esPapalagis

"(...) No hay ninguna posibilidad: Estamos todos atrapados por un destino singular. Nadie encuentra jamás al otro. Los tugurios se llenan, los vertederos se llenan, los manicomios se llenan, las tumbas se llenan. Nada más se llena." Charles Bukowski

Ahir semblava que anava a ser un gran dia pel país del Nil, per Egipte, l'antiga Kèmit, el regne dels faraons negres, la civilització més esplendorosa d'Àfrica i d'on tots els Mediterranis devem tenir gran part de les nostres arrels. Açò no va ser així però, hi ha un ànec negre, i aquest té un nom molt clar, Mubarak, i aquest nom està essent rebutjat per Tot el país i més enllà de les seves fronteres. Sembla increïble que una persona sigui capaç d'aferrar-se al poder quan TOT el país que ell es suposa que governa li demana que marxi. La raó d'aferrar-se al poder? Els 30.000 milions d'euros que ha guanyat per la seva bona feina després de 30 anys? Deixar-ho tot ben fermat perquè ningú el busqui després de la seva marxa? Realment sa condícia no té límit. Aquests dies, quan veig ses imatges i xifres que ens donen d'aquest país, així com d'altres com Tunísia, Marroc, Líbia, etc... sa pell se't posa de gallina. 30.000 milions en les teves arques...

Rosarie es trobava al jardí fent bombolles de sabó, feia un dia fantàstic, solet... quan es va començar a sentir sorolls per darrera un arbustos... un Faisan!!  Mai n'havia vist cap, i aquest era ben colorit i especial. Semblava que el faisan l'esperava, la mirava, com si hagués de dir alguna cosa i no acabes d'arrencar. El monòleg no es va fer esperar, i Rosarie va haver de començar a sentir glorificar l'exèrcit, els militars, l'armada, gloria dels nostres països, els nostres àngels protectors, no creus? - va demanar el faisan- -Doncs la veritat és que jo no tenc gaire respecte pels militars, seria tot molt més fàcil sense ells i sense les seves amigues les armes... -Per què? Ells et protegeixen, si el teu país no tingués militars ja l'haurien invait! Diguen açò només faltes al respecte al teu país! -Faltar al respecte al meu país? Mai ningú m'havia dit una cosa així! Tot i que he de reconèixer que no tenc gaire estima pel meu país, com a mínim pel ...

http://www.flickr.com/photos/espapalagis/

 Avui he llegit dues notícies que m'han tornat a fer pensar en un tema que ve a n'es meu cap constantment, sa memòria. Viatjar per Europa, s'experiència de viure a França, i sobretot poder haver passejat per Auschwitz-Birkenau, a Polònia, m'ha fet veure com sa memòria de sa Segona Guerra Mundial és sempre present. Carrers amb herois de sa resistència o que recorden la lluita contra el feixisme, exposicions, conferències, reportatges televisius, teatre...tot sempre molt a la vista de tothom, sense por, al carrer. Avui es veu que es president de SNCF (empresa pública dels ferrocarrils de França) Guillaume Pepy ha demanat perdó pel important paper que van tenir els ferrocarrils francesos en la deportació jueva perpetrada pels nazis. Ses imatges de ses vies de tren entrant dins es camp d'Auschwitz, duguen a una mort immediata o a la seva espera és una imatge que mai podré borrar d'es meu cap. S'altre noticia poder ens toca de més a prop, però no per açò é...

Barcelona, dècada dels 70-80, sorgia l'undergroud, apareix la contra cultura des de la capital catalana. Davant el tap que era el franquista apareix la reacció, la deconstrucció. Canet Rock , Ajoblanco , Star, Pau Riba ,Mariscal, Nazario, Montesol, Onliyú, Pepe Ribas, Marta Sentís, Quim Monzó, Oriol Tramvia, Miguel Gallardo, Luis Racionero, Josep M. Martí Font, les jornades llibertaries del Parc Güell ... Als 70 es van començar a posar les bases de la llibertat, van començar a aparèixer paraules i lluites. Per l'ecologisme, el hipisme, la llibertat sexual, les orgies, l'homosexualitat, les drogues, anarquisme...Tot però va acabar com molts ja sabem, amb la transacció democràtica, aquesta gran farsa que avui dia alguns encara pensen que va significar la transició democràtica. Per que a dia d'avui podem seguir pensant en la validesa de la democràcia? Existeix la democràcia al nostra país, a Europa? Es que tots tenim el mateix dret i oportunitats ? La democràcia qu...

Petit regal de reis per tots aquells que no voleu seguir el camí del silenci.  Els dos videos que teniu a continuació són dos capítols de la sèrie Memòria i oblit , dedicada a la memòria de la guerra civil a les Illes Balears i que presenta dos episodis dedicats a Menorca, que són els que podeu veure sencers a continuació.