esPapalagis

Una vegada arribats a n'aquest punt, què ens diu l'etnografia sobre les identitats de gènere o sexuals? Si ens centram en els estudis etnogràfics veiem l'existència de l'anomenat Tercer sexe o de la varietat i variabilitat del gènere al llarg de la vida. Si xerram de tercers gèneres, podríem destacar com en les comunitats Navajos, dels Estats Units d'Amèrica, l'hermafrodita es valora socialment, i es reconeixen tres sexes, anomenant als individus intersexuals com a nadle. Els poden tenir cinc posicions: dones femenines, homes masculins, dones amb posició de gènere masculina, homes amb posició de gènere femenina i els nadle. Dins la mateixa línia, els mohave, amerindis, tenen quatre gèneres: dona-femenina, home - masculí, hwame que inclou a dones en posició de gènere masculina, alyha com homes en posició de gènere femenina. El canvi d’una posició a l’altre està permesa a través de la realització d’una cerimònia. Navajos, wikipedia A l’Índia podem t...

Hem preparat una sèrie de publicacions on xerrarem de la qüestió i la identificació sexual o de gènere de les persones. Intentarem, a través de l’antropologia i l’etnografia desmitificar la idea generalitzada de  l' existència de tan sols dos sexes, així com intentarem explicar què signifiquen les sigles  LGTBIQ + i les diferents identitats sexuals que trobam. Per fer això utilitzaré  l' antropologia, ciència que ens mostra la diversitat cultural del nostre planeta i que ens permet veure com aquest concepte binari, veure el gènere com una qüestió entre home i dona, masculí i femení, no es pot entendre d’igual forma al largo  del   nostre  planeta. Així, gràcies a  l' etnologia intentarem veure la diversitat humana, que va és enllà  d' aquest concepte binari, i ens donarà a conèixer aquestes diferents identitats sexuals o la possibilitat de canvi de gènere al llarg de la vida de l’individu, el que respon a diferents condiciones sociocultural ...

Avui us deix una iniciativa molt interessant: Carrer que Parlen, passeig sonor de memòria oral del carrer de Ciutadella.  Una iniciativa que  vol construir un passeig sonor del casc antic de Ciutadella de Menorca a partir de la memòria oral dels seus habitants. Un projecte, que a través dels habitants de ciutadella, intentarà recuperar racons perduts del poble, jocs que tenien com a pantalla el propi carrer, i mils d'anècdotes que conformen la nostra memòria col·lectiva i la nostra petita història, que al final de tot serà el que conformarà sa nostra identitat. Com diu el realitzador Macià Florit, impulsor del projecte, "el patrimoni oral té un valor intangible i extremadament rellevant per entendre el passat d'un poble, però al mateix temps és una matèria fràgil que, a causa de la velocitat dels temps que vivim, corre el perill de perdre's amb molta facilitat".  No us ho podeu perdre! https://soundcloud.com/carrers-que-parlen

L'ús del territori i de tots els espais que el comprenen canvien al pas de les activitats humanes que en ell transcorren. En les imatges que segueixen aquest text, podem veure d'una banda les il·lustracions realitzades per l'Arxiduc Lluís Salvador en els seus enciclopèdics llibres Die Balearen , on hi ha dos volums dedicats a l'illa de Menorca, i la seva comparació amb una foto actual del mateix lloc. Veurem doncs, una imatge de Menorca durant els viatges de l'arxiduc, els anys 1867 i 1877,  i la seva comparació actual. En la primera il·lustració de l'Arxiduc que veim, podem veure la gran activitat que hi havia a l'aljub des Mercadal, essent l'aigua un dels elements més importants en la vida quotidiana de tota persona. L'anar a cercar aigua, quan encara no hi havia aigua corrent, era una de les activitats més importants del dia. Per contra, en la fotografia de la dreta, veim la decadència de l'aljub, el qual és més un objecte turístic qu...

L’Arxiduc Lluís Salvador elaborà una obra monumental, Die Balearen , amb un volum dedicat a Eivissa, quatre a Mallorca i dos a Menorca, editats el 1890 i 1891. L’Arxiduc visità per primer cop Menorca l’octubre 1867 i l'estiu de 1877, estades durant les quals va recollir informació de primera mà de com eren els pobles i les gents de Menorca, i que va il·lustrar amb gravats. Dels dos volums dedicats a Menorca, el primer es  dedicat a la geografia de l'illa, i on destaquem les seves il·lustracions. Pel que fa al segon volum, aquest consta d'una detallada descripció de l'illa, les poblacions, camins, etc. L’Arxiduc fa una ressenya de cadascun dels pobles de Menorca, fent destacar els elements més interessants de Maó i Ciutadella. A Maó “gairebé totes les cases estan damunt l’altiplà dominant abruptes espadats, coronats per cases d’un blanc que enlluerna, aquests espadats donen a la ciutat un aspecte pintoresc i no gens desagradable. La ravaleta és la plaça més co...

