Toni Vidal és un dels fotògrafs més importants de Menorca i Catalunya.
Nascut a Es Castell l'any 1934, es va establir de forma provisional a Barcelona l'any 1968. Com ell mateix ens diria, encara avui, 2018, es troba de forma provisional a Barcelona, on encara hi queden moltes coses per fer. A Barcelona va treballar en exposicions col·lectives, individuals, per mitjans de comunicació com La Vanguardia, editorial, etc.
Com a fotògraf, Toni Vidal destaca pel seu compromís i la seva delicadesa. Els seus projectes de la fàbrica de Gas-Maó, o els seus retrats d'homes i dones fent feina ho demostren. Fotografies, retrats d'on s'extreu la dignitat dels personatges retrats, així com les seves feines.
Delicadesa o poesia també són trets destacables, com veim en projectes com Les Roques de Menorca o Vestits de ceba, on retrata roques i vegetals. Les seves fotografies són la seva manera de veure i entendre el món, el que ens parla de la sensibilitat dels ulls de qui mira a món amb humitat.
Vidal extreu dels seus personatges la seva part més psicològica, com veim en els seus projectes ja esmentats, així com en els retrats dels personatges exiliats. Un exili que podia ser considerat tant exterior com interior, i entre aquests retrats podem veure personatges exiliats a París, Tolosa o Llengua doc. El moviment cultural de Barcelona tampoc va fugir de la seva mirada, i entre aquests retrats trobem personatges com Dalí, Miró, Rodoreda i molts altres.
L'exili i l'exili interior tenen una presència constant en les fotografies de Toni Vidal dels primers anys de la dècada dels setanta. La seva mirada treu a la llum la complexitat psicològica dels personatges, la tristor i el dolor, o en el cas de Joan Fuster, Aurora Bertrana i Teresa Pàmies, una força interior capaç de vèncer totes les adversitats.
Comentaris