Contradiccions de la dialèctica turisme - patrimoni
Ara bé, quines son les contradiccions de l'activació patrimonial,
quins son els perills i els beneficis d'aquestes? Tenen beneficis?
Què en cercam dels projectes d'elaboració i gestió turístico –
patrimonials?
Per començar hem de ser conscients que l'activació de projectes
turístico – patrimonials sempre solen anar lligats a interessos de
l'administració, que en molts casos respon més a l'oferta dels
mercats turístico – patrimonials, que no als beneficis de la
població, i aquest interessos són primordialment polítics. En
zones turístiques el patrimoni es converteix en un actiu més de
l'oferta, o en l'actiu principal, i la rentabilitat de les actuacions
polítiques en aquest sentit es mesuraran per la capacitat de generar
o augmentar els fluxes de visitants, així com per fomentar un
turisme de qualitat. Quan xerram de zones no turístiques, el
patrimoni sol representar una funció més identitaria, tot i que açò
també es pot complir en zones turístiques.
Ara bé, quins son els problemes de la gestió patrimonial? En molts
casos, la majoria dels problemes venen del manteniment d'aquests
objectes patrimonials, essent en alguns casos, el manteniment de la
instal·lació i el personal adscrit a ella, que en alguns casos pot
arribar a convertir-se en la única justificació. La delimitació
territorial dels projectes, que en molts casos es veuen tancats dins
la lògica política, tot i que en alguns casos es superat com en els
exemples de les rutes, també son un problema en alguns casos, tot i
que poder, el major problema és el total desconeixement i
desconfiança que hi ha entre el sector turístic i el sector
patrimonial, que ja des de les pròpies universitats venen
encorcetats en disciplines tancades sobre elles mateixes, el que fa
en alguns casos que el potencial del patrimoni i el turisme no es
pugui veure reflexat en beneficis socials, el que alguns autors
anomenen turisme sostenible o de desenvolupament.
El turisme sostenible considera els bens socials ( culturals,
naturals, immaterials i materials) acumulats per l'herència i la
tradició comuna, és a dir, la cultural, els valors d'aquesta, com
un recurs turístic. El turisme sostenible doncs, seria aquell
preocupat per la preservació del medi socio – ambiental, on la
participació local o ciutadana és fonamental. El turisme de masses
deixa un gran petjada ecològica que es pot observar en la destrucció
d'hàbitats, paisatges, flora i fauna, i en el cost energètic, com
el consum d'aigua, la generació de residus, incendis forestals, i
l'impacte social i econòmic negatiu sobre les economies locals, que
passaran a ser més controlades pels inversors estrangers i les
indústries dels grans tour - operadors. El turisme, ha de ser vist
com una estratègia de difusió, accés i coneixement del patrimoni,
posant-lo a la disposició de tota la societat, essent aquesta la
garant i la mantenidora de la seva protecció i conservació.
Ara bé, i tornant a la pregunta d'abans, quins son els elements que
poden ser patrimonialitzables? Qui els activa? Seguint l'argument de
Prats1,
el patrimoni és el resultat de processos de selecció de determinats
objectes entre un conjunt ampli d'objectes possibles de ser
patrimonialitzats. Segons diu Bertoncello2,
son `valores hegemónicos cambiantes, con las autoridades
disciplinarias y corporativas socialmente sancionadas y, en
definitiva, con la ratificación social de los criterios de selección
y activación lo que explica como y porque algunos elementos y no
otros se seleccionan y se activan como patrimonio'.
L'activació patrimonial hauria d'estar doncs , per sobre de tota
fragmentació social, però açò en molts casos no és així, ja que
al ser una herència històrica produïda socialment pot tenir
diferents interpretacions, donant lloc a un espai de conflicte i
negociació en diferents sectors socials immersos en relacions de
poder, on es posen de manifest les relacions entre patrimoni,
identitat i cultura, i aquelles identitats no expressades en el
patrimoni que queden amagades.
El turisme doncs, pot ser entes com un espai territorial motivat per
l'existència d'atractius turístics ( històrics, natruals o
culturals) identificats com a recurs. Aquestes característiques
poden ser inherents al lloc, però al activar-los i posar-los en
valor per el turisme es fan existents. És a dir, la gestió
turística descobriria aquests actius i, al valorar-los es posaria en
pràctica una estratègia de desenvolupament en la pràctica del
turisme. Hi ha que remanrcar però, com diu Bertoncello, que aquest
actius no tenen perquè ser atributs del lloc, sinó que aquesta `
condición de atractividad sería socialmente construida recurriendo
en parte a los atributos inherentes al lugar de destino, pero en
parte también a otras cuestiones, tales como los intereses
específicos de los actores involucrados, los hábitos y costumbres,
las modas, etc. '3
És a dir, es valoraran
turísticament aquelles característiques que coincideixen i responen
a les demandes presents en les societats d'origen dels turistes, el
que explica la tranformació en lloc turístic d'un lloc que fins ara
no ho era, donant lloc a un proces de selecció en el turisme
patrimonial, on veim la selecció del producte i la selecció
produida per l'activitat turística que ho valora, tot i que també
és pot donar a l'inversa.
Podem definir el turisme doncs, com una pràctica que resignifica el
patrimoni a partir de procesos socials de contrucció turística, és
a dir, de valorar-lo com atractiu turítstic del lloc, a la vegada,
que el propi turisme es resignifica a si mateix, en la mesura que al
basar-se en actius patrimonials permet que sa pràctica s'allunyi de
l'activitat banal. El patrimoni doncs, passa a ser una mercaderia que
entra en el mercat per ser consumida, el que no deixa de ser una
contradicció al pensar que el turisme es a l'origen de procesos
identitaris i culturals que pasen per damunt dels interessos
sectorials. El patrimoni, al ser considerar únic i irrepetible pot
ser comercialitzat a través de la pràctica turística, i al ser
fixe en un espai, pot generar renta a través de la propietat del sol
o el control de les infraestructures necessaries per la seva
circulació com a mercaderia. Per tant, i com a pràctica comercial,
els elements que siguin patrimonialitzats seran aquelles
característiques o elements que puguin ser comercialitzats per al
turisme.
Podem dir així, que els processos
de selecció patrimonial i de selecció – activació turistica
responen a interesos i expectatives de les societats emisives, i son
procesos portats a terme per actors amb uns interessos específics
que es desenvolupen dins les relacions de poder, és a dir, que
representen els valors hegemònics de la societat del moment. El
patrimoni idò, en un inici entes com a símbol de l'identitat
cultural es transforma en una mercaderia per al mercat turístic.
1Prats,
Llorenç. Patrimonio + turismo = ¿ desarrollo?
2Almiron,
A; Bertoncello, R; i Troncoso, C. `Tursimo, patrimonio y territorio.
Una discusión de sus relaciones a partir de casos de Argentina,
Estudios y Prespectivas en Turismo, 15(2):101-124, Buenos Aires,
CIET, 2006
3Almiron,
A; Bertoncello, R y Troncoso C, íbdem.
Comentaris