esPapalagis

Dia 29 serà un dia de vaga general, la primera al govern del PP des que son al gover, i en moltes converses surt el tema. Que si serà seguida per molta gent?Si la gent no pot fer vaga perquè l'acomiadaran de la feina, que si els sindicats ens han venut i ara ja és massa tard per la vaga general.... Els sindicats han venut al personal, i segurament ja s'hauria d'ahver fet abans una vaga general. Ara bé, consider-ho també, que les vages generals com les entenen, no anar a treballar i tenir uns serveis mínims en tots els serveis, serveixen de poc. Les vages haurien de servir per desestabilitzar, fer veure que sense nosaltres ells no són res, i estic segura, que la vaga de dia 29 qui més la notarà son els que menys l'han de notar. El concepte de vaga general s'ha de replantejar, però tot i açò, i així com estan les coses, el seu replantajament tampoc és un motiu més per no fer vaga. Per tots aquells que encara no ho teniu clar, aquí teniu un parell d'excuses per no ...

Free Pussy Riot Pussy Riot és com es fan anomenar aquest grup de dones punk, russes, feministes i ecologistes, i fàcils de reconèixer amb aquest passa muntanyes de colors estrambòtics, que han protagonitzat nombroses accions de protesta contra Putin, el novament president de Rússia. El grup Pussy Riot es forma a Moscou el setembre del 2011, i es defineixen com un grup punk, feminista i artistico-polític. Les seves denuncies passen per el sexisme de la societat russa, la corrupció del poder, l'abscència de llibertats i la violació dels drets de les minories sexuals. Les seves accions s'han centrat en desfilades de moda, conegudes botigues, i llocs públic on poder cridar l'atenció ràpidament i conseguir preséncia en l'escenari públic, i que tot i no englobar a públic anònim com en les flash mobs, degut a la seva curta durada i directa acció podriem anomenar d'accions de guerrilla. Accions ràpides i amb un objectiu clar. El cas és que aquest grup ha esdevingut un sí...

Que la realitat supera la ficció ja no ens hauria de sorprendre, però el que sí és preocupant és que la racionalitat humana no pugui superar aquesta barrera i, dia a dia, poguem ser espectadors de noticies tant esperpèntiques com de la que xerraré ara, relacionada amb la revolució siriana, que cada dia s'atraca més a una guerra civil. Ja fa un any que Síria va començar la seva 'Primavera Àrab', i ella l'està posant, tot i que d'una manera molt discreta, sobre la història de les tragèdies, on un polític massacra la seva població mentre els altres contemplen el sofriment i el coratge de tota aquesta lluita per la dignitat de totes les sirianes i sirians. Bashar al Assad , qui controla tots els mitjans del país, manipula i sotmet a tota la població en la seva pròpia guerra creada pel manteniment del poder. Des de l'inici de la revolta, Assad ha creat una conspiració contra el poble siri orquestrada per elements occidentals. La revolta va portar a la ficció a Ba...

Tots sabem allò de ' ciudadito con lo que comes' , i el llibre Eating Animals, de Jonathan Safran Foer no t'ho pot deixar més clar. Sense voler ser una defensa del vegetarianisme, sinó més bé una reflexió de quin és el tracte que donam als animals dins d'una història totalment familiar, Safran Foer ha aconseguit que pateixi arcades en molts dels llargs passadissos de les superfícies comercials. Que és sa carn? D'on surt? Com es produeix? Importa el tracte que donam als animals durant la seva vida? Vida destinada a la producció de carn? Quins son els efectes econòmics, socials i ambientals de menjar animals? Per tots aquells que heu viscut, encara que sigui d'una manera un poc pròxima, en un ambient agrícola - ramader, aquestes preguntes tindran poc sentit. Ara bé, la desvinculació dels humans amb la producció d'aliments cada dia és més freqüent, i molts dels nostres aliments venen de les fàbriques de vegetals i llegums, així com gra...

De la consideración de las culturas , así como los estados, en totalidades cerrades y estáticas se derivan una serie de problemas para la práctica y teoría democrática. Las culturas se crean a partir de diálogos complejos con otras culturas, y deberíamos considerar las culturas humanas como constantes creacions, recreaciones y negociaciones de fronteras imaginarias entre nosotros y el / los otro(s). Por lo tanto, deberíamos crear, recrear y negociar constantemente éste concepto de democria, dónde las reivindicaciones individuales de auto expresión no tienen por qué ir de la mano de las apiraciones colectivas al reconicimiento cultural, ya que entre ellas pueden surgir constantes contradicciones en ambos niveles. Por eso, autoras como Seyla Benhabiti, nos propone una política multicultural democrática deliberativa. Una democrácia deliberativa que destaca por ser una propouesta a doble vía, remarcando la importancia tanto de las instituciones legislativas, políticas y judiciales como...