Passa al contingut principal

L'alfabetització del món rural: les missions pedagògiques.

«.... A Espanya la salvació ha de venir-li per l’educació»
Manuel Bartolomé Cossío. 
President Missiones pedagógiques 1936. 
Font: Centre d’interpretació del Far de Cavalleria. 

Font: Museu Reina Sofia de Madrid.
L'Espanya del segle XX era una Espanya rural i endarrerida, abans de la victòria republicana a les urnes un 35% de la població era analfabeta. L'educació de la població, i sobretot d'aquella població rural aïllada dels avenços que es poden veure a les grans ciutats, fou una de les grans preocupacions, com ja detectam el 1900 amb la creació del "Ministerio de Instrucción pública y Bellas Artes" o amb la "Institución de libre Enseñanza", qui reclamava la creació del "Patronato de Misiones pedagógicas".
El govern provisional de la República, el 29 de maig del 1931 va crear per decret aquest "Patronato de Misiones Pedagógicas", amb un objectiu claríssim: fomentar la cultura general amb la creació de biblioteques, fixes o ambulants, apropar les projeccions cinematogràfiques i representacions teatrals, concerts i museus, ajudar a l'orientació pedagògica dels mestres de les escales rurals, així com mostrar l'educació ciutadana necessària per poder fer comprendre els principis d'un govern democràtic. Com diu el propi "Patronato de las missiones", "el aislamiento es el origen de las Misiones y la justicia social su fundamento". Aquestes missions pedagògiques arribaren aproximadament a uns 7.000 pobles, que es beneficiaren de les gairebé 200 missions que s'organitzaren, i de tots els serveis i activitats que es van oferir des del Patronato.La gent que conformava les missions pedagògiques eren persones estacades del món de les lletres, l'art, la música, l'educació... entre elles podem trobar noms com María Moliner, Rafael Dieste, Antonio Machado, María Zambrano, Federíco García Lorca o Luis Cernuda, Ismael de la Serna i Ramón Gaya i Pomés, o el músic Eduardo Martínez Torner, així com moltes persones anònimes que van participar en aquesta tasca.
Aquestes missions pedagògiques i ambulants per tot el territori espanyol aprovaven al medi rural tot un seguit d'objectes mai vistos per aquesta població, entre el seu equipament es podien veure projectors cinematogràfics i col·leccions de pel·lícules i documentals, gramòfons amb músiques diverses, llibres, el museu ambulant amb reproduccions d'obres del Museu del Prado, així com tot un programa d'activitats culturals que podien incloure jocs infantils, titelles, representacions de teatre o lectures poètiques.



Museu ambulant. Font: Patronato Misiones pedagógicas. 


Somos una escuela ambulante […]
donde no hay que aprender con lágrimas”
Manuel Bartolomé Cossí, 1931

Font: Patronato Misiones pedagógicas. 
A Menorca les missions van col·laborar en l'arribada de totes aquestes innovacions a l'illa. Si ens fixam en els fars de l'illa, podem veure com aquests van ser focus de cultura, ajudant al desenvolupament cultural i educatiu del seu entorn. Com podem veure al Centre d'Interpretació del Cap de Cavalleria, amb l'arribada de la II República Espanyola i l'interès per apropar l'educació a totes les parts del territori, es va sol·licitar la creació de la biblioteca del Far de Cavalleria, on va arribar a haver-hi un centenar de llibres que varen recórrer els diferents fars de l'illa i van ajudar l'alfabetització del seu entorn proper. Els fars doncs, va ser centre d’educació, d’alfabetització per la gent que vivia en els llocs (cases de pagès) propers, on els infants podien aprendre a llegir, escriure o matemàtiques com sumar, restar o multiplicar. 

Font: Centre d'Interpretació del Far de Cavalleria 

Desgraciadament, i amb l'arribada de la Guerra Civil Espanyola, tot aquest esforç pedagògic i cultural es va veure truncat per les noves necessitats del Govern República, i les missions van acabar el 1937.

Fonts d'informació: 
  • Centre d'interpretació del Far de Cavalleria. 
  • http://www.aboriginemag.com/les-missions-pedagogiques-i-la-segona-republica/
  • Las Misiones pedagógicas. Alejandro Tiana. Ed. Catarata. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,