Passa al contingut principal

Un menorquí a la maleta mexicana de Robert Capa

Escrita per


La maleta mexicana és la història de 4.500 negatius sobre la Guerra Civil espanyola. Fotografies fetes per Gerda Taro, Robert Capa, company de Taro, i David Seymour "Chim", de qui ja hem parlat anteriorment en aquest blog.

1939 Capa es troba a França però estar vinculat amb l'esquerra i el seu origen jueu el fa fugir cap a Nova York, deixant en el seu estudi tot el seu material, a càrrec del seu assistent, qui més tard s'hauria de retrobar. Dins una maleta, els arxius de Capa van viatjar al Marroc, on van ser amagats, i anys més tard van arribar a Mèxic.
Alguns dels protagonistes d'aquestes fotografies s'han pogut reconèixer i veure en elles, com és el cas d'Antoni Riera, forneller exiliat, qui surt en un dels negatius de Capa disparats en el camp d'Argelers.

Toni Riera Sans va viure entre 1918 i el 2013, a Fornells, Menorca. Família de pescadors humil, el cop de 1936 va enganxar a n'Antoni a l'església de Santa Maria de Maó, tot i que la seva família havia partit el 1925 a Barcelona a cercar millors oportunitats. Podem dir que n'Antoni va passar la Guerra a Catalunya, d'on va creuar cap a França i va ser pres durant tres mesos al cap de concentració d'Argelès-sur-Mer. És aquí on Robert Capa fotografia una escena d'ell i dos companys fent una olla de llenties.


Antoni Riera al centre de la fotografia. Camp d'Argelès-sur-Mer, Francça. Robert Cappa, Center of Photography


El 1939 Toni Riera aconsegueix fugir del camp i arriba a Portvendres, des d'on camina fins a Figueres. Arribat a l'Espanya de Franco, durant uns tres anys, Riera ser detingut, enviat al camp de concertació de Llars Mundet, al batalló de fortificacions i al servei militar.

Fonts: 
  • Llibre d'exilis. Diccionari biogràfic de l'exili menorquí. Josep Portella. Menorca S.XX. 2017




Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Escrita per
Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

Escrita per
El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficar...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

Escrita per
David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al c...
2 comentaris
Més informació