corrent, era una de les activitats més importants del dia. Per contra, en la fotografia de la dreta, veim la decadència de l'aljub, el qual és més un objecte turístic qu...

La playa nunca morirá

"En la playa uno pasa el tiempo y el tiempo pasado sólo se recupera en la playa. La imaginación y la memoria se confunden allí en el consumo inocente del tiempo perdido y recuperado. Los recurdos son en la playa tan ficticios y tan verdaderos como los sueños. Allí cada uno se pierde y se reencuentra. Cada uno hace allí su propia película." Marc Augé. El viaje imposible

Ruta Gaditana

Es mirador de l'Estret Tarifa Gegants Sentir en Febrero que huele a Primavera Camarones Carnaval Cádiz Gibraltar Airport

Balearicus III

Badia de Pollença - Alcúdia Finestra a Pollença  Pollença  Pi de Sant Antoni          

Balearicus II

pic Tramuntana Na Foradada Torre de ses Ànimes Sóller

Agnès Varda

 Qui hem tengui a prop coneixerà sa meva admiració per n'Agnès Varda, i per qui no, esper que aquesta entrada li desperti curiositat. Les plages d'Agnès , biòpic de la pròpia Agnès, podria ser un bon inici, essent un recorregut per la seva filmografia. Les pel·lícules de n'Agnès Varda es podrien enquadrar en gèneres com el diari o l'assaig cinematogràfic, on podriem incloure a personatges com Chris Marker o Alain Resnais. Pel·lícules i curtmetratges n'hi han molts però aquí en vull presentar : Les fiancés du pont Mac Donald (1951)   L’opéra-mouffe (1958),o també conegut com Diari d'una dona embarassada, on veim escenes del carrer baix la prespectiva de la dona embarassada. Segona part / Tercera Part Réponse des femmes: Notre corps, notre sexe (1975),   Plaisir d’amour en Iran (1976), xerra sobre la sensualitat de l'arquitectura del país i, ens presenta una reflexió cultural sobre les relacions de génere abans de la Revolució Islàmica. ...