Rosarie es trobava al jardí fent bombolles de sabó, feia un dia fantàstic, solet... quan es va començar a sentir sorolls per darrera un arbustos... un Faisan!!
Mai n'havia vist cap, i aquest era ben colorit i especial. Semblava que el faisan l'esperava, la mirava, com si hagués de dir alguna cosa i no acabes d'arrencar.
El monòleg no es va fer esperar, i Rosarie va haver de començar a sentir glorificar l'exèrcit, els militars, l'armada, gloria dels nostres països, els nostres àngels protectors, no creus? - va demanar el faisan-
-Doncs la veritat és que jo no tenc gaire respecte pels militars, seria tot molt més fàcil sense ells i sense les seves amigues les armes...
-Per què? Ells et protegeixen, si el teu país no tingués militars ja l'haurien invait! Diguen açò només faltes al respecte al teu país!
-Faltar al respecte al meu país? Mai ningú m'havia dit una cosa així! Tot i que he de reconèixer que no tenc gaire estima pel meu país, com a mínim pel meu país oficial... ja que el meu país vertader, el meu petit país, sempre ha estat invadit, trepitjat. Els estats, les seves forces armades i tots els poders fàctics que els envolten són els que no hem respecten a mi! no a la inversa, ells no respecten la meva lliberat, els meus drets bàsics com l'aigua, el menjar, un habitatge... drets trepitjats i que quan reclamam ens els tornen a cops de porra o pilotes de goma. Poder els militars i les armes són més el problema que no pas la solució, no?
Creure que la violència és inherent a l'home, que no es pot fugir d'ella perquè l'home sempre l'utilitzarà front els dèbils per aprofitar-se'n vol dir assumir que els canvis no són possibles.
-No has aprés res de la nostra història?
Que el món funcioni sobre una indústria de guerra, armes i de fam és una realitat, però açò no és suficient per dir que no podem canviar-ho. És bo conèixer com funciona el món, veure els seus drames i comèdies, però pensar que és així i que res ho canviarà es posar-se en braços dels poders dominants i resignar-se a viure com ells volen, tinguen de baixar el cap.
Faisan faisan, no has vist les notícies d'aquest dies.. emuets, revolution, democracie, egypte, tunisie....Què hem dius ara de la protecció del exèrcit i el poder? Qui protegeix a qui, l'armada al poder o al poble? Qui fan silenciar? El poble?Els esdeveniments no aturen de succeir en tot el magreb.
-Si però aquí l'exèrict està amb el poble...Açò té a veure amb la revolució democràtica, és contra el poder, no contra l'exèrcit. El soldat és un més de nosaltres, un treballador que es guanya la vida defensant el seu país.
- Però no vols dir que si aquest exèrcit no estigués tant ben pagat com aquest que estan asseguts al costat del president no li farien costat? Sino, si no és mitjançant la força i el terror, com es pot ser un déspota i viure en el poder durant 30 anys o més? Pensa amb la dictadura de Franco, d'Argentina, Xile, el Perú, la situació al Sahara o Palestina, dictadures del capital, dicatrures feixistes, dictadures comunistes, etc. El poder compra la força, a Egipte per exemple, i segons un amics que està visquent aquest moments a Alexandría, gent pròmixa al règim, així com també joves són pagats per més o menys 300 euros per dur accións pro-Mubarak, per crear la por, el terror. I aquesta poder és la força més forta... Sembrar el terror, crear desconfiança dels teus vesins i amics... Davant el terror només hi ha una barra de ferro, invisible moltes vegades, que ens doblega i resigna.
Comentaris