 |
| Retrat de Pasqual, Imatge, Enciclopedia CAT |
Pascual Calbó va estudiar a Menorca amb el gran pintor Guissepe Chiesa, qui l'ajudà a marxar a Itàlia per formar-se en l'art de la pintura, viatjant per les grans capitals europeas en el món cultural i artístic del moment com Gènova, Venècia o Roma, arribant a ser nomenat l'any 1779 pintor de la cort de Viena sota la protecció del príncep Kaunitz.
Retorna a Menorca, d'on partirà novament el 1787 per marxar cap Amèrica, on viatjarà a Cuba, Santo Domingo i Nova Orleans, el que renovarà el seu estil pictòric.
Finalment, el 1790 retornarà a Menorca on redactarà diversos manuals científics i tècnics, fins al 1817 quan morí a la seva casa de Maó.
Hem de situar la vida de Pascual Calbó en la bona situació econòmica de Menorca durant el segle XVIII, que podríem anomenar el segle de les dominacions, ja que durant aquesta època (1752-1817) Menorca va passar per mans de britànics, francesos i espanyols. Durant aquesta època Menorca era destinada per les potències occidentals del moment i gran part d'aquest protagonisme es deu al port de Maó. Al port de Maó podíem trobar una gran activitat comercial el que donà lloc a una important burgesia mercantil. L'antiga noblesa i església de ciutadella deixaven de ser els únics promotors, i la burgesia mercantil començava a construir nous palaus i comerciaven amb art. Maó era la capital de l'illa, i des d'allà es començaven a projectar i renovar les fortificacions de l'illa, com el castell de sant felip o el fort de Marlborought, es ferien construir esglésies, aljubs, drassanes, ponts i carrers. Es projectaven pobres sencers, com Saint Louis o Georgetown, i les noves institucions encarregaven retrats dels monarques, governadores, retaules i pintures murals. Així doncs, la biografia de Pascual Calbó la situam en un moment d'internacionalització de l'illa de Menorca, on l'elit cultural maonesa es formarà culturalment i científicament fora de l'illa, el que revolucionaria culturalment l'illa durant el segle XVIII.
 |
| Port de Maó, Pascual Calbó, extret de Menorca, Imatge d'en primer. |
Si xerram de l'obra artística de Pascual, veurem que la seva obra és ben diversa, podent observar obres de temàtica religiosa, retrats, pintura costumista, decoració de palaus, paisatges, etc. La seva obra serà treballada amb diversitat de tècniques i suports, tot i que la podríem situar entre la representació del neoclassicisme i el preromanticisme.
En el retrat d'Eulàlia Poly Taltavull, podem observar els patrons neoclàssics, i aquesta imatge seria molt representativa de la burgesia mercantil de maó, que podem veure representada en la seva vestimenta i joies. Podem observar la indumentària característica de la dona menorquina de posició benestant (rebosillo, gipó, falda de seda brocada, joies i sabates de sivella). El rebosillo és brodat i du randa vorejant la peça per la part exterior. A les mànigues una botonada completa d´or. Les joies, creu penjoll d´or amb flor de lis penjada d´un cordoncillo de quatre voltes, a la cintura rellotge d´or i joielli, finalment, sabates blanques brodades amb flor de lis brodat i sivella rectangular.
 |
| Retrat d'eulària Poly, Pascual Calbó. Imatge d'Europeana Collections |
 |
| Dones menorquines, Pascual CalbóImatge, Museu de Menorca |
El seu salt cap Amèrica serà també un canvi en la seva tècnica, on s'allunyarà dels conceptes neoclàssica. Algunes de les seves obres més importants d'aquest període és El venedor de perruques. Calbó s'instal·la a Amèrica com a paisatgista, però els seus dibuixos sobre fortificacions i la ciutat el van fer passar com un espia, pel que va ser detingut i arrestat. Aclarit el malentès, el pintor decidí marxar cap a Nova Orleans, des d'on va anar a Santo Domingo on va estar baix el servei del rei de França. D'aquesta època són les pintures del "ball de negres" i el venedor de perruques".
 |
| Venedor de perruques, Pascual Calbó. Imatge, Museu de Menorca |
L'any 1790 torna definitivament a Menorca, on tornarà a la docència i comença la sèrie anteriorment esmentada sobre els treballs habituals de l'època i la vida quotidiana.
Importants són també les seves obres didàctiques i tractats científics. 439 folis on trobem 21 tractats de geometria, àlgebra, perspectiva, física i estadística, així com arquitectura civil i militar, construcció naval.
 |
| Tractas científics, Pascual Calbó. Imatge, ARA Balears |
Podem concloure doncs que en la figura de Pascual Calbó podem veure el reflexe històric del seu lloc de naixement, amb la Menorca de les dominacions i l'agitació europea, amb els seus anys de formació acadèmica, on va arribar a conèixer i freqüentar ambients amb personatges com l'emperadriu Maria Teresa, l'emperador Josep II, el canceller d'Estat Wenzel Anton Kaunitz, l'ambaixador comte Giacomo Durazzo i la seva esposa Ernestine von Weissenwolf, els músics Wolfgang Amadeus Mozart, Christoph Willibald von Gluck, Joseph Haydn i Niccolò Jommelli, el físic i matemàtic Ruggero Giuseppe Boscovich, l'agent imperial Francesco Brunati, l'ambaixador cardenal François-Joachim de Pierre de Bernis, el papa Pius VI, els cardenals Alessandro Albani, Giovanni Archinto i Francesco Caraffa di Trajetto, l'agent informador Giacomo Casanova, el pintor Anton Rafael Mengs –deixeble de l'arqueòleg i historiador de l'art Johann Joachim Winckelmann–, el també historiador de l'art i deixeble Christian von Mechel, els pintors Domenico Corvi, Pompeo Batoni, Joseph Marie Vien, l'estudiant Jacques-Louis David. Amb la seva partida a Amèrica trobem l'exotisme, independència i llibertat.
Pascual Calbó va ser un pintor de Maó que va arribar a ser el pintor de la cort de Viena, retratant prínceps, governadors, decorant palaus, i va immortalitzar la vida quotidiana del poble, el port de Maó i la seva gent, però també va ser un il·lustrat que es va dedicar a la ciència.
Comentaris