Avui he llegit dues notícies que m'han tornat a fer pensar en un tema que ve a n'es meu cap constantment, sa memòria. Viatjar per Europa, s'experiència de viure a França, i sobretot poder haver passejat per Auschwitz-Birkenau, a Polònia, m'ha fet veure com sa memòria de sa Segona Guerra Mundial és sempre present. Carrers amb herois de sa resistència o que recorden la lluita contra el feixisme, exposicions, conferències, reportatges televisius, teatre...tot sempre molt a la vista de tothom, sense por, al carrer. Avui es veu que es president de SNCF (empresa pública dels ferrocarrils de França) Guillaume Pepy ha demanat perdó pel important paper que van tenir els ferrocarrils francesos en la deportació jueva perpetrada pels nazis. Ses imatges de ses vies de tren entrant dins es camp d'Auschwitz, duguen a una mort immediata o a la seva espera és una imatge que mai podré borrar d'es meu cap. S'altre noticia poder ens toca de més a prop, però no per açò é...