esPapalagis

Hans Hartung i Ana-Eva Bergman van ser una parella d'artistes que arribaren a Menorca  l’any 1932, on llogaren un terreny a cala Tirant i construïren una casa-taller concebuda com un lloc de treball i alhora, un entorn per a la seva vida quotidiana . La casa Hartung-Bergman –malauradament desapareguda- era un cub de modestes dimensions i finestres horitzontals que permetien copsar la meravellosa visió de l’entorn natural de Tirant.. En un reduït perímetre, sense aigua corrent ni electricitat, s’optimitzava al màxim l’espai com a vivenda i estudi dels dos artistes. Anys després, Ana-Eva Bergman rememorant aquests anys, escriuria: Et c'est ainsi qu'Adam et Ève quittèrent le Paradis, un plat de poissons et deux pommes à la main, conscients qu’ils avaient eu largement leur part de l ’ arbre de la sagesse. (“I va ser així com Adan i Eva abandonaren el paradís, un plat de peixos i dues pomes a la mà, conscients que havien abastat la seva part de l’arbre de ...

Els molins de vent formen part de la fesomia del paisatge de Menorca com a vestigi d’una tradició econòmica de temps passats i d’una tècnica actualment en desús.  El molí es va generalitzar a Espanya cap al segle XVI, arran del contacte amb els Països Baixos, com a solució al problema de la manca d’aigua d’algunes zones com La Manxa o les illes Balears. Així, fins al segle XIX, els molins es van convertir en una màquina important per a l’economia de l’illa, ja que s’adaptaven a diversos indrets i tenien usos diferents: molins gerrers, extractors d’aigua i els més habituals, els molins fariners. Els molins fariners de vent de Menorca són una mostra de l’enginy humà encaminat a l’aprofitament de l’energia eòlica, tan apreciada actualment com una de les energies alternatives no contaminants. Aquestes edificacions combinen a la perfecció funcionalitat i estètica, amb un disseny reeixit i força racional. La seva estructura es defineix en tres parts: les cases o cint...

El No-Do ( Noticiarios y Documentales ) es va crear el 29 de setembre de 1942 per la dictadura del General Francisco Franco. El seu objectiu era un servei de difusió de notícies i reportatges d'obligatòria exhibició en els cinemes de l'època, pel que servia d'una banda de propaganda del règim franquista així com de nexe d'unió de tots els espanyols, com molt bé recorda el seu eslògan publicitari " El mundo al alcanze de todos los españoles ". Als primers anys de la dictadura franquista un dels esdeveniments més importants de la vida quotidiana era poder anar al cinema. El 4 de gener del 1943, quan s'entra al cinema i s'apagaren les llums l'inici de la pel·lícula va ser precedit per una àguila imperial i una marxa militar. El NO-DO fou la capçalera dels cinemes fins a principis dels anys 80. A partir d'aquí, el NO-DO formà part de la Dirección General de Radiofusión y Televisión " adaptant-se a la situació política del moment....

A Menorca, anualment i al llarg de l’estiu, cada poble i ciutat de l’illa celebra les seves festes tradicionals, que la gent espera i viu amb il·lusió. La festa menorquina és protagonitzada pels cavalls i els seus genets, que participen en diferents actes protocol·laris i són el centre d’atenció de la festa.   L’origen de les festes de Menorca és religiós, i el seu origen o el seu primer testimoni que en tenim ens porta a l'époc de la conquesta de Menorca el 1287 per Alfons el Liberal, on l’illa passà a mans de la corona aragonesa i deixà el món musulmà del que havia format part fins ara.   Pertànyer a un nou món implicava una organització social i política radicalment diferent. El 1301 fou un any decisiu per al futur administratiu i polític de l’illa de Menorca. El 30 d’agost Jaume II de Mallorca atorgava la Carta de Poblament, document que marcà l’ordenament jurídic, econòmic, social, polític i urbanístic per a l’illa i que és una autèntica constitució menorquin...

Avui us deix una iniciativa molt interessant: Carrer que Parlen, passeig sonor de memòria oral del carrer de Ciutadella.  Una iniciativa que  vol construir un passeig sonor del casc antic de Ciutadella de Menorca a partir de la memòria oral dels seus habitants. Un projecte, que a través dels habitants de ciutadella, intentarà recuperar racons perduts del poble, jocs que tenien com a pantalla el propi carrer, i mils d'anècdotes que conformen la nostra memòria col·lectiva i la nostra petita història, que al final de tot serà el que conformarà sa nostra identitat. Com diu el realitzador Macià Florit, impulsor del projecte, "el patrimoni oral té un valor intangible i extremadament rellevant per entendre el passat d'un poble, però al mateix temps és una matèria fràgil que, a causa de la velocitat dels temps que vivim, corre el perill de perdre's amb molta facilitat".  No us ho podeu perdre! https://soundcloud.com/carrers-que-parlen

 Avui he llegit dues notícies que m'han tornat a fer pensar en un tema que ve a n'es meu cap constantment, sa memòria. Viatjar per Europa, s'experiència de viure a França, i sobretot poder haver passejat per Auschwitz-Birkenau, a Polònia, m'ha fet veure com sa memòria de sa Segona Guerra Mundial és sempre present. Carrers amb herois de sa resistència o que recorden la lluita contra el feixisme, exposicions, conferències, reportatges televisius, teatre...tot sempre molt a la vista de tothom, sense por, al carrer. Avui es veu que es president de SNCF (empresa pública dels ferrocarrils de França) Guillaume Pepy ha demanat perdó pel important paper que van tenir els ferrocarrils francesos en la deportació jueva perpetrada pels nazis. Ses imatges de ses vies de tren entrant dins es camp d'Auschwitz, duguen a una mort immediata o a la seva espera és una imatge que mai podré borrar d'es meu cap. S'altre noticia poder ens toca de més a prop, però no per açò é...

Barcelona, dècada dels 70-80, sorgia l'undergroud, apareix la contra cultura des de la capital catalana. Davant el tap que era el franquista apareix la reacció, la deconstrucció. Canet Rock , Ajoblanco , Star, Pau Riba ,Mariscal, Nazario, Montesol, Onliyú, Pepe Ribas, Marta Sentís, Quim Monzó, Oriol Tramvia, Miguel Gallardo, Luis Racionero, Josep M. Martí Font, les jornades llibertaries del Parc Güell ... Als 70 es van començar a posar les bases de la llibertat, van començar a aparèixer paraules i lluites. Per l'ecologisme, el hipisme, la llibertat sexual, les orgies, l'homosexualitat, les drogues, anarquisme...Tot però va acabar com molts ja sabem, amb la transacció democràtica, aquesta gran farsa que avui dia alguns encara pensen que va significar la transició democràtica. Per que a dia d'avui podem seguir pensant en la validesa de la democràcia? Existeix la democràcia al nostra país, a Europa? Es que tots tenim el mateix dret i oportunitats ? La democràcia qu...

Petit regal de reis per tots aquells que no voleu seguir el camí del silenci.  Els dos videos que teniu a continuació són dos capítols de la sèrie Memòria i oblit , dedicada a la memòria de la guerra civil a les Illes Balears i que presenta dos episodis dedicats a Menorca, que són els que podeu veure sencers a continuació.