esPapalagis

«....  A Espanya la salvació ha de venir-li per l’educació» Manuel Bartolomé Cossío.  President Missiones pedagógiques 1936.  Font: Centre d’interpretació del Far de Cavalleria.  Font: Museu Reina Sofia de Madrid. L'Espanya del segle XX era una Espanya rural i endarrerida, abans de la victòria republicana a les urnes un 35% de la població era analfabeta. L'educació de la població, i sobretot d'aquella població rural aïllada dels avenços que es poden veure a les grans ciutats, fou una de les grans preocupacions, com ja detectam el 1900 amb la creació del "Ministerio de Instrucción pública y Bellas Artes" o amb la "Institución de libre Enseñanza", qui reclamava la creació del "Patronato de Misiones pedagógicas". El govern provisional de la República, el 29 de maig del 1931 va crear per decret aquest "Patronato de Misiones Pedagógicas", amb un objectiu claríssim: fomentar la cultura general amb la creació de biblioteques,...

Diego Monjo va ser un  fotògraf   menorquí que va veure el final del segle XIX i el començament del segle XX. Fotògraf oblidat durant molt de temps però que podem considerar cabdal en l'evolució de la fotografia a Menorca. La família Cardona Gonyalons va cedir el fons artístic de l'artista a l'arxiu d'imatge i so de Menorca, on podem conèixer l'evolució de la fotografia de l'època, amb l'inici de la fotografia i els negatius de vidre fins a arribar a cel·lulosa, el que demostra l'evolució tecnològica de l'època en el camp de la fotografia. Diego Monjo va fer fotografies de tot, tant d'estudi com exteriors, pel que el seu fons fotogràfic és també una demostració en imatges del desenvolupament de la ciutat de Maó i la seva industrialització, com podem veure amb les bosses de plata. Però la importància de Diego Monjo no la trobam tan so...

Retrat de Pasqual,  Imatge, Enciclopedia CAT Pascual Calbó va estudiar a Menorca amb el gran pintor Guissepe Chiesa , qui l'ajudà a marxar a Itàlia per formar-se en l'art de la pintura, viatjant per les grans capitals europeas en el món cultural i artístic  del moment com Gènova, Venècia o Roma, arribant a ser nomenat l'any 1779 pintor de la cort de Viena sota la protecció del príncep Kaunitz. Retorna a Menorca, d'on partirà novament el 1787 per marxar cap Amèrica, on viatjarà a Cuba, Santo Domingo i Nova Orleans, el que renovarà el seu estil pictòric. Finalment, el 1790 retornarà a Menorca on redactarà diversos manuals científics i tècnics, fins al 1817 quan morí a la seva casa de Maó. Hem de situar la vida de Pascual Calbó en la bona situació econòmica de Menorca durant el segle XVIII, que podríem anomenar el segle de les dominacions, ja que durant aquesta època (1752-1817) Menorca va passar per mans de britànics, francesos i espanyols. Durant aquesta època Meno...

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficar...

L’Arxiduc Lluís Salvador elaborà una obra monumental, Die Balearen , amb un volum dedicat a Eivissa, quatre a Mallorca i dos a Menorca, editats el 1890 i 1891. L’Arxiduc visità per primer cop Menorca l’octubre 1867 i l'estiu de 1877, estades durant les quals va recollir informació de primera mà de com eren els pobles i les gents de Menorca, i que va il·lustrar amb gravats. Dels dos volums dedicats a Menorca, el primer es  dedicat a la geografia de l'illa, i on destaquem les seves il·lustracions. Pel que fa al segon volum, aquest consta d'una detallada descripció de l'illa, les poblacions, camins, etc. L’Arxiduc fa una ressenya de cadascun dels pobles de Menorca, fent destacar els elements més interessants de Maó i Ciutadella. A Maó “gairebé totes les cases estan damunt l’altiplà dominant abruptes espadats, coronats per cases d’un blanc que enlluerna, aquests espadats donen a la ciutat un aspecte pintoresc i no gens desagradable. La ravaleta és la plaça més co...

La paraula topònim fa referència al nom propi donat a cada lloc o accident geogràfic. Per tant, la toponímia serà la branca de la lingüística que estudia els nomes dels llocs propis de lloc. En aquesta nova entrada del blog doncs, ens centrarem en la toponímia menorquina, amb l'objectiu de voler donar a conèixer la correcta utilització dels topònims menorquins així com el seu origen, utilitzant com a marc de referència les formes establertes per Gabinet d'Onomàstica i Toponímia de la Universitat de les Illes Balears. Pel que siguin coneixedors de Menorca, a ningú se l'hi escapa que una de les seves postals més polides és Ciutadella, coneguda pels  diferents pobladors que han passejat pels seus carrers com Jamma, Iamo, Iamona, Iammona pels romans, i  Medina Minurka pels àrabs. No serà fins 1287 quan el nom de Ciutadella serà l'oficial arran de l'incorporació de Menorca a la cultura cristiana. Així, etimològicament, el topònim de Ciutadella prové del llatí civ...