"Oda a Espanya", Joan Maragall (1898) Escolta, Espanya, — la veu d’un fill que et parla en llengua — no castellana: parlo en la llengua — que m’ha donat la terra aspra; en ‘questa llengua — pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa — dels saguntins i dels qui per la pàtria moren; les teves glòries — i els teus records, records i glòries — només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te — molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes — vida és la sang, vida pels d’ara — i pels que vindran; vessada, és morta. Massa pensaves — en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies — a mort els fills, te satisfeies — d’honres mortals i eren tes festes — els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos — marxar replens dels fills que duies — a que morissin: somrients marxaven — cap a l’atzar; i tu cantaves — vora del mar com una folla. On són els barcos? — On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l...