Passa al contingut principal

Barcelona era una festa - Barcelona era contracultural

Barcelona, dècada dels 70-80, sorgia l'undergroud, apareix la contra cultura des de la capital catalana. Davant el tap que era el franquista apareix la reacció, la deconstrucció.


Canet Rock, Ajoblanco, Star, Pau Riba,Mariscal, Nazario, Montesol, Onliyú, Pepe Ribas, Marta Sentís, Quim Monzó, Oriol Tramvia, Miguel Gallardo, Luis Racionero, Josep M. Martí Font, les jornades llibertaries del Parc Güell... Als 70 es van començar a posar les bases de la llibertat, van començar a aparèixer paraules i lluites. Per l'ecologisme, el hipisme, la llibertat sexual, les orgies, l'homosexualitat, les drogues, anarquisme...Tot però va acabar com molts ja sabem, amb la transacció democràtica, aquesta gran farsa que avui dia alguns encara pensen que va significar la transició democràtica. Per que a dia d'avui podem seguir pensant en la validesa de la democràcia? Existeix la democràcia al nostra país, a Europa? Es que tots tenim el mateix dret i oportunitats ?

La democràcia queda supeditada a les conseqüències del triomf de la majoria parlamentaria, lo que implica una reducció de l'amplia majoria a una condició passiva,i al mateix temps un augment dels privilegis del poder executiu. La democràcia és el triomf del individualisme,de la competència, del liberalisme ( salvatge), per tant del capitalisme. No és la democràcia el poder de la demos? de la societat...on és aquesta societat avui dia si encara i sempre governen els mateixos. La democracia liberal és el que avui dia hem de menjar, la insrumentalització dels princips democràtics a favor de l'economia liberal, del sistema capitalista. Ara, avui dia podem pensar en la validesa d'un sufragi universal absolut, o quasi bé general, i açò es pot aconseguir mitjançant la cultura de masses i els seus mitjans de comunicació de masses.

Ara no hi ha que ser sempre pessimistes, i podem seguir pensant com ens diu el documental Barcelona era una festa ( underground 1970-1980), dirigit per Morrosko Vila-San-Juan , que en aquells anys es va obrir un camí que encara avui dia podem resseguir, al lluitar per les nostres llibertats i ideals. Sempre hi haurà esquerdes on bussejar i intentar fugir del sistema establert. Tots podem arribar a ser els protagonistes de la història, només hi ha que prendre les riendes de la vida. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14