Passa al contingut principal

Pascual Calbó 1752-1817, l'artista total del segle XVIII menorquí

Retrat de Pasqual, Imatge, Enciclopedia CAT

Pascual Calbó va estudiar a Menorca amb el gran pintor Guissepe Chiesa, qui l'ajudà a marxar a Itàlia per formar-se en l'art de la pintura, viatjant per les grans capitals europeas en el món cultural i artístic  del moment com Gènova, Venècia o Roma, arribant a ser nomenat l'any 1779 pintor de la cort de Viena sota la protecció del príncep Kaunitz.
Retorna a Menorca, d'on partirà novament el 1787 per marxar cap Amèrica, on viatjarà a Cuba, Santo Domingo i Nova Orleans, el que renovarà el seu estil pictòric.
Finalment, el 1790 retornarà a Menorca on redactarà diversos manuals científics i tècnics, fins al 1817 quan morí a la seva casa de Maó.


Hem de situar la vida de Pascual Calbó en la bona situació econòmica de Menorca durant el segle XVIII, que podríem anomenar el segle de les dominacions, ja que durant aquesta època (1752-1817) Menorca va passar per mans de britànics, francesos i espanyols. Durant aquesta època Menorca era destinada per les potències occidentals del moment i gran part d'aquest protagonisme es deu al port de Maó. Al port de Maó podíem trobar una gran activitat comercial el que donà lloc a una important burgesia mercantil. L'antiga noblesa i església de ciutadella deixaven de ser els únics promotors, i la burgesia mercantil començava a construir nous palaus i comerciaven amb art. Maó era la capital de l'illa, i des d'allà es començaven a projectar i renovar les fortificacions de l'illa, com el castell de sant felip o el fort de Marlborought, es ferien construir esglésies, aljubs, drassanes, ponts i carrers. Es projectaven pobres sencers, com Saint Louis o Georgetown, i les noves institucions encarregaven retrats dels monarques, governadores, retaules i pintures murals. Així doncs, la biografia de Pascual Calbó la situam en un moment d'internacionalització de l'illa de Menorca, on l'elit cultural maonesa es formarà culturalment i científicament fora de l'illa, el que revolucionaria culturalment l'illa durant el segle XVIII.



Port de Maó, Pascual Calbó, extret de Menorca, Imatge d'en primer. 

Si xerram de l'obra artística de Pascual, veurem que la seva obra és ben diversa, podent observar obres de temàtica religiosa, retrats, pintura costumista, decoració de palaus, paisatges, etc. La seva obra serà treballada amb diversitat de tècniques i suports, tot i que la podríem situar entre la representació del neoclassicisme i el preromanticisme.
En el retrat d'Eulàlia Poly Taltavull, podem observar els patrons neoclàssics, i aquesta imatge seria molt representativa de la burgesia mercantil de maó, que podem veure representada en la seva vestimenta i joies. Podem observar la indumentària característica de la dona menorquina de posició benestant (rebosillo, gipó, falda de seda brocada, joies i sabates de sivella). El rebosillo és brodat i du randa vorejant la peça per la part exterior. A les mànigues una botonada completa d´or. Les joies, creu penjoll d´or amb flor de lis penjada d´un cordoncillo de quatre voltes, a la cintura rellotge d´or i joielli, finalment, sabates blanques brodades amb flor de lis brodat i sivella rectangular.



Retrat d'eulària Poly, Pascual Calbó. Imatge d'Europeana Collections


La representació de personatges de l'elit maonesa serà representada en l'obra de Calbó, però en ella trobarem també escenes costumistes sobre els costums i hàbits de les classes més populars i treballadores.
Dones menorquines, Pascual CalbóImatge, Museu de Menorca


El seu salt cap Amèrica serà també un canvi en la seva tècnica, on s'allunyarà dels conceptes neoclàssica. Algunes de les seves obres més importants d'aquest període és El venedor de perruques. Calbó s'instal·la a Amèrica com a paisatgista, però els seus dibuixos sobre fortificacions i la ciutat el van fer passar com un espia, pel que va ser detingut i arrestat. Aclarit el malentès, el pintor decidí marxar cap a Nova Orleans, des d'on va anar a Santo Domingo on va estar baix el servei del rei de França. D'aquesta època són les pintures del "ball de negres" i el venedor de perruques".



Venedor de perruques, Pascual Calbó. Imatge, Museu de Menorca

L'any 1790 torna definitivament a Menorca, on tornarà a la docència i comença la sèrie anteriorment esmentada sobre els treballs habituals de l'època i la vida quotidiana.
Importants són també les seves obres didàctiques i tractats científics. 439 folis on trobem 21 tractats de geometria, àlgebra, perspectiva, física i estadística, així com arquitectura civil i militar, construcció naval.



Tractas científics, Pascual Calbó. Imatge, ARA Balears

Podem concloure doncs que en la figura de Pascual Calbó podem veure el reflexe històric del seu lloc de naixement, amb la Menorca de les dominacions i l'agitació europea, amb els seus anys de formació acadèmica, on va arribar a conèixer i freqüentar ambients amb personatges com l'emperadriu Maria Teresa, l'emperador Josep II, el canceller d'Estat Wenzel Anton Kaunitz, l'ambaixador comte Giacomo Durazzo i la seva esposa Ernestine von Weissenwolf, els músics Wolfgang Amadeus Mozart, Christoph Willibald von Gluck, Joseph Haydn i Niccolò Jommelli, el físic i matemàtic Ruggero Giuseppe Boscovich, l'agent imperial Francesco Brunati, l'ambaixador cardenal François-Joachim de Pierre de Bernis, el papa Pius VI, els cardenals Alessandro Albani, Giovanni Archinto i Francesco Caraffa di Trajetto, l'agent informador Giacomo Casanova, el pintor Anton Rafael Mengs –deixeble de l'arqueòleg i historiador de l'art Johann Joachim Winckelmann–, el també historiador de l'art i deixeble Christian von Mechel, els pintors Domenico Corvi, Pompeo Batoni, Joseph Marie Vien, l'estudiant Jacques-Louis David. Amb la seva partida a Amèrica trobem l'exotisme, independència i llibertat.


Pascual Calbó va ser un pintor de Maó que va arribar a ser el pintor de la cort de Viena, retratant prínceps, governadors, decorant palaus, i va immortalitzar la vida quotidiana del poble, el port de Maó i la seva gent, però també va ser un il·lustrat que es va dedicar a la ciència.

Imatge, wikipedia


FONTS: 
- El gran tour de Calbó. Miquel A. Pons Povedano









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,