esPapalagis

Que la realitat supera la ficció ja no ens hauria de sorprendre, però el que sí és preocupant és que la racionalitat humana no pugui superar aquesta barrera i, dia a dia, poguem ser espectadors de noticies tant esperpèntiques com de la que xerraré ara, relacionada amb la revolució siriana, que cada dia s'atraca més a una guerra civil. Ja fa un any que Síria va començar la seva 'Primavera Àrab', i ella l'està posant, tot i que d'una manera molt discreta, sobre la història de les tragèdies, on un polític massacra la seva població mentre els altres contemplen el sofriment i el coratge de tota aquesta lluita per la dignitat de totes les sirianes i sirians. Bashar al Assad , qui controla tots els mitjans del país, manipula i sotmet a tota la població en la seva pròpia guerra creada pel manteniment del poder. Des de l'inici de la revolta, Assad ha creat una conspiració contra el poble siri orquestrada per elements occidentals. La revolta va portar a la ficció a Ba...

Al llarg de tota la història podem trobar mils d'exemples de gent que sempre ha cregut que és possible arribar i creure en un món millor per tots. Il·lustres, artistes, anònims d'arreu del món han decidit moure fixa, la partida ha començat i hem de deixar de ser simples peons i convertir-nos tots ens reis i reines de les nostres partides. Una flama es va començar a encendre gràcies a les revolucions dels països àrabs, extenent-se per gran part del món, però açò no és suficient.  La situació econòmica actual, les revolucions àrabs, el moviment del 15-M i la plataforma Democracia Ya , els nombrossísims casos de corrupció que no aturen d'arribar, el resultat electoral de les eleccions municipals, etc. han animat moltes de les conversacions amb amics i coneguts, i açò m'ha fet arribar a diferents reflexions. Està clar que els partits polítics actuals no representen més que les empreses que ells dirigeixen, però també crec que tot el suport que ha tingut el moviem...

Barcelona, dècada dels 70-80, sorgia l'undergroud, apareix la contra cultura des de la capital catalana. Davant el tap que era el franquista apareix la reacció, la deconstrucció. Canet Rock , Ajoblanco , Star, Pau Riba ,Mariscal, Nazario, Montesol, Onliyú, Pepe Ribas, Marta Sentís, Quim Monzó, Oriol Tramvia, Miguel Gallardo, Luis Racionero, Josep M. Martí Font, les jornades llibertaries del Parc Güell ... Als 70 es van començar a posar les bases de la llibertat, van començar a aparèixer paraules i lluites. Per l'ecologisme, el hipisme, la llibertat sexual, les orgies, l'homosexualitat, les drogues, anarquisme...Tot però va acabar com molts ja sabem, amb la transacció democràtica, aquesta gran farsa que avui dia alguns encara pensen que va significar la transició democràtica. Per que a dia d'avui podem seguir pensant en la validesa de la democràcia? Existeix la democràcia al nostra país, a Europa? Es que tots tenim el mateix dret i oportunitats ? La democràcia qu...