Passa al contingut principal

Siria i el Subrealisme d'Assad

Que la realitat supera la ficció ja no ens hauria de sorprendre, però el que sí és preocupant és que la racionalitat humana no pugui superar aquesta barrera i, dia a dia, poguem ser espectadors de noticies tant esperpèntiques com de la que xerraré ara, relacionada amb la revolució siriana, que cada dia s'atraca més a una guerra civil.
Ja fa un any que Síria va començar la seva 'Primavera Àrab', i ella l'està posant, tot i que d'una manera molt discreta, sobre la història de les tragèdies, on un polític massacra la seva població mentre els altres contemplen el sofriment i el coratge de tota aquesta lluita per la dignitat de totes les sirianes i sirians.
Bashar al Assad, qui controla tots els mitjans del país, manipula i sotmet a tota la població en la seva pròpia guerra creada pel manteniment del poder. Des de l'inici de la revolta, Assad ha creat una conspiració contra el poble siri orquestrada per elements occidentals. La revolta va portar a la ficció a Bashar al Assad, i revolta i conspiració fan sortir al carrer a milers de sirians i sirianes de forma pacifica,que no tenen por de sortir al carrer, tot i els continus atacs de l'exèrcit fidel a l'estat,  i lluitar per la seva llibertat, dignitat i el seu dret de voler fer caure els seus dirigents . La creació de al Asad  ha arribat a tals extrems, que mitjançant una circulació de pilota en un partit de futbol del Barça, diuen els mitjans del president, els rebel sirians aconsegueixen llegir un codi que els porta a descobrir on hi ha armes i rutes de contraban. 
L'enemic invisible i el recurs de la por son les armes de Bashar al-Assad.
Mentrestant, la venda d'armes per part de Xina i Rússia no atura, és més, Rússia ja té soldats en territori sirià. Que és açò sinó una intervenció per seguir fent fort al president, que enriqueix aquestes persones a costa de l'eliminació i la masacració de la població siriana?
Els cercles de poder, el tràfic d'armes i la creació d'un conflicte on no n'hi ha, la creació d'una guerra, és el que volen aquestes persones, ja que és la seva manera de seguir en el poder i enriquir-se.Cercles de poder, que tot i està jugant amb vides, no afluixen, i segueixen amb els seus jocs polítics i d'interessos. Mentres, mil refugiats diaris volen creuar la frontera amb Turquia,plantejant per alguns la possibilita de crear una zona de seguretat, i la posició d'al Asad amb iran i Rússia, no fan més que fer créixer el temor a una cada vegada més possible guerra civil a Siria, i que la regió del pròxim orient esclati com un polvorí.

Només el temps i la convicció que el poble siri arribarà a la seva llibertat poden fer-ho realitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sé lo que quiero....báilame el agua

Sí, sé lo que quiero Prefiero morir vicioso y feliz a vivir limpio y aburrido. Prefiero encontrar una estrella en el fango a cuatro diamantes sobre un cristal. Prefiero que la estrella queme, sea fuego, a un tacto rezumante de frialdad. Prefiero besar el duro suelo veinte veces para llegar una sola vez a lo más alto a escalar poco a poco, sin caer nunca pero sin llegar jamás a la cima. Prefiero que me duela a que me traspase, que me haga daño a que me ignore. Prefiero sentir. Prefiero una noche oscura y bella, sucia y hermosa, a un montón de días claros que no me digan nada. Prefiero una cadena a un bozal. Prefiero quedarme en la cama todo el día pensando en mi vida a levantarme para pensar en la de otros. Prefiero un gato a un perro. Porque el gato te araña, es infiel, te ignora, se escapa, pero sabes que, a pesar de todo, no podría vivir sin ti. En cambio, el perro es tonto, no sabe nada, te obedece hasta el absurdo. Prefiero las mujeres gato a las mujeres perro,

David Seymour "Chim" i la Guerra Civil espanyola a Menorca

David Seymour   David Szymin va néixer el 1911 a Varsòvia en una família d'editors. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial van marxar a Rússia per tornar a Varsòvia el 1919 .  Conegut també pel pseudònim Chim, David Seymour  va començar a treballar com a fotògraf independent i a partir de 1934 les seves històries i fotos aparèixen regularment a Paris - Soir i Salutacions. Mitjançant Maria Eisner i la nova agència Alliance , Chim va conèixer a Henri Cartier - Bresson i Robert Capa, amb qui va desenvolupar part de la seva carrera.  Entre 1936-1938 Chim va fotografiar la Guerra Civil espanyola, on l'any 1938 viatjà a Menorca, on tot i els dos anys de guerra, seguia sota control republicà.  Finalment, i acabant la història de la guerra civil espanyola, feu un viatge a Mèxic amb un grup d'exiliats republicans espanyols.    En esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York , on va adoptar el nom de David Seymour . El 1947 , al costat de Cartier -

Bruixeria a Menorca I: la bruixa com a dona

El coneixament ens farà lliures, però al llarg de la història son molts els  exemples que demostren que el tenir certs coneixaments és perillos. Coneixaments d'anatomia, botânica, sexualidad, amor i reproducció son coneixaments pel que moltes bruixes van ser acusades de jugar amb el diable. Dins una societat molt masculina i religiosa açò va ser vist com una amenaça, pel que durant la edad mitjana a toda Europa, i fins al segle XVIII a Menorca, podem trobar molts testimonis que ens xerren de la presencia o l'amenaça d'aquestes forces ocultes majoritariament femenines. Les bruixes no eren dolentes i llletges, com sempre han estat descrites per la literatura, sino que hauriem de pensar en dones, i també alguns homes, generadros d'un conexamente específic. La professió de bruixeria sempre s'associa a les dones, i en el mateix Malleus Maleficarum podem veure com açò es definia. El Malleus Maleficarum és el llibre més famós sobre bruixeria, escrit segurament entre 14