No neixem dones, ens feim dones, ja que el ser dona no és una cosa donada, no hi ha determinació biològica, sinó el resultat de la història de la civilització més la història particular de cada persona, cada dona, on la historia de la seva infancia serà el que determinarà la seva feminitat, donant l'essència de la feminitat. Quan una nena neix, la construim per ser una dona. Clar que hi ha diferències biològiques, però abans que la nena sigui conscient, li escrivim en el seu cos la manera de veure, besar, el que serà el seu destí, essent el context social el que construiex la condició femenina. Un context social que marca una diferencia de status, donant un estat d'opressió i explotació, que es el pretexte sobre els quals construim, on es determina la percepció femenina. Simone de Beauvoir.

  El paisaje no es solo el reflejo de la cultura, sino que es parte de su constitución y , por tanto una expresión activa de su ideologia, es decir, de su mirada, su manera de ver, sintiendo entonces el peso de la construcción del mundo, de su forma de ver el mundo. Podríamos decir entonces, que el paisaje es una construcción social y cultural anclada en un espacio físico, un a realidad física y una representación cultural de ella 1 . El paisaje entonces debe considerarse como un valor inmaterial, donde podemos encontrar valores estéticos, morales, simbólicos e identitarios, todos ellos potencialmente comunicables. De esta forma, el paisaje puede convertirse en un argumento comunicativ.   1 Nogué, J. La dimensión comunicativa del paisaje. 2011, pp.27.

"En la playa uno pasa el tiempo y el tiempo pasado sólo se recupera en la playa. La imaginación y la memoria se confunden allí en el consumo inocente del tiempo perdido y recuperado. Los recurdos son en la playa tan ficticios y tan verdaderos como los sueños. Allí cada uno se pierde y se reencuentra. Cada uno hace allí su propia película." Marc Augé. El viaje imposible

Contradiccions de la dialèctica turisme - patrimoni Ara bé, quines son les contradiccions de l'activació patrimonial, quins son els perills i els beneficis d'aquestes? Tenen beneficis? Què en cercam dels projectes d'elaboració i gestió turístico – patrimonials? Per començar hem de ser conscients que l'activació de projectes turístico – patrimonials sempre solen anar lligats a interessos de l'administració, que en molts casos respon més a l'oferta dels mercats turístico – patrimonials, que no als beneficis de la població, i aquest interessos són primordialment polítics. En zones turístiques el patrimoni es converteix en un actiu més de l'oferta, o en l'actiu principal, i la rentabilitat de les actuacions polítiques en aquest sentit es mesuraran per la capacitat de generar o augmentar els fluxes de visitants, així com per fomentar un turisme de qualitat. Quan xerram de zones no turístiques, el patrimoni sol representar una funció més identitar...

Identitat i turisme. El principal objectiu del turisme és l'activació de l'experiència cognitiva, emocional i recreativa del destí, direm del territori. És a dir, el coneixement i les vivències són elements, que com els recursos naturals i culturals, s'haurien de considerar com recursos potencials d'ús del turisme. La industria del turisme produeix una ideologia que normalment desenvolupa uns valors referits a la cultura, al medi ambient i la conservació, i on actualment, es comença a valorar el territori com a capital. Segons la UNESCO, podríem xerrar de Paisatge Cultural, és a dir, la interacció i mediació de l'home i la naturalesa en qualsevol cultura. D'aquesta manera, l'oferta turística ha de fer visible una identitat dels productes que pugui tenir diferents atributs que acabin en una única identitat, que en la majoria dels casos apareixerà representada en el territori. Ara bé, hem de tenir present que tota identitat es basa en la seva c...

Avui dia hi ha podem veure en molts mitjans com el concepte de benestar social és constantment replantejat, i on podem veure una relació directe amb el que molts consideren que és la felicitat. El benestar social és un concepte totalment subjectiu, creat sobre uns indicadors que en cap cas podem considerar universal i que en molts casos no reflecteixen la salut de la societat corresponent.  El concepte d'alineació de Marx és avui més d'actualitat que mai, l'home com objecte, màquina que no és actor directe de la pressa de decisions, i açò ho podem veure més que mai en el funcionament de les nostres societats actuals, on se'ns imposen uns productes, una manera de pensar, una moda, una filosofia. Tots podem decidir el què comprem, però qui decideix el que es produeix? Qui ha decidit que a partir d'ara, tot i que pugui elegir el color, que hem de vestir tots amb calçons de pitillo ? Rompre amb el concepte d'alienació és clau per arribar a la realització person...

L'antropología assumeix els postulats fundamentals de la diversitat cultural i l'unitat psíquica de l'humanitat. Aquest reconeixament de la diversitat no implica tant sols un coneixement de les diferents formes d'organització que són adoptades per les societats humanes, sinó que implica també un compromís en el que s'otorga la mateixa condició d'ésser humans a tots els membres d'altres grups, encara que aquests tenguin un comportament totalment diferent al que es considera normatiu en una societat determinada. Un fundament de l'antropologia doncs, ha de ser relativitza el concepte de desenvolupament en totes les societats, ja que avui en dia encara persisteix l'ideal evolucionista que ens diu que algunes societats són primitives o salvatges al comparar-les amb la nostra concepció occidental i capitalista del desenvolupament. L'antropologia ens mostra com no totes les societats passen per la mateixa línia de desenvolupament, que no existeix un de...